Soc Mirin Exposito i tinc 39 anys. Fa molts anys va aparèixer en la meva vida un malson, diria massa; es diu càncer. El meu pare porta 32 anys lluitant contra el càncer. Porto tota la meva vida als hospitals, primer en la Clínica Sant Sebastià, després a l'Hospital de Basurto i en els últims dotze anys a l'Hospital de Creus. Des de 2018 han realitzat deu o dotze operacions al seu pare, no hem estat evacuats de l'Hospital d'Encreuaments, per dir-ho d'alguna manera.
Quan va començar la pandèmia el meu pare estava ingressat a l'Hospital de Creus. Al juliol de 2020 va estar deu dies en la Unitat de Reanimació, un passadís en el qual tampoc hi havia gel hidroalcohòlic. Realment vergonyós. Cada vegada hi ha menys treballadors a l'Hospital d'Encreuaments, però els malalts no són menys, són molt més. L'any passat va estar bastant malament de salut, però com estàvem en la pandèmia, les proves es van retardar, no sols per al meu pare, sinó per a tots.
Demanem una valoració de dependència i li van donar el primer grau. Amb això, té dret a una atenció diària d'una hora, i una dona s'ha anat a la seva casa per a oferir-li un servei de vigilància. Hem estat molt contents amb ell i des d'aquí volem agrair-li el seu servei.
L'any va acabar en casos d'emergència. Quatre dies més tard van tornar a ingressar, dues setmanes més tard vam tornar a les urgències i una setmana més tard van tornar a ingressar a l'hospital durant vuit dies més. Li van fer ressonància i allí va aparèixer un altre tumor de gran grandària. El 17 de febrer se li va operar i gràcies als cirurgians, gràcies a les infermeres, gràcies a tots els treballadors que van ser allí.
Em vaig assabentar al carrer de l'existència de les residències sociosanitàries i vaig demanar una plaça on curar i posar forces al meu pare. Em vaig negar. Vaig interposar un recurs i vaig tornar a rebutjar-lo, raonant que la seva patologia no és susceptible de derivació. Un home de 77 anys, amb tota la cama cosida –d'on li van agafar el múscul– i la part inferior de l'estómac cosida –on tenia el tumor–. D'aquesta manera, no obstant això, no valia la pena recuperar una residència. Realment sorprenent.
Per fi va venir a la meva casa per a curar-se i agafar forces. La Diputació Foral de Bizkaia no s'ha preocupat per res. Encara sort que el meu pare ha estat més de 35 anys treballant per a la Diputació Foral… gràcies. No es va preocupar de si tenia algun lloc a la meva casa per a allotjar al meu pare. La meva casa és petita i jo haig de dormir en el sofà. Tinc dues filles, la major de 7 anys i la menor de 2 anys. La meva parella treballa a Madrid i no ve tots els caps de setmana a Bilbao. I jo estic de baixa perquè no puc amb tot. No puc. Aquest sistema està destruint la meva salut.
Rebem els resultats de la biòpsia i d'aquí vam tornar directament a l'oncòleg. L'angiosarcoma i el carzikoma epiteloide van ser diagnosticats amb dos càncers més. El món va caure sobre mi. La seva salut va malament, inclosa la seva salut mental, la qual cosa provoca un empitjorament de la vida quotidiana. Demano una anàlisi de la valoració de dependència, que crec que mereix el segon grau per a alguns treballadors de l'Hospital de Creus. Dilluns passat van acudir al seu domicili el metge de la Diputació i el treballador dels serveis socials, i aquesta és la meva sorpresa: no li han donat el segon grau. És més, se li ha llevat el primer grau. Segons el metge, “el veig amb claredat i per això li llevo el grau de dependència”. El meu pare no és capaç de rentar-se, de posar-se mitjanes, d'ajupir-se... Sorprès, em vaig quedar en estat de xoc, i segueixo igual. M'he assabentat que la Diputació ha contractat una nova empresa per a realitzar les valoracions de dependència, al principi pensava que eren treballadors de la Diputació però no, no és així. És una empresa privada, i al cap i a la fi som números per a ella, no persones.
La vida del meu pare s'acaba i estic molt trist, aquest mal somni s'acaba i tinc por. Ara comença el tractament de quimioteràpia i, desgraciadament, hi ha llista d'espera, el temps està en contra seva. Veient que s'ha quedat sense res, ho portaré a la meva casa perquè ho cuidi. La meva casa no té ascensor i realitzaré ràpidament una obra de bany per a adaptar-la al meu pare. Per a sol·licitar les ajudes per al Pla d'Ajust de l'Ajuntament de Bilbao és necessari estar empadronat almenys sis mesos i no et donen l'ajuda de Gizakek sense declarar la situació de dependència, a més d'estar empadronat almenys dos anys. Jo tinc ara la necessitat de fer l'obra, no dins de sis mesos o dos anys, perquè per a llavors ja serà molt tard. Estic molt trist. Són els últims mesos del meu pare i no tinc ni forces ni ganes d'interposar-me en un llarg recurs amb la Diputació. Haig de cuidar al meu pare, vull estar amb ell, no en els tràmits. Si tens diners en aquest sistema, pots recuperar-lo sense diners.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]