La desconfiança cap a l'alegria de l'altre no és alguna cosa d'avui; més o menys tots hem sentit la sensació que en alguna ocasió l'alegria que no és d'un mateix ha posat l'accent d'alguna manera en el dolor propi. Fins aquí no del tot malament, perquè cadascun viu les seves contradiccions. No obstant això, el problema comença quan ens arriba una necessitat insuportable d'expressar públicament aquests impulsos, per sobre de la gola, fins que les nostres opinions políticament indirectes (sic) alliberem les fulles de tardor. Sí: "No soc racista, però que aquests marroquins celebrin les seves victòries a les seves cases, que no compleixin els nostres durs carrers amb els seus estranys costums". Comencem.
Per a qui no s'ha assabentat: La Selecció de Futbol del Marroc ha estat classificada per a les semifinals de la Copa del Món de Qatar, després de dominar països com Portugal o Espanya (ningú em va dir el difícil que és ser ciutadà de la península ibèrica). I això, per a la sorpresa d'alguna despistatura, també s'ha notat aquests dies als nostres carrers i barris, com han demostrat les celebracions més multitudinàries o menys populars segons el lloc.
No seré jo qui celebri a so de bombo i platerets les victòries de la selecció marroquina, perquè, com molts m'han dit abans, poc podria reivindicar, per exemple, la seva victòria amb un grup que celebra cants contra la comunitat sahrauí. Tanmateix, això no lleva el que han sofert aquests dies els veïns marroquins que viuen en el nostre entorn: qui té xarxes socials sap de sobres com han convertit en aquests dies, en el millor dels casos, un femer de memes racistes; i en el pitjor dels casos, una epopeia nacionalista (el nacionalista espanyol, en aquest cas) d'una inquietud cultural. A la vista d'això, no pot negar-se que l'oïda dels moros hagi estat una petita satisfacció, i el silenci celeste posterior en les xarxes socials.
Si per a alguns les celebracions marroquines expressen alguna cosa, és precisament la falta de voluntat d'integració dels marroquins: se senten marroquins, ni bascos, ni espanyols. I cal demanar a tot aquell que vulgui viure aquestes terres, pel que sembla, un culte fidel a una nova pàtria
La qüestió no acaba aquí: els moros no sols s'han guanyat, sinó que s'han reconegut a si mateixos el capritx i la indiferència per a celebrar-lo, sempre que, fora del seu poble, es burlen d'un poble que ha agafat els braços oberts. I la paraula clau d'aquest relat apareix en la seqüència: la integració. I és que si per a alguns les celebracions marroquines expressen alguna cosa, és precisament la falta de voluntat d'integrar-se en elles: se senten marroquins, ni bascos, ni espanyols. I a tot aquell que vulgui viure aquestes terres cal demanar-li, pel que sembla, el seu lleial culte a una nova pàtria, abraçant les seves banderes, símbols i celebracions, encara que després, paradoxalment, alguns no acceptin mai a un estranger una nova identitat nacional amb label (mai seran d'aquí). Sospito que els qui ho defensen no tenen precisament un concepte folklòric, interessat i retrògrad de la cultura.
D'altra banda, no es pot deixar d'esmentar que les celebracions relacionades amb l'esport (sovint el futbol) i, per extensió, els possibles incidents que es poden derivar d'aquestes celebracions són els més europeus (menys d'un any ha passat pels disturbis que els aficionats israelians van crear a Bilbao la Vella, o des que un simpàtic aficionat basc es va tirar d'un fanal per a posar només dos exemples). Aquestes són, per descomptat, actituds que cal assenyalar, i fins i tot cal reflexionar críticament sobre elles, però per a això, potser més que parlar d'un origen o d'un altre, hauríem de parlar d'uns codis de gènere i, més concretament, d'uns models de masculinitat, per exemple, un tema més incòmode per a qualsevol persona que sempre veu al monstre fora del seu melic.
Per tant, aquí crec que la qüestió no és criticar unes certes actituds (possibles violents), sinó desenvolupar aquesta crítica des d'una mínima sinceritat: fora dels prejudicis i banderes no tant racistes com nombroses. Un dels millors professors que he tingut mai deia, amb un punt de provocació, que ell estava en contra del multiculturalisme per a determinar a continuació que el sufix multi- sufix sugiría una suma de cultures diferents, però no necessàriament una convivència equilibrada entre elles. Per contra , el concepte que proposava era la interculturalitat perquè el sufix d'interacció fa referència a la interacció, a l'intercanvi entre cultures diferents i a una alimentació positiva entre elles. Crec que un pas per a això pot ser alegrar aquests dies als nostres veïns marroquins. Acceptar l'alegria de l'altre perquè a poc a poc no sigui l'altra.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
Té por. Sembla que Donald Trump ha vingut a ocupar l'oficina rodona de Washington durant un llarg període de temps. Té un segon mandat, però als seus assessors immediats, a més de reiterar que no està fent broma, els fa referència al seu rígid propòsit de modificar uns... [+]
Ansorena´tar Joseba Eneko.
Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]
Joan den astean topaketa polit bat izan dut, aspaldi ikusten ez nuen emakume talde batekin, eta egitearen inguruan aritu gara berbetan, teknologia eta sorkuntza espazioei lotuta.
Emakume hauetako nagusiena, jubilatzeko mugan dagoena, programatzailea da eta kodea programatzen... [+]
En diverses ocasions m'han dit que el que produïm és el més forta del treball dels arquitectes, es perpetua. Que la perpetuïtat de l'edifici supera la presència temporal de l'ésser humà i ens faci sostenibles en el futur. I a diferència del que ocorre amb un llibre, la... [+]
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]