Les societats de Sud-amèrica i Centreamèrica presenten profundes desigualtats socioeconòmiques, sorgides en l'època del colonialisme i reformades en els processos de modernització capitalista del segle XX. En la dècada de 1980, el “món” va optar per una clara orientació ideològica enfront de la crisi de llavors: el neoliberalisme. Amb l'objectiu d'atreure capitals, el neoliberalisme va arribar de la mà de les privatitzacions massives del sector públic i va retallar l'anomenat Estat del benestar per a donar resposta al dèficit. El que va succeir després és conegut i avui dia, a nivell mundial, hem pagat amb escreix les conseqüències del desmantellament del sector públic: les desigualtats econòmiques més extremes que s'han produït des de la primera guerra mundial.
Una de les seves cares més crues es va produir a Sud-amèrica i Centreamèrica. El descens de la demanda als països industrialitzats va enfonsar el preu de les matèries primeres i l'augment dels tipus d'interès va augmentar la fuga de capitals de sud a nord, augmentant el veritable tipus d'interès del deute.
La nova fase del capitalisme actual ha destruït en la majoria dels casos els sistemes públics que abans estaven danyats. La prova més evident d'això la podem veure en els sistemes de salut.
I ara, coronavirus
Segons l'Organització Panamericana de la Salut, el 30% dels 630 milions de persones que viuen a Sud-amèrica i Centreamèrica no tenen accés a atenció sanitària per raons econòmiques. Tenint en compte a tots els països, la mitjana d'inversió en salut pública a Europa és de la meitat. Només Cuba se situa a l'una de la despesa dels països europeus, el 10,6% del Producte Interior Brut (PIB). Per exemple, en l'Estat espanyol el percentatge és del 8%.
En aquest context, la pandèmia del coronavirus s'ha estès a tothom, així com a tota Amèrica, posant davant el mirall les estructures dels estats de tots els països i, especialment, les del sistema sanitari.
A Europa s'està veient una llarga llista de mancances que ha deixat aquesta pandèmia, en els sistemes sanitaris que, suposadament, estan en nivells alts en tots els rànquings, com Itàlia, Espanya o Osakidetza. En els casos d'Amèrica del Sud i Centreamèrica, en els estats on els governs neoliberals han disminuït una vegada i una altra, és imprescindible reforçar el múscul públic per a afrontar el repte. I això suposa una inversió i, en conseqüència, un augment del deute per a atendre adequadament els pacients, posant el focus en el sector més incert de la societat.
Qui ha d'augmentar el seu deute?
El deute extern dels països de Sud-amèrica i Centreamèrica se situa en el 43,2% del seu Producte Interior Brut. La dependència econòmica dels estats amb el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Banc Americà de Desenvolupament i altres organitzacions internacionals és enorme.
Per tant, la pregunta és clara. Per a fer front a la pandèmia, és legítim demanar a aquests països que facin polítiques eficaces en salut pública, però sense deixar de pagar les enormes quotes del deute extern? Prioritzar la salut dels ciutadans o continuar alimentant deute injust la majoria de les vegades?
Campanya d'impagament de deute en marxa
El Centre Estratègic de Geopolítica (CELAG) d'Amèrica Llatina ha posat en marxa una campanya de condonació del deute extern d'Amèrica Llatina i Centreamèrica. Ha començat a aconseguir un milió de signatures com a mesura imprescindible per a fer front a l'emergència " sanitària i la crisi econòmica que s'ha derivat". Les peticions, entre moltes altres, ja han estat signades per expresidents de diversos països, com Dilma Rousseff (el Brasil), Luis Guillermo Solis (Costa Rica), Gustavo Petro i Ernesto Samper (Colòmbia), Fernando Lugo (Paraguai), Evo Morales i Álvaro García Linera (l'Equador), així com José Luya.
Diuen que perdonar el deute extern és una mesura que s'ha utilitzat en altres moments històrics, com les guerres, les malalties o les pandèmies. Un dels exemples més coneguts és l'època posterior a la destrucció d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Les forces internacionals van decidir perdonar les xifres essencials del deute alemany, que encara no s'havia recuperat.
