El mal exemple de la turistificación

Amb el llarg termini, a partir de 1970 el capitalisme ha sofert una llarga crisi i s'ha produït una recomposició dels sectors econòmics en l'economia del País Basc. El pes de la indústria en el producte interior brut s'ha reduït sensiblement: Era del 50% en 1975 i del 22% en 2020. Aquesta desindustrialització ha impulsat una economia basada en els serveis, i dos són els eixos bàsics d'aquest model productiu, la construcció i el turisme.

La primera, la construcció, va sofrir un dur cop en la “Dècada Perduda” que va començar en 2008, a pesar que en els últims tres anys ha experimentat un lleuger repunt. En 2008 eren 135.000 les persones que es trobaven en aquest sector, mentre que en l'actualitat són 67.000, ja que l'anterior crisi va esclatar amb la bombolla del ciment. El segon pilar és el turisme, conegut amb el nom de “efecte Guggenheim”, i que ha tingut una gran influència en la costa i a les ciutats basques. Com a conseqüència, el creixement del sector hostaler també ha estat espectacular, amb un notable increment de bars, restaurants, allotjaments i albergs. El comerç i la xarxa de transport també han seguit una planificació dirigida als turistes i, a conseqüència d'aquest model, les activitats destinades a l'oci, com els festivals de música o la internacionalització de les festes locals, també s'han multiplicat en els últims anys. Però el turisme s'ha vist interromput per la pandèmia.

En qualsevol cas, cal destacar que l'hostaleria és un sector de productivitat, salari i baix rendiment, un clar exemple d'un model d'especialització deficient. Abans de la crisi del COVID-19, el diagnòstic de la patronal del sector era bastant fosc: la meitat dels bars i restaurants sofrien pèrdues, el 40% arribava a fi de mes treballant llargues hores i solo el 10% tenia bons resultats a causa de la seva ubicació, model de negoci o altres factors relacionats amb la innovació.

En definitiva, en el sector de l'hostaleria es realitzen moltes hores de treball i a canvi s'obtenen baixos salaris i beneficis. Aquest sector ha d'adaptar-se a la situació de manera estacional, genera a llarg termini condicions de vida inestables i corre el risc de sofrir greus accidents in itineri. A més, el sector és campió en vulneració de drets laborals per contractes fraudulents i salaris negres, entre altres motius.

Incidències de la pandèmia

L'afiliació a la Seguretat Social ha sofert canvis significatius. De les 12.400 ocupacions perduts al País Basc peninsular durant la pandèmia, 5.750 corresponen al sector hostaler. Ha sofert una forta garrotada, sobretot fins a finals d'estiu, ja que al setembre es va recuperar parcialment l'ocupació. Caldrà veure l'evolució del sector en els pròxims mesos, ja que la finalització dels vells expedients de regulació temporal d'ocupació, o l'evitació de nous, pot fer que els acomiadaments es converteixin en una tendència de futur immediat.

A més, hem de situar al sector en un context global. Des del punt de vista de l'ocupació, l'hostaleria representa el 8,1% del total d'ocupacions per compte d'altri, mentre que en el producte interior brut l'aportació de l'hostaleria no arriba al 6%. No obstant això, el fort descens de l'activitat i del nombre de treballadors no ha provocat, almenys encara, el tancament de bars, restaurants i allotjaments, i el nombre d'afiliacions dels autònoms del sector s'ha mantingut molt estable.

L'evolució dels últims anys mostra la fortalesa del sector fins fa poc, i mostra d'això és que les cadenes o inversors empresarials han obert cada vegada més locals, sobretot en els punts estratègics de la turistificación. També és evident la concentració que s'està donant en el sector a conseqüència de la dinàmica d'acumulació de capital. En qualsevol cas, una de les conseqüències de la pandèmia serà que molts negocis hauran de tancar-la, i és possible que de nou s'incrementi la participació dels inversors i de les empreses dirigides per fons d'inversió.

