Quin tipus de casa tens?

En la granja d'Agerea treballem 32 hectàrees. Som dos camarades, jo i Olivier Gervais, que em van instal·lar fa dos anys. Produïm llet de vaca, una part la venem en llet crua, una altra part la transformem en formatge i yurre. Venem la meitat de la producció, a l'obrador CLPB fins ara i més enllà d'ara al grup Biolait, que ens ha passat al biològic. Produïm 100 000 litres a l'any.

Teniu la propietat de la terra que useu?

Tenim 14 hectàrees pròpies, que lloguem 7 ha amb contractes, i la resta (11 hectàrees) són lloguers anuals, per tant, perdem any rere any. En Arbona hi ha una dotzena de granges, petites, en la seva majoria dedicades a la cria de vaques: quatre productors de llet, hi ha vaques carns... Viuen principalment de l'agricultura.

Estan en vena els principals gemecs de les vostres granges?

Per a nosaltres l'urbanisme és el nostre principal problema. Arbona és una terra cansada, la construcció s'ha fet d'una forma ridícula al mig segle. Les construccions romanen sempre en l'antiguitat. La pressió és gran, el risc de perdre els terrenys, el risc que se'ls ajornin els nous. Quant als preus, la pressió imobiliaria és animal, l'interrogant és gran.

També té conseqüències en la manera de treballar?

Sí. La propagació de l'orina no és rex, cal deixar que les vaques caminin per alguns camins amb les vaques perquè si les vaques es mouen una mica a la dreta i piquen les gespes de les cases, passa molt malament. No és ridícul treballar aquí. Tenim les perdius que lloguem fa 30 anys, les hem serrat, les criem i les entretenim i sempre tenim por de perdre-les. Aquest temor és molt agitador. Ens agradaria millorar les formes de treball, voldríem retallar, però sempre tenim la possibilitat de tornar enrere.

La proximitat de les grans ciutats també té beneficis per als qui treballen en circuit curt?

Sí, això és important. En la producció de llet de vaca això ens ajuda molt. Els consumistes de la zona estan adherits a l'agricultura de proximitat. Socialment interessant i econòmicament també. Però cal no oblidar que és una obra més, transformació i comercialització

si és treball, per sobre de cultiu. Per exemple, de dilluns a dissabte realitzem el repartiment de llet crua durant tot el dia en pastisseries o supermercats. Per això en la nostra hisenda hi ha dos girs, és bo tenir dues ties per a aquest gènere de vida.

Ser optimistes sobre el futur?

Quan cal transmetre la casa, el cultiu es produeix en un gran anhel. Si mai es passa bé entre els germans, la transició de la granja és impossible. Si un vol dedicar-se a l'agricultura i l'altre vol una part del patrimoni, sorgeixen grans problemes. Em preocupa el valor de les bondats. El preu de la terra puja, el preu de les cases també el fa fiscal.

No obstant això, els pagesos demostren la inclinació que tenen a les seves granges i l'esperança no es perd... però no es pot. Quan canvia de generació, les maneres de veure també canvien i hi ha irrisos en cada relleu generacional.

Hi ha camins per fer front a aquesta situació?

Les cases del poble tenen una gran responsabilitat en aquest problema. En elaborar els plans urbanístics, són ells els que decideixen si ajuden o no a l'imoviliario. En el cas d'Arbona, s'està revisant el pla urbanístic i s'estrenyen les mentides per a construir més cases, dient al mateix temps que volen sustentar el cultiu. A 20 o 25 hectàrees de terres de cultiu es volen aprofitar per a construir cases, fer camps de futbol... És la mesura d'una bella granja. La retirada d'aquests terrenys es farà a cultius i en el mateix termini es construiran 50 allotjaments per al segon habitatge. No és normal que es malbarati així la nostra terra.

És possible, doncs, sostenir algunes escaramusses per a alleujar la situació?

Sí. El pla urbanístic es determina en el Col·legi Basc. Lluitant, denunciant, crec que cal parar aquestes formes lògiques. L'ELB i Lurzaindia lluiten amb aquest sentit i tot això fa un treball al cap dels electes. Cal continuar pressionant als agricultors, també amb els consumidors i cuidadors del medi ambient. L'urbanisme és el principal problema per als agricultors de la costa i es decideix a nivell de Col·legi Basc. És molt important treballar aquí, també per a altres coses, però sobretot en el nostre urbanisme.