Garaialde s'ha congratulat pel reconeixement del fotoperiodisme i ha reflexionat sobre el paper que ocupen en el periodisme basc els que estan darrere de la cambra. De fet, "sé que les coses no han canviat molt i que encara es fa difícil que el que fem amb la cambra, en si mateix, sigui considerat com un exercici periodístic, però si això és un pas més. Pot ser".
Gari Garaialde fa periodisme a través d'imatges, conta històries, històries que són reflex de la societat i de l'època, i en concret, li hem premiat per les històries que ens ha contat en els últims temps: ha portat al paper als condemnats a un llarg viatge migratori des de la seva terra natal a Europa, i ens ha narrat, a través de fotografies, el seu cansament, desesperació, esperança, suport, solidaritat, desorientació, refugi, somnis........
Ió Celestino deia en ARGIA que el folklore era aquesta cosa que s'ha cristal·litzat. I deia que la tradició és la flor que dona un moment determinat.
Els premis ARGIA s'han convertit avui en una “tradició”. Per a començar, i sense pensar massa, perquè s'han repartit... [+]