Si se segueix el camí recorregut fins a la data, la temperatura global pujarà fins als 2,7 graus a la fi de segle. Si els països compleixen l'Acord de París i aconsegueixen la neutralitat de carboni, es preveu un augment de 1,5 graus en l'escala Richter. El canvi de grau i mig tindrà efectes irretroactius: sequeres, pluges i onades de calor. Així ho ha afirmat el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) en un informe que ha publicat aquest dilluns.

L'estudi, basat en 14.000 estudis sobre el clima, està compost per 234 autors i ha estat subscrit per 195 països. El document ratifica les dades obtingudes amb la recerca publicada en 2018 i preveu un futur incert per a fer front a l'emergència climàtica. Amb les mesures adoptades fins al moment, els danys en el medi ambient es notaran en els pròxims segles i mil·lennis.

La temperatura global és actualment 1,1 graus superior a la de l'era industrial. El 90% d'aquest increment es deu a la intervenció humana: La humanitat ha provocat un canvi de temperatura de 1,07 graus a causa de l'emissió de combustibles fòssils i gasos d'efecte d'hivernacle.

A Europa el canvi s'està produint a major velocitat que en la resta del món. Si es mantenen les tendències, les precipitacions en el nord del continent augmentaran durant l'hivern, mentre que al Mediterrani i en les zones altes descendiran les precipitacions durant l'estiu, encara que augmentaran les fortuïtes. L'informe posa com a exemple els incendis a Grècia i en l'oest d'Amèrica del Nord, així com les recents inundacions a la Xina i Alemanya.

Fenòmens extrems

Encara que el canvi climàtic tindrà major incidència en alguns territoris, els “fenòmens extrems” es convertiran en un problema global. Segons recull el mitjà DW, les pluges intenses seran més intenses (creixeran un 7% per cada grau en què pugi la temperatura) i a més seran més freqüents, amb un increment del 30% en la freqüència.

En l'actualitat, les sequeres es produeixen cada deu anys; si la temperatura puja entorn de tres graus, es corre el risc que es produeixin quatre vegades per dècada. El mateix ocorre amb les onades de calor: si el canvi de temperatura s'aproxima a 1,5 graus, la seva freqüència pot augmentar fins a 2,8 vegades, i amb tres graus, el seu habitualidad i la seva magnitud es multipliquen per 9,4 (5 graus més càlids).

La fusió de les glaceres i altres trams de gel provocarà un gran augment en el nivell de la mar: Si es compleix l'Acord de París, la cota de neu se situarà entre els dos i els tres metres. La desaparició d'aquests blocs sòlids provocarà danys col·laterals: en fondre's, alliberaran grans quantitats de metà a l'atomosfera, augmentant l'efecte d'hivernacle.

L'informe destaca que, en els últims anys, la concentració de gasos d'efecte d'hivernacle a Euskadi s'ha incrementat de manera dràstica. Bo de 1750, el percentatge d'emissions de carboni és un 47% major i el de metà un 156%. Si les temperatures continuen pujant, els esmentats recursos de la naturalesa per a absorbir les emissions de carboni perdran eficàcia.

Possibles solucions

En l'Acord de París, diversos països es van comprometre a reduir la pujada de la temperatura a dos graus centígrads, per la qual cosa es va recomanar rebaixar el canvi a 1,5 graus. Després de l'últim informe, el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, ha instat els signants a complir el pacte com a mesura per a "prevenir" el desastre climàtic.

Les autoritats han advocat per impulsar l'ús de tecnologies netes i han insistit que les mesures s'han de prendre en el menor temps possible. No obstant això, si s'aconsegueix la neutralitat de carboni amb les dades que es van difondre el dilluns, els danys al clima seran de difícil reparació. Entre octubre i novembre, l'ONU centrarà aquest informe en la cerca de possibles solucions en el cim de la COP26 que se celebra en Glaswo, al Japó.

Informes anteriors

La COP26 també es basarà en un nou informe que l'organització ja va publicar a la fi de juny i que ara es difon públicament. Allí es preveien els primers efectes irreversibles de l'emergència climàtica. En aquest document es recull que en 30 anys, 130 milions de persones estaran en situació d'extrema pobresa i 400 milions de persones es veuran afectades per l'escassetat d'aigua. Així mateix, 420 milions de persones sofriran les extremitats de les canícules i altres catàstrofes naturals. En particular, afectaran a l'est del Brasil, al sud-est d'Àsia i a les zones costaneres del país.