Segons els responsables d'Osakidetza i del Govern Basc, en la sanitat basca no hi ha retallades ni s'entén que es convoquin tres jornades de vaga el 29 d'octubre a Àlaba, el 5 de novembre a Guipúscoa i el 12 de novembre en Bizkaia. Fa l'efecte que no significa res que nou sindicats tan diferents entre si convoquessin una vaga (ELA, SATSE, SME, LAB, CCOO, UGT, ESK, SAE i UTESE). A més, no és la primera vegada, ja que l'any passat es va tornar a convocar una vaga de tres dies en Atenció Primària, i al juny es van reprendre les mobilitzacions.

Aquests responsables polítics, pel que sembla, no utilitzen els serveis d'Osakidetza, tal vegada perquè tenen capacitat econòmica per a pagar bones assegurances privades. Si els utilitzessin, com la majoria dels treballadors, haurien de reconèixer la realitat d'aquestes retallades. Sabrien que si el seu metge de capçalera s'ha retirat fa un any, avui ja no tindràs a ningú que el representi, i que fan falta quatre o cinc metges per a atendre-li, no de front, sinó per telèfon. Els retards en les proves seran superiors a sis mesos. Para esment.

En aquest context, la convocatòria dels sindicats és lògica, oportuna, justa i necessària per a buscar solucions estructurals: Inversió sanitària pública equivalent a la mitjana europea, destinant el 25% a l'atenció primària; ampliació de plantilla i consolidació del personal eventual en Osakidetza amb 15.000 treballadors; recuperació del poder adquisitiu; recuperació de totes les restriccions; adopció de mesures per a garantir la salut i seguretat dels treballadors…

Ja és hora que el Govern Basc abandoni la seva política propagandística i que Osakidetza sigui la institució que millor serveixi a la societat basca, perquè sense sanitat pública no hi ha futur, no hi ha vida, no hi ha economia.