Malgrat el caràcter universal del COVID-19, subratllen que aquesta crisi, com totes les crisis, il·luminarà un nou ordre geopolític. Per tant, davant tantes dificultats, “perdonar el deute extern és tan necessari com una acció justa”.
Pandemiaren eragina indarkeria matxistan azterketa kaleratu berri du Espainiako Gobernuak. Bertan ondorioztatu dute eraildako emakume kopurua gutxitu egin dela, hauek kontrolatuta eduki dituzten denbora gehitu izanaren ondorioz. Baina emakumeen suizidioak gizonenak baino gehiago... [+]
Merkatura ateratzear den Hipra txertoari patenteak kendu diezazkiola eskatu diote hogei erakundek Espainiako Gobernuari. Izan ere, Kataluniako multinazional honek COVID-19aren aurkako txertoa egiteko entsegu klinikoetarako diru publikotik gutxienez 15 milioi euro jaso ditu.
Nafarroako Gobernuak bart gauerditik aurrera indargabetu ditu COVID-19aren aurkako neurri murriztaile gehienak. Kalean eta ikastetxeetako patioetan ez da derrigorrean maskararik erabili beharko, gaueko aisialdiak eta ostalaritzak pandemia aurreko ordutegiak berreskuratuko... [+]
"Osasun Sailaren immobilismoaren eta konponbide ezaren aurrean", otsailaren 25ean greba deitu dute lehen arretan ELA, SATSE, LAB, CCOO eta UGT sindikatuek eta otsailaren 28an Osakidetzako esparru guztietan. Horrez gain, otsailaren 26an manifestazioak egingo dituzte... [+]
Picar! Aquí ve de nou, m'he sentit en el pit primerenc, és rar aquesta burxada.
Picar! He fregat suaument la part del cor per sobre del jersei. A veure si passa, ja ho he dit baix, de manera que ningú pugui sentir-ho. En l'actualitat cal anar amb compte a controlar el que... [+]
La Bogue da Frantziako Limousin (okzitanieraz Limosin) eskualdeko hedabide alternatiboa. Kolektibo autonomo batek kudeatua, boluntarioek egina eta militantea, bere burua kokatzen du mugimendu anti-autoritarioaren baitan. Bertan agerturiko artikulua itzuli dugu euskarara.
“Proba bat egin ostean, COVID-19an positibo eman dut. Ondo nago, sintoma arinekin. Hurrengo egunetarako aurreikusitako agenda publikoa atzeratu eta konfinamendutik lanean segituko dut”. Kendu agenda publikoaren zera hori erditik, eta edonorenak izan zitezkeen... [+]
Igande eguerdian milaka lagun atera dira Donostia, Bilbo eta Gasteizko kaleetara gehiengo sindikalak deituta, kalitatezko osasun publikoaren alde eta Lehen Arreta jasaten ari den kolapsoaren aurka. Oso gogor mintzatu dira Iñigo Urkullu buru duen Jaurlaritza osasun... [+]
Osakidetzaren azken protokoloak dio positibo baten kontaktu estua izanagatik COVID-19a azken 180 egunetan pasatu duenak, txertatuta egon edo ez, ez duela etxean berrogeialdirik egin beharrik, baldin eta ez badauka sintomarik.
Txertoaren hirugarren dosia abian da herrialde aberatsetan eta laugarren dosia ere ezarriko zaie arrisku taldekoei. Denborarekin txertoek eragindako antigorputzak galdu egiten dira, eta horiek gehitzeko errefortzu dosiak jartzea da gobernuen estrategia. Baina txertoen alde... [+]
El mode en què la ciència es converteix en política pública està regit per càlculs polítics i econòmics, així com pels compromisos morals i ideològics de polítics, partits i assessors”. Així ho deia la sociòloga Jana Bacevic a l'abril de 2020 en The Guardian. [+]