Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Recordatori versus recordatori


21 de juliol de 2021 - 09:40
Última actualització: 11:43

Recentment, el pare d'un grup de salvatges homòfobs assassinats a cops de puny o puntades en ple carrer, va rebutjar la proposta de l'Ajuntament de la Corunya de portar el nom del seu fill per un carrer de la ciutat, després de reunir 20.000 signatures en vint-i-quatre hores. Sembla que el pare del noi assassinat no va voler desitjar tant protagonisme a la memòria del seu fill, com si estigués persuadit que el nom d'un carrer no era l'adequat, sinó que era absurd. “Molt ben decidida”, va ser la primera que em va venir a la ment, ja que crec que els noms dels carrers de les ciutats han de correspondre als individus destacats en diferents àmbits al llarg de la Història per les seves accions i virtuts. Dit d'una altra manera, potser una mica cru; crec que els carrers han de portar el nom dels qui han fet alguna cosa, i sobretot alguna cosa per al bé de la societat local; però no, alguna cosa, m'és igual què, la qual cosa han fet, per increïble o dolorós que sigui. Samuel és un noi gallec que ha estat víctima d'una intolerància inhumana i intolerable, terriblement cruel, despietat, absurd i assassinat, un deplorable assassinat sacsejat a la societat. No obstant això, seria vàlid una llista de carrers amb noms de víctimes? No seria potser una mica decebedor, una mica trist, inoportú descobrir una ciutat en la qual els noms dels carrers recordarien constantment l'accident, la injustícia i el terror? No hi ha una altra forma o lloc més digne per a homenatjar adequadament la memòria de les víctimes?

"Els carrers han de portar els noms dels qui han fet alguna cosa i, sobretot, alguna cosa pel bé de la societat local"

D'altra banda, aquesta anècdota sobre la llista de carrers de la Corunya em va recordar una altra, que era la més apropiada per a reflexionar llarga i profundament sobre el que avui dia és veritablement recordatori a través de tota mena de monuments: Un monument en honor a les dones que en un altre temps rentaven roba en l'aigüera d'un poblet alabès. Tothom mereix un monument? Tot és un record en si mateix, per molt comuns que siguin els motius als nostres carrers, places o cantonades?

Així les coses, se'm va ocórrer de sobte, al costat de la casa de camp que la meva sogra té en un poblet de l'interior d'Astúries, un monument a un ex alcalde que feia molt de temps no sé què construir, o tal vegada esfondrar-se, i sobretot ridícul. És més, el racó abandonat i miserable del monument va ser aviat nomenat "plaça", amb una inevitable celebració municipal, incloent, per descomptat, als gaiters, per a dignificar en certa manera la memòria de l'ex alcalde.

D'aquesta manera, i encara que tornem al tema, la qüestió és si tots i totes mereixem un recordatori com a recordatoris o no. O, dit d'una altra manera, si la gent es mereixés un recordatori per fer coses fines, com rentar-se la roba en l'aigüera, què valdria la pena la gent que fa coses ben reals, com a veritables obres mestres o artistes, investigadors o el que sigui, que fan descobriments per al bé de la nostra societat? O potser es tracta d'equiparar, per mitjà de presents i recordatoris, costi el que costi, totes les diligències, convertides gairebé per casualitat en mèrit, tant les ordinàries com les extraordinàries, a favor de quatre gats o de tot el gènere humà, que no ens emocionen, ens sorprenen o ens entretenen, com ens fan millors individus? No és aquesta una tendència cada vegada més evident l'última de la suposada rebel·lió igualitària de masses humanes que el pensador espanyol Ortega y Gasset va explicar fa temps, una espècie de chifladura, però això sí, sempre a baix, en l'engany, perquè s'han oblidat que ningú es pugui sentir de debò, potser l'hagin deixat enrere, tots es queixen, estan amargats, ningú pot recordar a la fulana, a la síndria i a la bèstia? Tots de la mateixa estella, tots cridant que els noms de gent tan humil com nosaltres estiguin a l'altura dels grans noms de la història, tots especials i sobretot recordatoris. Per tant, tots mereixerien un record, per exemple, la científica La teva Youyou, que en 2015 va rebre el Nobel de Medicina per inventar una vacuna contra la malària, o les venedores ambulants que venien ratpenats per a menjar en el mercat de Ningbo, on va néixer.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-09-03 | Eihar Egaña
El treball precari en la Donostia-Sant Sebastià turistificada

