Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Osakidetza promou la lactància constantment però no posa recursos"

  • “El moment de la lactància era molt dolorós; tenia ferides als caps de pit, Ur plorava, agafava i deixava anar contínuament, tenia grans dificultats”; les paraules són d'Andere Ormazabal, el nen tenia llengüeta i des del primer moment de la lactància ha tingut dificultats. Al no ser atès a Euskal Herria, ha hagut d'anar a Salamanca (Espanya) a tallar el llenç.

10 de març de 2023 - 09:43
Última actualització: 16:08
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

A Ormazabal li van haver de provocar una cesària de part, amb contractures “impressionants”, i com l'epidural no li va fer efecte, li van haver de posar dues vegades l'epidural. Durant l'anestèsia es corre el risc que es perfori la bossa que protegeix el sistema nerviós de la columna. La perforació és “molt dolorosa” i produeix un mal de cap “tremend”: “Sentia foc en la zona del coll, llavors em van donar dues solucions, tancant de nou aquest forat amb un pegat o tancant-lo com a procés natural”. L'única solució per a calmar el dolor era estar totalment horitzontal: “era difícil col·locar-ho correctament per a la lactància”.

Com a conseqüència, va passar una setmana a l'hospital i en una de les revisions que feien al nen una matrona li va dir que creia que el nen tenia fil de llengua: “Ho va portar a pediatre, però va dir clarament que no tenia fils de llengua”.

En tornar a casa el nen tenia encara dificultats per a agafar el pit. Al més aviat possible es va dirigir al grup de lactància que es troba en el Centre de Salut de Gros (Sant Sebastià): “El grup és una teràpia; quan vaig començar a dir que tenia una ferida i em van dir que era dolorosa per la llengua”. Va estar uns cinc mesos en el grup i assistia setmanalment. Allí hi havia tres matrones: “Quan dormia l'aigua tenia la boca oberta, i em van dir que era un altre senyal”.

"Tenim enormes dificultats perquè aquestes malalties no tenen visibilitat, no hi ha recursos i tot es fa des del privat. Què ha de fer qui no té recursos econòmics?"

Va demanar que es dirigís a un expert, però l'única dona que treballava el raig de fil en Gros estava de baixa maternal. A Hondarribia, la matrona privada també es trobava en baixa per maternitat. “Com en Osakidetza no hi ha recursos per a atendre el llengüeta, ens van marejar d'un lloc a un altre”, ha denunciat. Havia d'anar d'un hospital a un altre, però ningú tenia sortida”. També va acudir a un centre d'ortodòncia de Vitòria, però no va trobar solució.

“En el grup de lactància ens van dir que s'estava formant amb la doctora Carmen Vega i que hi havia possibilitat de diagnòstic en línia”. Realitzen el diagnòstic a través de vídeos i fotografies i tallen la llengüeta en la mateixa consulta, després cal realitzar la rehabilitació. Vega té la seva consulta a Sevilla (Andalusia): “Els preguntem, a veure si hi havia una altra possibilitat més pròxima, i ens van dir que la més pròxima és a Salamanca; és terrible haver d'anar fora d'Euskal Herria per a tallar la llengua”.

S'han hagut d'anar quatre o cinc vegades a Salamanca, on hi ha 1.000 quilòmetres “Ha estat una fortuna”. Quan estaven en la sala d'espera, es van trobar amb uns altres euskaldunes: “Osakidetza promou contínuament la lactància, però no posa mitjans per a afrontar les dificultats”. A més, ha denunciat l'impacte de la classe: “Tenim enormes dificultats perquè no tenen visibilitat, no hi ha recursos i tot es fa des del privat. Qui no té recursos econòmics, què ha de fer?”.

Per a Ormazabal és “imprescindible” un procés col·lectiu per a treballar la lactància, treballar el cos postpart i formar als treballadors: “La lactància és personal i cal tenir en compte la pressió social i la vulnerabilitat de les mares en aquesta situació”. Considera important i “molt enriquidor” participar en teràpies de grup: “En associar-se es relativitza i es veu que moltes qüestions són col·lectives”.


