Segons dades del Govern de Navarra, el 10,69% de la plantilla d'Osasunbidea va realitzar vaga, però cal tenir en compte que de 8.261 treballadors, 4.359 van cridar a serveis mínims. En l'àmbit de l'Administració general, de 17.890 treballadors, 1.991 prestaven serveis mínims i 2.262 persones (14,23%) van realitzar vaga.

L'atur més seguit en l'ensenyament va ser el de 1.907 persones (17,42%). En educació, especialment en el model D, segons les dades. Fins i tot sense dades, sobretot al matí, però també en la manifestació de la tarda, alguns van parlar d'això, sobretot perquè en la mobilització s'escoltava molt de basc. En l'Administració Pública de Navarra treballen 29.000 persones.

I com és habitual en les vagues, l'endemà ve la guerra de les valoracions. En aquest cas, el Govern de Navarra diu que té en compte la protesta i que està disposat a asseure's en la taula negociadora, però que no oferirà increments salarials per sobre de les propostes realitzades fins ara. És de suposar que els sindicats aniran reforçats a la taula negociadora, perquè en tan poc temps han demostrat un nivell de mobilització al carrer.

Però què és més o menys? D'una banda, els serveis mínims distorsionen les dades, però per un altre, no arribar al 20% on treballen 29.000 persones és molt el que es podria dir. En qualsevol cas, caldria comparar-lo amb altres vagues en l'Administració, i aquí està una de les claus, que l'Administració no és precisament la que té tendència a la vaga. Hauríem de comparar-nos en la crispació de 2008 en els anys 2010 i 2012, ja que no s'ha produït cap vaga en els pròxims deu anys. Per tant, també es pot considerar positiu fer, més encara si milers de treballadors es mobilitzen als carrers.

La mobilització i la vaga no formen part de les fortaleses del sector administratiu, però les retallades han colpejat fortament l'àmbit en les últimes dècades, la qual cosa ha provocat que el treball igualitari o més es realitzi amb un nombre similar de persones i amb pitjors condicions de treball. Més enllà de les dades, cal destacar un altre valor a la mobilització del dimecres: la defensa del servei i del sector públic enfront de les privatitzacions cada vegada més fortes en la societat.

En una societat desmobilitzada, si es pren com a punt de partida per a la mobilització o el conflicte laboral, serà interessant la vaga del 15 de febrer, ja que, amb els temps difícils que vinguin, la pèrdua del sector públic, és a dir, els serveis públics que rebem els ciutadans, continuarà.