Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Celebracions i alegria de l'altre


14 de desembre de 2022 - 13:21
Última actualització: 15:05

La desconfiança cap a l'alegria de l'altre no és alguna cosa d'avui; més o menys tots hem sentit la sensació que en alguna ocasió l'alegria que no és d'un mateix ha posat l'accent d'alguna manera en el dolor propi. Fins aquí no del tot malament, perquè cadascun viu les seves contradiccions. No obstant això, el problema comença quan ens arriba una necessitat insuportable d'expressar públicament aquests impulsos, per sobre de la gola, fins que les nostres opinions políticament indirectes (sic) alliberem les fulles de tardor. Sí: "No soc racista, però que aquests marroquins celebrin les seves victòries a les seves cases, que no compleixin els nostres durs carrers amb els seus estranys costums". Comencem.

Per a qui no s'ha assabentat: La Selecció de Futbol del Marroc ha estat classificada per a les semifinals de la Copa del Món de Qatar, després de dominar països com Portugal o Espanya (ningú em va dir el difícil que és ser ciutadà de la península ibèrica). I això, per a la sorpresa d'alguna despistatura, també s'ha notat aquests dies als nostres carrers i barris, com han demostrat les celebracions més multitudinàries o menys populars segons el lloc.

No seré jo qui celebri a so de bombo i platerets les victòries de la selecció marroquina, perquè, com molts m'han dit abans, poc podria reivindicar, per exemple, la seva victòria amb un grup que celebra cants contra la comunitat sahrauí. Tanmateix, això no lleva el que han sofert aquests dies els veïns marroquins que viuen en el nostre entorn: qui té xarxes socials sap de sobres com han convertit en aquests dies, en el millor dels casos, un femer de memes racistes; i en el pitjor dels casos, una epopeia nacionalista (el nacionalista espanyol, en aquest cas) d'una inquietud cultural. A la vista d'això, no pot negar-se que l'oïda dels moros hagi estat una petita satisfacció, i el silenci celeste posterior en les xarxes socials.

Si per a alguns les celebracions marroquines expressen alguna cosa, és precisament la falta de voluntat d'integració dels marroquins: se senten marroquins, ni bascos, ni espanyols. I cal demanar a tot aquell que vulgui viure aquestes terres, pel que sembla, un culte fidel a una nova pàtria

La qüestió no acaba aquí: els moros no sols s'han guanyat, sinó que s'han reconegut a si mateixos el capritx i la indiferència per a celebrar-lo, sempre que, fora del seu poble, es burlen d'un poble que ha agafat els braços oberts. I la paraula clau d'aquest relat apareix en la seqüència: la integració. I és que si per a alguns les celebracions marroquines expressen alguna cosa, és precisament la falta de voluntat d'integrar-se en elles: se senten marroquins, ni bascos, ni espanyols. I a tot aquell que vulgui viure aquestes terres cal demanar-li, pel que sembla, el seu lleial culte a una nova pàtria, abraçant les seves banderes, símbols i celebracions, encara que després, paradoxalment, alguns no acceptin mai a un estranger una nova identitat nacional amb label (mai seran d'aquí). Sospito que els qui ho defensen no tenen precisament un concepte folklòric, interessat i retrògrad de la cultura.

D'altra banda, no es pot deixar d'esmentar que les celebracions relacionades amb l'esport (sovint el futbol) i, per extensió, els possibles incidents que es poden derivar d'aquestes celebracions són els més europeus (menys d'un any ha passat pels disturbis que els aficionats israelians van crear a Bilbao la Vella, o des que un simpàtic aficionat basc es va tirar d'un fanal per a posar només dos exemples). Aquestes són, per descomptat, actituds que cal assenyalar, i fins i tot cal reflexionar críticament sobre elles, però per a això, potser més que parlar d'un origen o d'un altre, hauríem de parlar d'uns codis de gènere i, més concretament, d'uns models de masculinitat, per exemple, un tema més incòmode per a qualsevol persona que sempre veu al monstre fora del seu melic.

Per tant, aquí crec que la qüestió no és criticar unes certes actituds (possibles violents), sinó desenvolupar aquesta crítica des d'una mínima sinceritat: fora dels prejudicis i banderes no tant racistes com nombroses. Un dels millors professors que he tingut mai deia, amb un punt de provocació, que ell estava en contra del multiculturalisme per a determinar a continuació que el sufix multi- sufix sugiría una suma de cultures diferents, però no necessàriament una convivència equilibrada entre elles. Per contra , el concepte que proposava era la interculturalitat perquè el sufix d'interacció fa referència a la interacció, a l'intercanvi entre cultures diferents i a una alimentació positiva entre elles. Crec que un pas per a això pot ser alegrar aquests dies als nostres veïns marroquins. Acceptar l'alegria de l'altre perquè a poc a poc no sigui l'altra.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Marxter Xef

Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.

Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]


Tecnologia
Vagi...

En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]


2025-01-15 | Aingeru Epaltza
De Houston al Navarresa Sorra

Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]


Mans

El nou mandatari sirià ha retirat la mà al pit del ministre d'Exteriors alemany, la ministra, i li ha negat l'encaixada. Amablement, Annalena Baerbock sofreix un menyspreu. Abans, el sirià Al-Golani ha tendit la mà al ministre d'Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, i li ha... [+]


Demà d'any nou

El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]


Lliris de primera

Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]


Trump, de nou

Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]


Eguneraketa berriak daude