Es nota un gran ambient de tensió a Hondarribia?

Més que tensió, diria que els dies han estat agitats, perquè hi ha canvis, perquè les coses que fins ara semblaven inamovibles comencen a moure's.

Fora d'Hondarribia perquè els lectors ho entenguin: no sortireu amb la resta de companyies, sinó en un altre horari, com fins ara. El canvi consisteix en el fet que tots sortireu del mateix lloc al matí, us ajuntareu amb els altres en el punt de partida i a la tarda baixareu la Gran Via al final del recorregut, com fan els altres.

Són avanços significatius perquè són dos espais molt simbòlics que no hem aconseguit fins ara, part important de les festes, i perquè tindrem l'oportunitat de gaudir d'ells. En l'Arbre de Guernica [en el punt de partida], en el mateix moment en què estan alineades les altres companyies, nosaltres també serem allí i a la tarda podrem fer la festa de fi de Parenceria tocant, saltant, cantant… Fins ara no hem pogut fer aquesta festa, argumentant les "raons de seguretat" que ens portaven a una altra plaça, i enguany sí, hem aconseguit poder viure un moment important.

Encara queden moltes coses per aconseguir, també hem de dir això. Són dos passos, però dos petits.

Seran petits, però està molt enfadat amb més d'un de les parenceries tradicionals. La necessitat de compartir el mateix espai ha molestat a alguns.

És gairebé comprensible, perquè els que s'uneixen a la parenceria excloent estan acostumats a això; la situació al seu favor s'ha mantingut durant gairebé 30 anys. Per tant, viuran aquests canvis com un pas enrere, però tenim l'esperança que a partir d'ara els canvis vagin en la mateixa adreça: caldrà començar a compartir els espais que fins ara tenien ocupats i adquirits, aquests espais que han privatitzat.

Per contra, des de la parenceria tradicional s'ha argumentat que la coexistència d'aquests espais comporta una situació d'inseguretat i risc, davant la possibilitat d'enfrontaments.

Aquest és un dels principals arguments que la parenceria excloent ha utilitzat durant anys per a no compartir espais amb nosaltres. Sempre han dit que pot haver-hi risc de lluita si s'uneixen les dues parts i ens han enviat des d'altres rutes. Volen impulsar la divisió, però quan en els últims anys ens ha tocat compartir espais (per exemple, quan en els assajos passem pel centre del poble) no hi ha conflicte. Rebem aplaudiments o ens donen l'esquena, però no hi ha risc de baralla, ni tan sols entre els membres de les diferents companyies (més encara, els de la companyia Jaizkibel tenen amics en altres companyies, és habitual saludar-se i abraçar-se). És a dir, és una excusa, precisament perquè volen evitar aquesta foto en la qual totes les companyies estarem alineades l'una al costat de l'altra. Volen evitar que els membres de la companyia Jaizkibel s'abracin amb els companys d'altres companyies, els fem petons, els saluda… Perquè fer-ho bé entre ells és el punt de partida per a donar solució a aquest problema. Els convé més el següent discurs: “No podem unir-nos perquè es crearà una brega, per al bé de tots és millor seguir dividits i separats”.

El PNB d'Hondarribia ha parlat com els caps de la Parenceria tradicional: ha acusat l'Ajuntament de posar en perill als ciutadans, ja que en aquests dos punts la Parenceria i Jaizkibel s'uneixen.

Poques sorpreses. El PNB ha estat durant anys el màxim responsable del govern municipal, i per a Jaizkibel aquests han estat els anys més durs. Quan ha canviat el govern municipal hem vist que la relació està sent molt més fluida, si bé encara queda molt per parlar i per fer. No ens sorprèn en absolut que el PNB ratifiqui els arguments de la parenceria excloent.

Fa temps que s'ha demanat la intervenció de l'Ajuntament, amb la convicció que l'impuls de les institucions ajudarà al fet que la ciutadania faci passos. Està movent la balança a poc a poc al que tenia?

És un llarg camí que es guanya per mil·límetres. Després de les festes farem la valoració més tranquil·la, però nosaltres veiem l'alegria entorn dels canvis que es produeixen.

Preguntats d'una altra manera: Senten nerviosisme a una gent de la parenceria tradicional? És significatiu que algun d'ells hagi estat expulsat per portar un pin a favor del moviment Parenceria de Tots (pel diàleg per a la resolució del conflicte).

Em resulta difícil valorar a què responen els seus moviments i actituds, no sé si aquesta expulsió és pel nerviosisme que hi ha davant aquests canvis o si no és un exemple més de la rigidesa que ha pres la parenceria excloent en els últims anys. Al cap i a la fi, no coneixem les vicissituds de la parenceria excloent. Suposo que seran les picabaralles que porten els canvis, però és difícil valorar des del nostre punt de vista com viuen en l'altre costat.

Diuen que el govern municipal té com a objectiu la parenceria mixta i que no estan d'acord. No és aquest el repte que hi havia sobre la taula des del principi?

És important que el nou govern municipal s'expressi amb claredat. De fet, el discurs que sali gairebé tots els anys és que la solució seria fer dues parenceries (un excloent, un altre igualitari, com fan a Irun), i alguns volen animar a Jaizkibel a fer-ho, però el que vol Jaizkibel és que desfilada amb la resta de companyies i que a poc a poc es converteixi en l'única parenceria, igualitari i públic.

Quins són els següents passos?

L'Ajuntament va dir que l'any passat era l'any dels símbols i aquest és l'any de l'administració; a veure si l'any que ve és el de la parenceria única i igualitària. És una activitat que requereix treball al llarg de tot l'any i continuarem fent tot el possible per part nostra.

I de l'altre costat?

La parenceria excloent sempre ha rebutjat les convocatòries de conferències, entrevistes i taules rodones realitzades fins ara, mai han volgut reunir-se amb nosaltres i amb prou feines s'han reunit amb altres institucions, tenen una actitud immobilista. No té per què ser així a partir d'ara, però veient el camí recorregut fins ara…

La cantinera de la companyia Jaizkibel sortirà en cadira de rodes, també és històrica.

La companyia Jaizkibel no posa cap requisit per a exercir el paper de cantinera, no hi ha límit d'edat, no hi ha límit d'edat, ni de cos normatiu, ni de gènere, i en aquest cas Nahia Salaberria es va presentar a si mateixa al costat d'altres persones, li ha tocat a ella per sorteig i tots estem molt contents. Al cap i a la fi, també és reflex de la pluralitat i de l'actitud oberta de Jaizkibel.