Diu Martínez que va ser un projecte pilot: "Vaig aprofitar la famosa ruta que des del pont romà d'Armintza es dirigeix a Urizar per a animar a la gent a llegir poesia en basca". Per a això, 11 creadors bascos van col·locar en la zona cartells amb sengles poesies compartides. Atès que els cartells estaven ocults, els visitants han d'utilitzar la tecnologia NFC (Near-field communication) i els codis QR per a localitzar-los: "Formo part del moviment pel programari lliure i volia dur a terme aquest petit projecte per a fomentar i reflexionar sobre l'ús de la tecnologia, la naturalesa i la poesia a través d'aquesta tecnologia i de l'ús dels poemes"
Al principi, el bermeotarra establert en Armintza ha reconegut que tenia unes expectatives molt baixes: "Hem de tenir en compte que la poesia, el basc i la tecnologia eren els temes del projecte, per tant, no eren res els mainstream". A més, indica que el desplegament es va realitzar únicament a nivell local: "L'escriptor i amic Aritza Bergara ho va compartir en les seves xarxes socials i, en general, només vaig fer difusió entre els meus amics". No obstant això, en un únic mes van participar 146 persones i 91 d'elles van recórrer tot el recorregut. "Per a mi el resultat ha estat molt bonic, tenint en compte quins van ser els mitjans de difusió".
Per la cultura lliure
Martínez subratlla que la llicència de la Poesia en el Camp Pròxim ha estat Copyleft, en aquest cas CC BY-SA, llicència per a compartir amb facilitat obres creatives per tot el món. Aquesta llicència de Creative Commons té com a objectiu reduir les barreres legals per a compartir continguts, reconeixent-los (BY, Attribution) i compartint-los de la mateixa manera (SA, ShareAlike). L'autor ha volgut destacar aquest aspecte del projecte perquè creï en el Copyleft. "Crec que aquest tipus de llicència especial, tant per al basc com per a la cultura d'Euskal Herria, pot aportar molts beneficis, i per això intento difondre lliurement els materials que es generen en tots els projectes que realitzo". En els últims anys, a petició dels grups que aposten per la cultura lliure, ha actuat de manera itinerant i ha expressat el seu desig de promoure la reflexió sobre la Poesia en l'Espai Pròxim, entre altres qüestions.
A més, també volia reivindicar que la cultura ha d'ocupar l'espai públic amb el projecte: "No vaig demanar permís a ningú per a portar endavant el projecte, i vaig prendre la decisió de manera conscient". Així mateix, diu que "per a demostrar que existeix la possibilitat d'acostar-se a la tecnologia i a la cultura sense ser un gran museu", que els materials per al projecte van ser fets repetibles per qualsevol en qualsevol lloc. A més, afegeix que pot ser un exemple interessant de promoció del projecte per a altres projectes: "Turisme local, mitologia, memòria històrica... L'única limitació és la imaginació".
11 poetes
Aquests han estat els noms que li han donat la poesia: Ainara Maia Urroz (Irun), Ainhzie Errekatxo Rekalde (Algorta), Asel Luzarraga Zarrabeitia (Mundaka), Dabid Martinez Perez (Armintza), Ibon Zubiela Martin (Bilbao), Jon Etxebarria Txonxo (Gorliz), Koldo Gezurburu, Bermeo)