Per a l'alcalde d'Orkoien, Alejandro López, els actes en basc són "privilegis"
- En el ple del 20 de desembre, l'alcalde de la localitat, Alejandro López (PSN), va explicar que la celebració d'actes en basc en la ludoteca local és un privilegi per als bascos.
López ha creat un raspall en les xarxes socials, parla castellà i se li escolta exactament així: “En la nostra ludoteca els actes es realitzen en castellà i basc. I els euskaldunes poden anar al basc i al castellà. Els que saben castellà, en canvi, només poden acudir als de castellà. És a dir, tenen un doble servei. Perquè no estem parlant de drets, estem parlant de privilegis”.
Aquestes paraules han generat un gran capbussó en les xarxes socials i moltes de les veus han acusat l'alcalde d'euskafobia. El mes de desembre passat es va produir un altre cas d'aquest tipus: en el ple de cap d'any, l'alcaldessa de la Vall d'Egüés, Xuriñe Penyes (UPN), va dir que els actes culturals en basc eren discriminatoris per als castellanoparlants.
Alcaldia secundada per UPN
Alejandro López, alcalde del PSN, té 23 anys i acaba l'últim any del doble grau de Dret i Filosofia. EH Bildu va guanyar les eleccions municipals en Orkoien, com ha succeït en les tres últimes legislatures, però igual que en altres ajuntaments navarresos, l'alcalde López va sortir amb els vots d'UPN. Quant a la moció de censura de Pamplona, UPN ha retirat el seu suport. Encara compta amb el suport de la candidatura de l'esquerra d@s per Orkoien. Orkoien és una població de 4.051 habitants del nord-oest de la Comarca de Pamplona.
El periodista Beñat Hach Embarek va denunciar en el Txoko inferior, on es poden escoltar les paraules de López.
Després de les declaracions de l'alcalde d'Egesibar arriba el torn de l'alcalde Alejandro López (PSN) d'Orkoien. El discurs #Euskarafobia ho permeten des de les institucions per a dir que els bascos som privilegiats en un país en el qual vivim l'apartheid lingüístic. Basta! pic.twitter.com/eta1fntckw
— Beñat Hach Embarek Irizar (@hatxen) January 18, 2024
La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]
Zizurko Udalaren obretako langile lanpostu baten euskarazko profila atzera bota du Iruñeko Administrazioarekiko Auzien 3. Epaitegiak. Erabaki horren aurka elkarretaratzera deitu dute hainbat eragilek. Hizkuntza Eskubideen Behatokiko zuzendari Agurne Gaubekaren aburuz,... [+]
Som un poble que continua discutint sobre la veracitat de l'opressió soferta, perquè continuem sent un poble oprimit. Perquè la llibertat implica comptar sobre la pròpia realitat, la capacitat de respondre amb veu pròpia a les mentides escrites per l'opressor en la Història... [+]