En l'àmbit sanitari, és molt habitual que l'atenció es faci en castellà, i en lloc de parlar sempre en “Euskara-dak-ca?”, el basc s'ha rendit i ha fet bastantes vegades en castellà. Sent així la realitat, totes les eines que facilitin al basc són benvingudes. Ja es coneix el símbol “e”, que s'utilitza per a identificar al personal sanitari que sap basc, i que s'ha vist amb freqüència en els serveis. Gràcies a aquest símbol, s'alleuja l'estrès lingüístic, ja que el basc és conscient que pot fer-ho directament en basc.

Fa deu anys, Osakidetza va iniciar un procés de registre en el qual els ciutadans podien triar en quin idioma volien ser atesos: en basc o en castellà. Actualment existeix la possibilitat de registrar-se. 370.000 persones han triat el basc.

Ara Osakidetza ha fet un pas més. Les persones ingressades a l'hospital disposen de polsera d'identificació durant tot el temps que romanen hospitalitzades. Els que arriben a les urgències fan el mateix fins que es donin d'alta. En la polsera es recullen nom i cognoms, data de naixement, codi d'història clínica i altres dades. Al costat d'ells apareixerà el símbol “e”. Tot treballador sanitari sabrà que tan aviat com vegi aquest símbol el pacient ha sol·licitat ser atès en basc.

La incorporació del símbol “e” a la polsera forma part d'un projecte més ampli. L'objectiu del projecte, tal com han assenyalat Osakidetza i el Departament de Salut, és “millorar la qualitat del procés assistencial reconeixent l'idioma per defecte dels pacients i identificar als que prioritzen el basc perquè puguin ser atesos en la seva llengua”. Reconeixement i identificació, però no està garantida l'assistència en basca del pacient. No han explicat quin treball han realitzat amb els professionals i com jugaran en la nina quan vegin el símbol “e”. Els qui tenim el basc per defecte en el registre d'Osakidetza no hem percebut grans diferències en aquests anys, no ens han dirigit al ginecòleg euskaldun o perquè no tenen professionals euskaldunes no ens han pogut demanar disculpes per no poder garantir el nostre dret. A mi ningú m'ha dit mai “tens el basc per defecte i esperi una mica, a veure si trobo el basc”.

En què pot ajudar la polsera? Pot ser eficaç tant en el presencial com en el moment. És a dir, el professional pot veure el símbol immediatament i oferir-lo en basc sense que el pacient el sol·liciti. El Govern Basc, en la seva nota de premsa per a donar la notícia, no s'ha pronunciat sobre l'actuació dels professionals. Els professionals tenen un protocol per a quan veuen el símbol “e”? Han parlat dels drets lingüístics? La importància de l'idioma per a oferir un servei de qualitat? Si el treballador no sap basc anirà a buscar el que sap?

Benvinguts els passos donats per a garantir els drets lingüístics dels vascoparlantes, si són efectius. En qualsevol cas, record al doctor Aitor Montes i al vicerector de basc de la UPV/EHU, Jon Zarate. En 2022 es va aprofitar un curs complet d'estiu de la UPV/EHU per a parlar sobre el concepte d'oferta activa.

En la nota d'anuncis del curs es va definir el concepte d'oferta activa com: "Els serveis lingüístics serien els serveis que ofereixen les institucions sanitàries per a superar les barreres lingüístiques entre els usuaris i els professionals, tant referent a recursos humans com tècnics. L'oferta activa dels serveis lingüístics consistiria en la invitació, tant oral com escrita, a l'ús de l'idioma per defecte, sempre abans de la sol·licitud i sense necessitat que la persona usuària ho sol·liciti. Una oferta activa seria un conjunt de mesures institucionals que garanteixin la visibilitat, accessibilitat i accessibilitat als serveis lingüístics, sent la responsabilitat de les institucions i en cap cas dels usuaris".

Encara que reconeguts, registrats i identificats, vivim l'estrès lingüístic en el nostre cos, i sovint no aconseguim el que volem i necessitem: parlar en basc.