T'interessa pel canal: Amatasuna
Elecció de monoparentals
"Dolent i bo, ho vivim tot amb més intensitat"
Parlem de família, de la necessitat de donar explicacions, dels tòpics, de la llibertat, de la conciliació, de la xarxa i de la comunitat, del sentiment de culpa, de l'economia, de les traves legals i administratives, de les vulneracions dels drets del nen... i de l'opció de... [+]

Nens massa controlats, adults massa protegits
Li has comprat al teu fill un rellotge intel·ligent per a saber on està, o no el deixes només, per por de que no jugui amb responsabilitat? En The Guardian es diu que la generació jove és la més controlada de tots els temps, i no és tan estrany veure supervivents adults... [+]

“No denunciïs la violència obstètrica, si no perds amb claredat: temps, diners i salut mental”
L'Organització de les Nacions Unides condemna a l'Estat espanyol per la violència que va rebre Nahia Alkorta en el seu primer part, però els governs rebutgen la resolució. Ha escrit el llibre 'El meu part robat' per a socialitzar el viscut i explicar que és un problema... [+]

Celebren la fi de cicle del projecte 'Bi arnasa'
"El documental ajuda a alleujar la ferida de la tortura en la mare i la filla"
Dos documentals respiratoris protagonitzen el presoner torturat Iratxe Sorzabal i la seva mare. El procés iniciat fa dos anys ha culminat amb un acte en el qual els beneficis econòmics obtinguts han estat donats a dues associacions: Harrera eta Axut! L'acte ha tingut moments... [+]

Part Medieval

Toledo, 1272-1280. Alfons X de Castella va reunir 427 cançons monòdiques dedicades a la Verge. Les Cantigues de Santa María constitueixen una de les col·leccions musicals i literàries més importants de l'Edat mitjana, però en estar decorades amb la cantiga en miniatura,... [+]


A Catalunya només dos de cada deu homes es mostren en les associacions de pares i mares de l'escola
Les dades de Catalunya reflecteixen una realitat que també és evident al nostre país: en les associacions de pares i mares, en les reunions i tasques escolars, en els tallers dirigits a pares i mares… són majoria les dones. “La funció d'educar als nens és assumida per... [+]

Un duel secret per a quedar-se embarassada
En una societat en la qual l'esterilitat és el tabú i l'estigma, buscant respostes a preguntes: voler quedar-se embarassada i no poder aconseguir-ho, els intents es prolonguen fins al moment, i en aquest camí hi ha cansament, solitud, culpabilitat, vergonya, por, obsessió? Com... [+]

2023-11-29 | Saioa Baleztena
Alaine Agirre. Remarcant el silenciat
“M'he transformat en el procés de buscar i no trobar la maternitat”
Entre altres, Alaine Agirre (Bermeo, 1990) és autora de les novel·les Sang quallada, X ha mort , Dues vegades va donar a llum a la meva mare i Camisón blanc de seda i del llibre de poemes El lloc on no arriben els ocells. Porta els silenciats al paper. Al setembre de 2021... [+]

El permís de paternitat s'ampliarà a divuit setmanes en el sector privat en la CAPV
El Govern Basc planteja la pròrroga de dues setmanes com a ajuda complementària a les setze setmanes autoritzades per la Seguretat Social. Des de 2019 el personal del sector públic té accés a l'autorització.

Garazi Abrisketa
“La nostra filla va néixer morta, però va rebre el reconeixement de la família i això ha estat important per a curar les ferides”
Garazi Abrisketa (Arrankudiaga-Zollo, 1988) va ser mare al maig, però va néixer la seva filla morta. Aquesta experiència li ha portat a reflexionar en profunditat sobre la maternitat, la mort i el tabac. Una vegada publicada una part de l'entrevista en la revista Aiaraldea... [+]

Soc una mare propietària?

Quan en el cementiri d'Hernani van sorgir la mort i el racó del duel perinatal, vaig rebre el primer cop. Llavors vaig començar a pensar on estava aquest nen perdut. Allí ho vaig deixar perquè es fessin càrrec d'uns altres. Per què no vaig fer alguna cosa? El temps va ràpid... [+]


Proposen deu mesures per a evitar que les mares abandonin l'acadèmia
Pel fet que moltes dones abandonen l'acadèmia després de ser mares, un grup d'investigadors materns proposa deu mesures per a evitar-lo i les publica en la revista PLOS Computational Biology.

Nahia Alkorta Elezgarai. De l'abdomen al món
“Som les primeres dones del món a reconèixer la violència obstètrica”
“El faig per al reconeixement dels drets fonamentals. A mi ningú em retornarà el part ni em recuperarà aquest trauma viscut. Per tant, estic treballant perquè als successors això no ocorri”. La donostiarra Nahia Alkorta Elezgarai ha recollit en un llibre l'experiència... [+]

Embullant lactància
Juntament amb altres centres de Navarra, el centre de salut de Lesaka pretén naturalitzar la lactància.

Eguneraketa berriak daude