En els seus cinc anys de trajectòria, Bi Bala s'ha convertit en el tercer disc de la banda en solitari. El grup ha anunciat que acabarà la seva carrera quan s'acosta als cinc anys i mig de marxa. Es va crear en el Bertso Eguna, germen del que més tard seria el grup Bi Bala. L'espectacle està dirigit pels bertsolaris Aitzol Barandiaran i Iñaki Gurrutxaga, i pel bateria Xabier Etxeberria i Julen Goikoetxea. L'alegiarra Julen Goikoetxea ha fet un repàs al que ha suposat l'equip per a la gran final.

Les salutacions solen ser una mica tristes...

El comiat sempre és una cosa trista, però al cap i a la fi és una decisió presa per nosaltres i ens toca ser conseqüents. Ha estat una bonica qüestió, però hem vist que ens ha arribat el moment de deixar-lo, per diferents raons. Fa pena deixar el que tant t'ha donat, però al final tot té un principi i un final. A nosaltres també ens ha arribat el moment d'acabar.

S'ha convertit en una cosa habitual, 'no es pot avançar com a equip, no es pot dedicar el temps suficient'... Quina és la vostra raó?

A la fi de 2016, després de tres anys i mig sense parar, decidim fer una petita pausa. Seria el tercer disc per a preparar bé els problemes moderns, per a deixar de costat els concerts i per a fer el disc amb manyaga. Després d'aquesta aturada d'un any, el mes de novembre passat vam començar a presentar el disc i a notar els senyals. Potser no hi havia tanta il·lusió, tanta voluntat... Nosaltres mai hem tingut problemes a l'hora de fer els concerts, volent connectar en aquest moment a la gira, en acordar quants concerts oferiríem al mes, comencem a sentir una falta de ganes com la de principi.

Som també quatre persones, i veient que cadascuna té la seva família, que té el seu treball, comencen a crear dificultats, tant per a assajar com per a oferir concerts, per exemple. A poc a poc totes aquestes factures es van acumulant i en un moment cal ser honest amb tu mateix i prendre una decisió.

El projecte és una qüestió per a passar-lo bé, i no convé fer-ho en qualsevol circumstància. És millor posar-te un fre en el seu temps que arrossegar-te.

Arriba la notícia que acabeu de publicar el vostre tercer disc, la decisió ha sorprès la gent?

També és sorprenent per a nosaltres mateixos. Es notaven senyals que les coses no eren tan fàcils de coordinar com abans, però crèiem que era qüestió de ratxes, que li prendríem la mesura. Però a la fi hem vist que no es tractava d'una curta temporada, i perquè no hi hagués malentesos, millor havíem estat honrats amb nosaltres mateixos i havíem posat fre.

A partir de la seva creació, es basava en un projecte singular.

Al principi dèiem que si aquest grup s'havia creat havia estat el punt de trobada d'una sèrie de casualitats que es van succeir l'una després de l'altra. El primer va succeir en 2013, en el Bertso Eguna, quan a Aitzol Barandiaran i Iñaki Gurrutxaga se'ls va ocórrer que al final havien de fer una cosa especial, van fer aquella paròdia de The Beatles. Això va tenir bastant eco i van començar a arribar propostes des de diferents pobles. Coneixia a Aitzol per estudis, ell em va proposar participar. Després d'una dotzena de concerts comencem a semblar-nos un grup de música.

Et va semblar que aquesta idea inicial tenia un motiu per a prendre forma des del principi?

Al principi no teníem clar el que volíem fer. Recordo el que Aitzol va venir amb la idea i em va dir: -Volem fer alguna cosa, no sabem què, però t'apuntes? '. Aquesta va ser la proposta concreta. [Riures]. A partir d'aquí, ells tenien al cap diverses idees, agafaven uns versos que ja estaven fets, arreglaven uns versos amb la seva lletra... Des del principi anava a ser una cosa molt relacionada amb el bertso. Després, quan prenem el format de grup, comencem a fer les nostres cançons i llavors el grup va tenir una evolució. La música ha anat agafant pes amb el temps.

Sempre s'ha parlat de missatges amargs, això s'ha posat de manifest des del punt de vista humorístic, una fina ironia.

Sí. Hem fet autocrítica començant per nosaltres mateixos. Una vegada que comences a pegar-te a tu mateix, et llicencies per a dir qualsevol cosa. Una altra de les característiques de Bi Balak ha estat la lletra provocadora, amb moltes crítiques, però per a protegir-nos, dèiem, començant per la nostra ment.

Què dir de la resposta de la gent? Heu ofert molts concerts.

120 concerts en total. Han estat moltes, igual que el grup ha tingut una evolució, també hem notat aquesta evolució per part del públic. Els organitzadors ho venien en un principi com a actuació de bertsos, el públic llavors estava relacionat amb els bertsos. Després, quan publiquem el primer disc i comencem a tocar més i més en els gaztetxes, veien que teníem una proposta diferent, més rockerox. Llavors, amb el segon i tercer disc també va canviar bastant el públic. Ja oferíem un concert abans que un recital de bertsos.

Es pot dir que Bi Balak ha omplert un buit en el panorama musical basc?

No sé què ha aportat. A nosaltres ens han posat moltes vegades l'etiqueta de 'bertso-rock'. Si aquí hi havia un buit i hem sabut omplir-lo, que sigui benvingut. Però la veritat és que no crec que hàgim inventat res, ni molt menys. Hem fet el nostre lloc bé, però al nostre cap mai hi ha hagut aquest objectiu. El que hem fet ens ha sortit de manera natural i després cadascun t'etiquetarà com vulgui.

El seu primer disc, 'Wasabi', va veure la llum en 2014, en 2015 sota el títol 'Gure heroiak'. Vau fer una gran gira amb el segon disc.

