Rodríguez, entrevistat en el programa Boulevard de Ràdio Euskadi, ha analitzat, entre altres temes, les rebudes que es fan als presos d'eta. El locutor li ha preguntat si l'esquerra abertzale vol respondre positivament a les peticions de les víctimes d'ETA com Sara Buesa, és a dir, si deixarà de rebre bé. “Estem fent una reflexió, en la mesura en què hi ha víctimes d'ETA que han acollit amb satisfacció la declaració d'aquest dilluns, els qui ens estan traslladant aquesta petició, de manera constructiva, sincera i, una cosa fonamental, en el privat”, ha respost Rodríguez. Ha afegit que les peticions de les víctimes sempre han estat "tingudes en compte" i que en el cas dels benvinguts també serà així: “Sortu intentarà fer el que sigui a la seva mà per a intentar satisfer aquestes demandes”.
Declaració d'Aiete
El secretari general de sortu també s'ha referit a la declaració que el mateix Rodríguez i Arnaldo Otegi van fer el dilluns en Aiete. “No ha estat fàcil”, ha afirmat en ser preguntat per la influència que ha tingut la declaració dins del partit: “Entre nosaltres hi ha militants que es queixen que només nosaltres fem passos en aquesta direcció”. A més, ha afirmat que des del dilluns ha rebut missatges "innombrables" en els quals ha felicitat per la declaració. Ha defensat la necessitat de la declaració, i ha explicat que s'està fent una gran pedagogia a nivell intern, de cara al futur.
Preguntat per si el calorós acolliment del PSE, Jesús Egiguren o José Luis Zapatero anuncien noves polítiques d'aliances, Rodríguez ha assenyalat que això no era un objectiu, però que si suposés l'enderrocament de les “trinxeres aixecades durant anys” seria una “bona notícia”.
Gaur ez bezala, duela berrogei urte, euskaldunok egoera berri baten atarian ikusten genuen etorkizuna.Nafarroan eta EAEko Autonomi Estatutuak indarrean zauden. Hain ibilbide latz eta luzeari irtenbideak ikusten hasi ginen eta askatasunaren taupadak zoratzen gintuzten. Ura bai... [+]
Behin eta berriz esaten digute maiatz inguruan egingo direla Hego Euskal Herriko udal hauteskundeak, diputaziokoak Araba, Bizkaia eta Gipuzkoan eta forukoak Nafarroan. Hori ikustekoa bada ere, noiz egingo diren ez digu inongo kezkarik sortzen. Azken batean, lau urterik behingo... [+]
40 urteko diktadura frankistaren ondoren, beste horrenbesteko demokrazia aldia beteko da aurki. Demokrazia izan edo ez izan, indarrez hasi eta ahituz joan den gatazka armatuaren testuinguruan bizi izan dugu aro politiko hau.
Gatazkarik gabeko gizarte bat diktadura besterik ez da. Gatazkak, hala ere, “prentsa txarra” dauka: beldurra, indarkeria eta segurtasun eza burura ekartzen dizkigu. Gatazkaren alde egotea talibanengandik edo terrorismotik oso hurbil egotearen gauza bera omen da... [+]
Bake prozesu izenarekin ezagutzen den horretan, sarritan egiten da berba “egia, justizia eta erreparazioa” kontzeptuei buruz. Ondo daude, jakina: hirurak dira beharrezkoak. Baina laugarren hanka falta du planteamendu horrek biolentzia eza iraunkorra izan dadin:... [+]
Jonathan Powell eta Martin McGuinness nazioarteko bitartekariak Euskal Herrian dira, alderdi politikoekin bake-prozesuaren egoerari buruz hitz egiteko.