El projecte de traductor automàtic porta anys en marxa. Esperem que tant els qui han treballat en aquestes iniciatives, com els qui han proposat aquesta nova proposta, com els qui han acceptat la seva participació, actuïn amb la seva millor voluntat. No obstant això, el treball estèril sense una anàlisi adequada de la situació, o el treball contra el propi interès, ens porta a una sanitat i a una euskalgintza estèril i perjudicial. Un basc estèril, gairebé tan vell com Osakidetza.

Una iniciativa que se suposa que és aleatòria, estesa a tot l'àmbit d'Oosakidetza, a pocs mesos que alguns treballadors comencessin a treballar en basc. Volem llevar als pacients la necessitat d'aprendre als que no saben basca immediatament després de començar a emetre informes clínics en basc. Per tant, acabar amb la necessitat del basc és avui un projecte estratègic d'Osakidetza.

Com sabem, el basc està totalment aïllat en el dia a dia de la sanitat. Limitat a l'oralitat, a l'opció personal i a la contractació precària del personal. Els àmbits hegemònics són totalment aliens: la propietat escrita, la comunicació interna, la formació interna, el funcionament intern, l'elecció dels caps de servei, el marginat en les oposicions (afegint un funcionament corrupte propi, la seva importància és nul·la), etc.

Recentment han estat contractats treballadors de Getaria, Zumaia i Aizarnazabal que no saben basc. Per a què ens serveix el traductor, si el treballador més pròxim i habitual a la ciutadania tracta en castellà als pacients euskaldunes?

En el fons, aquesta iniciativa serveix per a tranquil·litzar als euskaltzales submisos, als euskaltzales de la sidrería i de la muntanya, però també als aduladors de l'àmbit laboral. Euskaltzale “tradicional”, té una mà per a lloar el vasquismo individual i l'altra per a donar una encaixada a les administracions espanyoles i franceses. Feu-ho en basc tranquil, ja que donarem eines als altres per a entendre el que heu escrit sense saber-ho. Vascófilos d'aigües baixes, que volen acabar amb la consciència de la pròpia pell sense abordar el problema ni la profunditat, mentre que el basc és marginal en tots els àmbits oficials.

Existeix el corpus sanitari en basc, après al llarg dels graus, encara que també en gran part els graus s'acaben en castellà. El problema està en l'àmbit laboral, on funciona íntegrament en espanyol. Els cursos de tecnificació lingüística no serveixen per a res sense euskaldunizar el grau o sense treballar els àmbits en els quals es treballa.

La solució, per tant, malgrat ser més difícil que la traducció dels informes, és evident la dinàmica a llarg termini: treballar en basc, formar-se en basc, canviar l'estructura de l'examen MIR, no convertir el basc en una condició addicional en la contractació (com l'espanyol i el francès), i en les estructures sanitàries, hegemonizar el basc tant administratiu com personal. Així mateix, situar al pacient en el centre de l'atenció sanitària, sense deixar de costat als bascos, sense perjudicar la salut dels bascos.

Som treballadors sanitaris bascos, no traductors. No som a l'estranger, que ens deixin prestar la millor atenció (atenció en basca) als pacients del nostre país, del nostre país.

Membre del Moviment d'Euskaldunización de la Salut.

Treballador d'Osakidetza.