És un tema que últimament està en boca de tots i que genera inquietuds i responsabilitats. En la vida es poden combinar molts trets individuals, socials i estructurals per a protegir o afeblir la nostra salut mental. Tots hem experimentat alguna vegada. És un procés complex en el qual cadascun de nosaltres afronta de manera diferent, amb diferents graus de dificultat i gravetat, amb conseqüències socials i clíniques molt diferents.
No hi ha benestar sense salut mental. Són conceptes estretament relacionats. La salut mental abasta el benestar psicològic, emocional i social d'una persona i es relaciona amb els seus pensaments, emocions i comportaments. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és un estat de benestar que permet una gestió sana i eficaç de les emocions, permet a les persones afrontar les circumstàncies vitals i els moments d'estrès, desenvolupar totes les habilitats, aprendre i treballar adequadament i contribuir a millorar la comunitat. És la part fonamental de la salut i el benestar que sustenta les nostres capacitats individuals i col·lectives per a prendre decisions, establir relacions i donar forma al món en el qual vivim. La salut mental és, a més, un dret humà bàsic. I un element fonamental per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic.
La relació entre salut mental i empresa és evident. El món laboral és també un àmbit en el qual la promoció i protecció de la salut mental en el treball és un àmbit de creixent interès que pot ser secundat a través de la legislació i normativa, estratègies organitzatives, capacitació d'equips directius i intervencions dirigides als treballadors. Per a aprofundir en el tema, recentment, la quarta edició de les tertúlies Elkarri Ikasiz, organitzades per l'Associació Bai Euskarari, s'ha centrat en el treball i la salut mental.
Es tracta, sens dubte, d'un tema de reflexió, fins i tot en les empreses, ja que en la salut mental influeixen factors com la càrrega de treball, la pressió constant, el paper i el deure de cadascun d'ells, el lideratge o comunicació inadequats, el desequilibri entre el treball i la vida personal, la falta d'autonomia, l'excessiu control, la falta d'oportunitats de desenvolupament professional... També pot haver-hi qüestions personals. El problema és aquí i si la persona no està bé, no serà capaç d'afrontar el dia a dia.
Necessitem empreses i entorns saludables que valorin i cuidin a les persones que treballen en ells, per a garantir la qualitat de vida i el benestar físic i emocional dels treballadors
Necessitem empreses i entorns saludables que valorin i cuidin a les persones que treballen en ells per a garantir la qualitat de vida i el benestar físic i emocional dels treballadors. Segons Larraitz Urrestilla, responsable del Departament de Persones i Cultura de Beloki Orkli, la prevenció és fonamental i les empreses, tenint en compte tot l'ecosistema, han d'estar preparades per a treballar en tres àmbits: treball, càrregues de treball, comunicació, relacions, etc. han d'organitzar-se de manera adequada; en segon lloc, han d'oferir formació, recursos i eines per a orientar la gestió davant situacions difícils i de gran tensió. Finalment, les que són vulnerables han de ser cuidades i s'han d'oferir intervencions a qui ha perdut el benestar o està malalt degut a una forta ansietat o depressió. Les empreses han de ser espais saludables que siguin responsables de la millora activa i continuada de la salut dels treballadors.
En l'informe mundial sobre salut mental publicat per l'OMS, s'anima a tots els països a accelerar l'aplicació del pla d'acció, ja que es poden aconseguir avanços significatius en la millora de la salut mental dels ciutadans, si es treballa en tres vies de transformació: augmentar el valor que les persones, les comunitats i els governs aporten a la salut mental, i que totes les parts interessades, de tots els sectors, es comprometin i inverteixin en ella. En segon lloc, incidir en les característiques físiques, socials i econòmiques dels recursos familiars, escolars, laborals i comunitaris per a millorar la protecció de la salut mental i prevenir malalties de salut mental. I, en tercer lloc, reforçar l'atenció a la salut mental perquè tot l'espectre de necessitats en aquest àmbit sigui cobert per una xarxa comunitària i serveis assistencials accessibles, accessibles i de qualitat.
Estem parlant d'un component fonamental del nostre benestar que necessita d'una estratègia compartida per a abordar amb prioritat.
Rober Gutiérrez, professor de basc
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]