Els empresaris i responsables polítics del sector ens diuen que el turisme genera riquesa i ocupació, però què és el treball turístic? Quin tipus de treball genera el turisme? I qui gana amb això?

L'entitat Sant Sebastià Turisme diu que més de 15.000 persones treballen... [+]


2024-09-02 | Markel Elortza
Pèrdua de la 'identitat' basca

La principal característica del meu equip de bàsquet és la seva personalitat. Se sol dir que això és una característica comuna entre l'equip i l'afició. No obstant això, des de l'adreça no es té en compte aquesta identitat de tots els aficionats. De fet, els aficionats... [+]


Tecnologia
Control d'impactes

Els éssers humans estem en contacte amb nosaltres i amb l'entorn en el qual vivim, tot el que fem influeix tant en el bé com en el mal. Els valors personals, la cultura, les relacions i les possibilitats materials són decisives per a reduir l'impacte negatiu que podem... [+]


2024-08-28 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Estació d'autobusos

Les estacions de tren de moltes ciutats mostren la bellesa més alta de l'estructura de ferro del segle XIX, juntament amb l'auge de l'arribada a l'epicentre de la ciutat. És com entrar a la ciutat per la porta principal, una perla d'arquitectura i de lloc. No obstant això, en... [+]


Materialisme histèric
Sobrecomunicando

Per què no deixar-ho. El que escriu les columnes sempre segueix les apologias de la retirada a temps. Abans d'esgotar existències. Els temes, a mi, no els he pogut esgotar, perquè no soc expert en res, i mai he tingut missatges que transmetre a Euskal Herria. No em serviria... [+]


Folklore Basque

Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]


Saber marxar-se a temps

Hi ha paraules, formes, gestos i actituds que no poden entrar i sortir del cos. Els que s'introdueixen en el cos i es podreixen en ell. Perforen el cos. Descomponguin el cos. Eliminen el cos. I es va acabar. No es pot tornar a un estat anterior a un cos que s'ha descompost. No de... [+]


Euskaltegis a marges

Experts i víctimes han participat en les trobades del Departament de Glotodidáctica de la UEU sobre els euskaltegis i la interseccionalitat. Hi ha hagut estudiants en el centre, estudiants sense privilegis, oprimits, en els racons. Perquè els gèneres dissidents, els sords,... [+]


L'instrument de la llibertat

Tots sabem que la llibertat és un concepte difícil, de marge múltiple, difícil de definir amb paraules. Sovint ho definim amb immensitat, amb poder decidir sense condicionaments, sense conseqüències o sense assumir la responsabilitat de les accions. Però com no hi ha res... [+]


(Donis)politització

En els últims temps hem tingut ocasió d'analitzar la politització i la despolitización, centrant l'atenció en els joves. No obstant això, la majoria de les conclusions dels estudis sociològics que s'ocupen dels joves són aplicables també a altres grups d'edat, encara que de... [+]


Cinc imatges per al conflicte del basc
Qui impulsaran el nou ordre basc des de la mirada de la transformació social? Qui són avui dia els més trepitjats a Euskal Herria?

2024-08-28 | Gorka Torre
Carta als jutges de Baiona: “Justícia per al basc!”

La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:

Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]


2024-08-25 | Patxi Azparren
El Procés i els processos

No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.

Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]


Eguneraketa berriak daude