D'altra banda, hi ha un sector que s'esmenta en comptades ocasions, el dels proveïdors. En aquest cas, les empreses són més grans i tenen més capacitat per a fer front a aquesta situació tan negra. No obstant això, també es preveu que es produeixin acomiadaments i una disminució de la plantilla.

Mesures adoptades pels governs

Les mesures i regulacions implantades en el sector de l'hostaleria estan sent molt polèmiques. D'una banda, algunes de les mesures no són gens precises. D'altra banda, i en opinió dels hostalers, no són suficients.

El tancament més dur està sent el de Bizkaia, Guipúscoa i Àlaba a partir del 7 de novembre, a Navarra a partir del 21 d'octubre i al País Basc continental a partir del 24 d'octubre, sobretot perquè el sector encara no ha estat recuperat del seu anterior tancament. En els comptes que corresponen al Govern espanyol, s'han posat en marxa dos nous tipus d'expedient de regulació temporal d'ocupació per obstrucció al desenvolupament de l'activitat, que s'està aplicant en hostaleria, i de regulació temporal d'ocupació per limitacions al desenvolupament normal de l'activitat, que poden sol·licitar els proveïdors. Aquestes mesures exclouen en part les aportacions empresarials a la seguretat social per treballadors assalariats, però no tenen en compte la quota d'autònoms.

A més, el Govern Basc i el Govern de Navarra han anunciat que l'Executiu de Vitòria-Gasteiz oferirà una sèrie d'ajudes. En el cas del Govern Basc, les ajudes directes ascendeixen a 45 milions d'euros, tal com s'ha anunciat aquesta setmana. En concret, els establiments de menys de 3 empleats rebran una ajuda de 3.000 euros; els de 4 a 10 empleats, 3.500 euros; i els de més de 10 empleats, 4.000 euros. S'exclouen d'aquesta ajuda les empreses de més de 51 treballadors. També s'ha acordat amb Elkargi l'obertura d'una línia de finançament per import de 100 milions d'euros.

En el cas del Govern de Navarra, la dotació pressupostària per a ajudes directes al sector hostaler s'ha duplicat, passant dels 10 milions inicials als 20 milions. Així, els establiments d'hostaleria podran rebre un màxim de 25.000 euros. Amb la finalitat d'ajudar als negocis més afectats, el Govern exclourà de les ajudes a aquells que no justifiquin amb l'IVA una pèrdua superior al 20% dels seus ingressos ordinaris. Per a determinar la situació de cadascun d'ells, es compararan les declaracions de l'IVA dels tres primers trimestres d'enguany amb les declaracions de 2019.

Entre les mesures, no es diu res dels lloguers, on en hostaleria el major cost de molts negocis sol ser el del lloguer. Ha passat el temps des que es va aplicar una moratòria als grans propietaris, que s'aplica als que tenen més de 10 habitatges o locals, o als quals tenen més de 1.500 metres quadrats, però en el sector de l'hostaleria predominen els petits propietaris. Per tant, la possibilitat de reduir el cost del lloguer queda en mans de la negociació entre les parts.

En l'àmbit tributari, el Govern de Navarra ha acordat l'eliminació de l'Impost d'activitats Econòmiques a tots els treballadors autònoms amb una facturació inferior al milió d'euros. En el cas de les Diputacions Forals d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, assenyalen que pròximament es publicaran noves mesures tributàries. També plantegen un altre camí, l'endeutament, a través dels crèdits ICO i Elkargi.

Són suficients les mesures adoptades?

