L'estat d'emergència sanitària, a les famílies que tenen dificultats per a dur a terme el dia a dia, les ha posat encara més urgents. Conscients d'això, vam veure com la nostra obligació moral de prestar la nostra ajuda. Fora dels càlculs polítics, i passant de les paraules als fets, creem una xarxa de solidaritat amb l'assemblea de joves d'Urruña. Així, durant aquests mesos hem realitzat més de 40 intervencions, fent més suportable la vida de les persones. Perquè la prioritat és la cura popular i la solidaritat. Ara, quan aquesta crisi sanitària sembla que de moment està a punt de superar-se, ens sembla oportú donar la nostra opinió sobre el succeït, i volem subratllar dos punts principals.

En primer lloc, aquesta crisi sanitària ha tornat a deixar clar que els enemics utilitzen qualsevol oportunitat per a ocupar i dominar Euskal Herria. I per als quals no ho han vist encara clar amb això de Catalunya, l'estatut d'autonomia que pateix una part d'Euskal Herria és insignificant:

Euskal Herria no ha pogut adoptar, al marge de la lògica capitalista, les mesures sanitàries que es consideraven necessàries. En aquesta ocasió, l'estat feixista espanyol no ha tingut en compte als burgesos autonomistes del PNB, que són els seus esclaus.

Les forces ocupants, símbol de la tortura, l'assassinat i la dominació, s'han intensificat en el nostre territori i han practicat amb més força la repressió tan ben utilitzada. També han enviat un exèrcit com Pamplona/Iruña, amb l'objectiu de rebaixar l'odi que Euskal Herria té cap a ells, presentant-los com a herois. Però van rebre una resposta magnífica: menyspreu i rebuig del poble!

Tenim segrestats als presos polítics bascos. Si les restriccions de llibertat que sofrien fins ara no fossin suficients, amb l'excusa de la crisi s'afegeixen les prohibicions de les visites, restriccions de les cartes, etc.

La nostra llengua nacional, el basc també ha sofert les seves conseqüències. La informació i els continguts s'han produït en castellà, deixant de nou el basc en un segon pla. Un clar exemple d'això és la programació que s'emet en ETB1: Tirant de l'hemeroteca, s'estan emetent programes de fa temps, amb un notable descens de l'audiència.

D'altra banda, l'agreujament d'aquesta crisi sanitària està en el sistema capitalista, sent els treballadors els que més sofriran les conseqüències. La set de riquesa de la burgesia ha decretat el manteniment de l'economia per sobre de la vida dels treballadors i ha pres decisions injustificables condemnant als ciutadans a contagiar-se.

En aquest camí és significatiu que el govern francès hagi mantingut la primera volta de les seves eleccions als pobles. L'endemà passat de l'ordre de tancament de les escoles, es van organitzar les eleccions.

La política de dècades ha portat greus conseqüències: destruint el servei públic, reformant-se, acomiadant als treballadors, les capacitats de resposta a aquesta crisi han anat decreixent mentre omplien les seves butxaques. I ara, els qui fins fa poc van ser colpejats en les protestes són els que han de salvar al poble. Es tracta dels que han estat colpejats i que, per falta de material i sense mesura de protecció, han d'arriscar la seva vida. Són els que han estat colpejats, els que han de sobreviure allunyats de les seves famílies a canvi d'un salari miserable.

Mentre donen l'ordre de quedar-se a casa, envien a la gent a treballs innecessaris per a fer front a la crisi, encara que mantenint l'enriquiment de la burgesia multiplicarà el contagi del virus.

I les seves mancances les hem de pagar els ciutadans. Perquè la sang que vessa el capitalisme no és de la burgesia, sinó de la ciutadania. Per això, per a frenar aquest sagnant desastre, els ciutadans hem hagut de posar pegats a través de xarxes de solidaritat, entre altres coses.

Però no ens enganyin, no hem nascut per a ser el salvador del capitalisme, sinó per a construir una Euskal Herria Lliure i Socialista!

Mantenir la lluita d'alliberament amb compromís i honestedat!