L'obra Gure heroiak va portar una gira de tretze mesos. Va haver-hi al voltant de 50 concerts, entre els quals vam tenir l'oportunitat d'anar al Japó. Al final vam veure que havíem de detenir-nos. Al cap d'un any i mitjà sense parar, vam veure la necessitat.

Durant tretze mesos oferint concerts ininterromputs. Això portarà desgast.

el Japó també va estar implicat i potser ens va donar la menys mandra [Riures]. Quan et posen un caramel així... Són 50 concerts, començant a sortir de la mitjana, cosa que significa un concert gairebé a la setmana. No obstant això, sol haver-hi moments en els quals no es repeteixen les ratxes i a l'estiu, per exemple, al juliol, van sortir nou concerts. Això suposa un gran desgast. Quan després mires amb perspectiva, i en el cas d'un company, ara amb dues filles, això exigeix molt esforç. A més, nosaltres també tenim els nostres treballs, però era una cosa que volíem. Hem tingut molta sort, en aquest sentit, mai hem tingut falta de concerts.

Els concerts han estat molt variats.

En aquests primers concerts tenim una anècdota, vam anar a Altza a tocar i quan comencem a sonar, la gent va començar a dir que estava una mica alta, nosaltres: 'Perdona, però tenim una guitarra elèctrica i una bateria'. En aquests inicis teníem dubtes que la gent sabés realment el que estaven organitzant, que no eren simples versos. Ens irritava una mica.

Després què era la decepció o el contrari?

Per totes dues coses, diria jo. Dit amb tot el respecte, la gent a partir d'una certa edat deia: "Nosaltres hem vingut aquí a escoltar els bertsos! '. O altres: 'Creia que això anava a ser un autèntic tostón amb els versos, però si té ritme'. Havia de tot.

Els va agradar la música als japonesos?

No sabem si els va agradar o no, però són molt agraïts, s'ho prenen tot molt content i positivament. Feia aquesta impressió. No obstant això, no sabem quin tipus de comentaris anaven a fer entre ells, perquè no enteníem res. Són molt agraïts i feien l'efecte que s'ho passaven bé. El mateix ens passa a nosaltres, la veritat, per exemple, quan sentim un grup en alemany, que no entenem res. Va ser una experiència molt bonica.

En l'època en la qual va sorgir l'oportunitat, comencem a comentar entre nosaltres, a l'hora de dir sí que comencem a veure vídeos, documentals, etc., però fins allí no ets realment conscient d'on vas. I menys quan vas com a banda de música, quan la teva base són les lletres d'aquestes cançons. I vas a un lloc on a penes ningú coneix el teu idioma. Gairebé he dit, ja que se'ns va aparèixer una persona en basca. Defensar el teu projecte, la teva part més important, quan es tracta de lletres, et dona vertigen o molt respecte al principi. És gent molt oberta, molt acollidora, la qual cosa facilita molt tot. En el PORTAL DE TOLOSALDEA es va poder realitzar un seguiment d'aquesta gira.

El dia que compliu cinc anys feu llenya.

Quan prenem la decisió, vam veure que la data del cinquè aniversari era a prop, que podria ser una bona data per a tancar el cicle de cinc anys. Amb un dia que pugui tenir sentit, volíem aprofitar aquest dia per a donar la notícia.

També van preparar un concert de comiat per a les festes de Lazkao, però no va ser possible.

Una vegada no hem tingut cap problema en res, però mentre s'acostava el concert, el baixista va fer un tall en el dit i va haver de ser l'últim concert. Va ser una llàstima.

Però tindreu un altre dia a canvi.

Aquí estem. No sabem si fer o no fer. No sabem en què quedarà l'assumpte. Jo crec que pot ser bonic, una vegada que hem donat la notícia, pujar a un escenari de comiat, oferir l'últim concert. Però en aquest moment no podem dir que es vagi a fer, ni quan es farà.

Julen Goikoetxea recordarà d'aquí a uns anys al grup Bi Bala.

Una experiència molt positiva, una bona temporada, que m'ha donat l'oportunitat de conèixer a molta gent bona, a molta gent bona, a conèixer llocs que potser no coneixia. Que entre nosaltres hem tingut un bon ambient durant cinc anys.

Si haguessis de triar entre aquests bons moments?

No és fàcil, si em crides per a demanar un concert, no sabria subratllar un per sobre de l'altre. Per haver tirat un, en la gravació d'aquest últim disc hem ficat moltes hores, hem treballat molt, ha estat molta feina, però ens quedem molt satisfets amb el disc que vam fer al final. Ha estat una satisfacció molt gran, veure que tal resultat surt a una cosa a la qual hem dedicat molt de temps, ha estat un dels moments que més m'ha complert.

El grup Bi Bala es va formar de la mà del bertso i la música. Té Julen Goikoetxea algun projecte relacionat amb la música de cara al futur?

Abans de Bi Bala, vam estar relacionats amb la música, i després de Bi Bala, per descomptat. En el meu cas, porto molts anys en la música, al mateix Tolosa en el grup Desordu, si encara estem en l'orquestra d'acordions Isitxo Larrañaga, i ara mateix tenim un projecte en grup amb un músic que es diu Maddi d'Ataun. A poc a poc, estem fent cançons sobre el present, però després veurem si les gravem o no. En aquest projecte també participa el baixista Bi Balako, Pitxu. Aquí està com a guitarrista.

Quan es recuperarà? Hi ha data de presentació?

De moment no hi ha data establerta. Estem creant cançons, donant forma a aquestes idees que es creen, però no tenim cap data establerta.

Aquesta notícia ha estat publicada per Ataria.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.