Les patronals del sector i els treballadors denuncien que les mesures són escasses i la sensació dels treballadors és que els governs estan improvisant i que la situació del sector continua sent fosca. D'una banda, s'estan oferint subvencions directes per a evitar el declivi dels negocis. Aquesta ajuda és imprescindible per a superar aquest primer cop, però també és insuficient per diverses raons. En primer lloc, cal destacar que el frau és una pràctica habitual en el sector, tant en la Seguretat Social com en Hisenda, per la qual cosa els beneficis econòmics que molts negocis declaren a final d'any són inferiors als reals. Per tant, l'oferta de subvencions directes hauria de vincular-se al compliment d'aquestes, perquè la mesura sigui adequada.

D'altra banda, no s'han establert mesures efectives sobre els lloguers ni sobre els préstecs hipotecaris. Tampoc s'ha establert una moratòria en el pagament dels lloguers, i al final, encara que sigui de manera indirecta, això també provocarà el tancament de molts negocis. De fet, en la majoria dels casos, el lloguer del local haurà de ser acordat amb el seu propietari a través d'una negociació privada. Al no haver-se adoptat cap mesura efectiva sobre els préstecs hipotecaris, les entitats financeres tenen assegurats els seus ingressos en detriment dels negocis d'hostaleria. Per tant, si el desig de col·laborar amb el sector hostaler és real, s'hauria d'establir una via de suspensió dels pagaments dels préstecs. No mereix el sector hostaler un suport real? No mereixen els hostalers la mateixa ajuda que el sector financer des de 2008? Estan fent una distinció de classe entre els sectors?

Reestructuració de l'hostaleria

Cal posar damunt de la taula que aquest context de pandèmia i crisi durarà, almenys, dos anys. En aquests moments estem davant el primer cop, i molts hostalers tancaran els locals. Per tant, en l'hostaleria s'hauria de fer un pla de reestructuració del sector, com en el passat (per exemple, en la dècada de 1980) amb altres sectors: més enllà d'oferir ajudes econòmiques, cal ajudar a la reubicació de les persones afectades, i no cal repetir l'error més greu de 2008, és a dir, l'abandó del públic, com es va fer amb els treballadors del sector de la construcció. Cal assenyalar, a més, que molts dels treballadors del sector hostaler són els que van perdre la seva ocupació en la crisi de la construcció. Deixarem que tornin a ser expulsats? I, continuant amb la reestructuració, no podem deixar de costat l'impacte que aquesta crisi produirà en el sector dels proveïdors.

L'única via que se'ls ofereix a molts autònoms és endeutar-se a través de préstecs ICO i préstecs subvencionats per Elkargi. Aquesta mesura pot implicar més problemes, ja que moltes persones, a més de quedar-se sense negoci, es quedaran endeutades. En aquest context, serà necessari impulsar l'aplicació de la Llei de Segona Oportunitat i establir límits a les entitats financeres que flexibilitzin el pagament de deutes.

Quant als treballadors d'hostaleria, aquests seran els més perjudicats, ja que tenen unes condicions laborals precàries i precàries, i sovint també sofreixen el frau laboral (en la contractació, en els pagaments…). Tot això afecta negativament a la seva prestació per desocupació. A més, molts no tornaran als treballs d'hostaleria. Per tant, és imprescindible fomentar la seva diversificació i oferir suport, impulsant itineraris de canvi de professió, orientant-los cap a noves ocupacions, tant en l'agricultura, com en les indústries estratègiques i en el nou sector públic-social.

Finalment, no podem oblidar el tremend impacte del sector en la cultura i l'oci, posant en relleu la greu situació que aquestes activitats tenen a conseqüència de la pandèmia. Per exemple, és evident la vinculació de l'hostaleria amb la música, i caldria repensar com transformar aquestes relacions. Així mateix, caldrà deixar de costat el “terrenal” per a recuperar el carrer per a vianants i no consumidors, i promoure nous espais de trobada públics i socials que complementin la funció que fins ara ha vingut exercint l'hostaleria. És a dir, caldrà impulsar els gaztetxes, els teatres de cafè, les cases de cultura, els mercats, les txosnas, els banys públics… i crear un pla sociocultural que protegeixi a tota la plantilla.