El passat 12 de gener i 17 de febrer, Jokin Bildarratz, conseller d'Educació; Begoña Pedrosa, viceconsejera d'Educació; Eugenio Jiménez, director de Centres i Planificació i Amaia Urzelai, responsable de la Delegació Territorial de Guipúscoa, es van acostar a visitar l'Escola Pública Urdaneta d'Ordizia per a conèixer, com s'ha denunciat en els últims anys, la situació de desmatriculación en els dos centres de Larrdiziako
Ordizia és la localitat de la CAB amb una taxa de migració més alta entre els municipis de més de 10.000 habitants (18,35%). Quant a l'escolarització, aquesta taxa és encara més elevada (23%). A l'Escola Pública s'escolaritza el 87% del total d'alumnes de famílies d'origen estranger a Ordizia. Aquest desequilibri és encara més evident en l'Educació Infantil. Aquest desequilibri bàsic en la matriculació es veu agreujat per la intensa matrícula al llarg del curs. De fet, el 86% dels alumnes que es matriculen a partir de l'inici del curs es destinen a l'Escola Pública.
"Els representants de l'Escola Pública no estan d'acord amb les mesures proposades per la consellera d'Educació. A Ordizia està en joc el present i el futur de l'Escola Pública, la convivència a Ordizia, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización"
En les visites realitzades, la Consellera d'Educació va posar el motiu del desequilibri entre les escoles d'Ordizia i la principal solució a la mateixa en l'alumnat de famílies d'origen estranger. No obstant això, els membres de l'Escola Pública d'Ordizia, mitjançant dades i mostrant les conseqüències de cada mesura i decisió, van explicar que l'equilibri entre els dos centres d'Ordizia depèn de la matriculació de les famílies d'origen basc i del compliment de les normes actuals.
Segons l'Ararteko i la Fiscalia de Guipúscoa, durant el curs 2018-19 el Departament d'Educació va actuar de manera irregular tant en la planificació com en la matriculació. Un total d'11 famílies d'origen basc es van quedar sense plaça docent en la ikastola Jakintza. Si els hagués portat a l'escola pública, el desequilibri a l'origen s'hauria compensat en 14,2 punts, molt per sobre de qualsevol altra mesura. Per contra, amb la decisió adoptada pel Departament d'Educació es manté el problema de fons i es corre el risc que es perpetuï o augmenti el desequilibri.
En la reunió, els màxims responsables educatius van plantejar com a solució a la situació, iniciatives locals i que els alumnes que es matriculin després de l'inici del curs siguin transferits a centres concertats. No obstant això, aquesta última mesura, a més de centrar l'atenció en l'alumnat de famílies d'origen estranger, tindria un impacte molt baix en el desequilibri bàsic, fins i tot a mig-llarg termini.
L'elecció del centre escolar per als nens i nenes que tenen al seu càrrec les famílies és legítima, però tal com assenyala l'Ararteko en la seva resolució, aquesta llibertat no pot prevaler sobre la cohesió i la convivència equilibrada. El manteniment d'aquest desequilibri, el fet que no s'augmenti res, afecta a la convivència i inclusió al poble, dificulta els processos d'euskaldunización i impedeix que la diversitat viva de manera enriquidora.
Representants de la comunitat de l'Escola Pública Basca d'Ordizia van informar els representants d'Educació de les iniciatives que han dut a terme en els últims quatre anys a nivell local i al País Basc.
El Departament d'Educació va instar la consellera que deixés d'adoptar mesures que incrementin el desequilibri a l'origen i al fet que atengués les recomanacions de l'Ararteko.
Per a això, la comunitat de l'Escola Pública d'Ordizia considera imprescindible adoptar mesures per a garantir l'equilibri entre l'alumnat de les famílies d'origen basc i d'altres procedències. A la vista de les matriculacions en els dos centres de procedència de les famílies dels últims anys, per a aconseguir l'equilibri, és necessari limitar el nombre d'aules i línies autoritzades i planificades en Educació Infantil en la Ikastola Jakintza, i una vegada superades les aules i sol·licituds planificades, els alumnes hauran de ser destinats a l'Escola Pública d'Ordizia.
Els representants de l'Escola Pública no estan d'acord amb les mesures proposades per la consellera d'Educació. A Ordizia està en joc el present i el futur de l'Escola Pública, la convivència a Ordizia, l'atenció a la diversitat, la inclusió i l'euskaldunización. Per tant, la comunitat de l'Escola Pública d'Ordizia exigeix al Departament d'Educació que adopti mesures eficaces per a equilibrar el desequilibri.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]