El Departament de Salut del Govern Basc i el Defensor del Poble Basc han donat aquest mateix dia dades contradictòries sobre la situació d'Osakidetza. Mostra de la situació surrealista que sofreix la sanitat a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa.

L'Ararteko Manu Lezertua ha presentat aquest dimarts en el Parlament Basc l'informe anual sobre queixes i consultes ciutadanes, en el qual destaca que les queixes sobre Osakidetza han augmentat un 70% respecte a l'any anterior. En concret, l'any passat es van tramitar 441 queixes escrites en l'oficina de l'Ararteko: “Es nota la indignació i la indignació que hi ha entre la ciutadania, que sofreixen la tensionación del sistema d'atenció sanitària i que perceben un empitjorament continuat”, ha explicat Lezertua.

Segons dades del Parlament, el 25% de les queixes que corresponen a Osakidetza es deuen a les llistes d'espera llargues de consultes d'atenció primària i especialitzada, així com als retards en les proves de diagnòstic. En aquest sentit, Lezertua ha considerat que és "urgent" dotar dels mitjans materials i personals necessaris per a garantir el dret a la salut de la ciutadania.

Departament de Salut: llistes d'espera de dos mesos

Immediatament després de la presentació de l'informe per part de l'Ararteko, el Departament de Sanitat del Govern Basc ha avançat altres dades sobre les llistes d'espera –ja que, de fet, més tard ofereix dades sobre Osakidetza–. D'acord amb això, les llistes d'espera se situen en aquests moments per sota dels 60 dies, tant en consultes com en proves de diagnòstic.

En consultes d'atenció especialitzada, per exemple, l'espera és de 52,4 dies, divuit dies menys que un any abans. Per part seva, el Departament liderat per Alberto Martínez ha destacat que en les intervencions quirúrgiques s'ha reduït en un 66% la llista de pacients amb més de 180 dies d'espera, passant de 435 a 153 pacients en aquesta situació. D'altra banda, el nombre de pacients derivats a altres hospitals ha descendit un 57% des de juliol de 2024.

Segons el Departament de Salut, darrere de la millora que mostren aquestes dades de les llistes d'espera es troba el “pla de xoc” aprovat pel Govern Basc al juliol.

Dades “maquillades” en opinió d'agents i sindicats

Els agents i plataformes de suport a la sanitat pública han denunciat que les xifres que periòdicament difon el Govern Basc en relació a les llistes d'espera estan “maquillades” i aporten dades “preparades” sobre les esperes mitjanes: “Oculten que en molts centres i especialitats de salut les esperes superen els 57 dies i en alguns casos fins i tot es dupliquen”, assenyala la plataforma ciutadana Salut Pública Aurrera (OPA) en el seu manifest.

Sindicats, partits polítics de l'oposició i els propis treballadors també han denunciat que el Departament de Sanitat utilitza algunes “praxis” per a oferir un altre tipus de dades.Ha recollit les seves paraules en un reportatge publicat en el diari Berria per Mikel Elkoroberezibar. Un d'aquests praxis és el cas de les derivacions: “Després de les derivacions, les estadístiques compleixen amb les dades –assenyala Maider Portolés, representant de la sanitat de LAB–. Això ho paga Osakidetza i és una manera de subvencionar les clíniques privades”.

Aquests agents afirmen que hi ha falta de transparència en les dades. Així, la secretària general de SATSE, Amaia Mayor, ha explicat en el mateix reportatge que “ens donen dades macros, però no sabem quan i amb quins criteris es prenen les decisions”.

La “roda de la bruixa” de la privatització

En l'informe La captura corporativa d'Osakidetza, publicat fa pocs dies per la plataforma Euskal Herriak Kapitismoari Planto, conclou que el problema és molt més profund i que darrere hi ha un procés de privatització de la sanitat. Diuen que amb Osakidetza s'està produint una espècie de “roda de bruixa” que porta amb si la desinversió, les llistes d'espera, la precarització i la retallada de drets sanitaris.

“Les lògiques privatitzadores són la clau d'aquest model que està impulsant la paralització de la inversió pública”, assenyalen en les conclusions de l'informe. És a dir, es preval la maximització dels beneficis en detriment de la qualitat dels serveis i les condicions de treball, la qual cosa afavoreix la “naturalització” de la sanitat privada entre la ciutadania. En opinió de la plataforma, la prioritat ha de ser "revertir" aquest atropellament i salvaguardar el sistema públic de salut.