Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Olentzero no té per què ser home

  • Oier Araolaza ha estat entrevistat sobre Olentzero i Nadal per a la revista Kotarro de Terra Estella.

20 de desembre de 2019 - 11:22
Olentzero Donostian, 1931. urtean. Argazkia: Guregipuzkoa.eus
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Què li va portar a reflexionar sobre els principals símbols de Nadal?

Soc ballarina, ballarina basca, i intent conèixer les nostres festes, tradicions i rituals per a saber què ballem. D'altra banda, em van cridar l'atenció els canvis que es van succeir en les últimes dècades entorn de les festes i tradicions, i em va augmentar la curiositat per conèixer millor els símbols anteriors.

Quins creus que són les principals conclusions de la reflexió?

Que les festes i tradicions van canviant constantment, però que moltes vegades els ciutadans i ciutadanes ens perdem el control de la direcció d'aquests canvis i que, per desconeixement o per deixadesa, acceptem i assumim els canvis que responen als interessos econòmics.

Olentzero, Oiartzun. Foto: Bernardo Oñatibia - Guregipuzkoa.net

Podries explicar l'evolució històrica d'alguns elements de la celebració nadalenca al País Basc? Per exemple, per la influència del cristianisme, la influència del consumisme en el capitalisme...

El més cridaner en aquest moment és l'evolució de l'Olentzero. L'Olentzero o Olentzero era un tronc preciós que es portava de la muntanya per a les fogueres de cases i caserius per a celebrar Nadal. Aquest tronc s'ha convertit en una nina raquítica i en una criatura terrible en la qual els bascos hem col·laborat per a cantar i mendigar, en les rondes de gràcies i en les costes habituals en les festes d'hivern. En les últimes dècades, aquest Olentzero tan temut, salvatge i bestial s'ha transformat per complet, i s'ha convertit en un producte comercial dissenyat per als més petits i, sobretot, per al consum.

Olentzero barar-zuri

Quina relació existeix entre els símbols, missatges i iniciatives que utilitzem en les diferents celebracions relacionades amb la tradició i les maneres de pensar que són hegemòniques en la societat? Quant a l'opressió de gènere que sofreix la dona en la societat, Olentzero, Santa Claus, els Reis... no serà casualitat que siguin homes, veritat?

Si tenim en compte que Olentzero és un ninot que neix d'un tronc, aquest tronc i aquesta nina no tenen per què ser sempre homes ni tenir una categoria de sexe determinada. Encara que els homes d'Olentzero han estat habituals en els últims 40 anys, això no sempre era així, ja que Olentzero era un Olentzero femení i, sobretot, Olentzero Queer, i en general, sense una marca de gènere concreta o amb diverses marques de gènere, és a dir, múltiples, eren habituals.

Orantzaroa en Leitza, 1986.

Quant als reis, en els segles XIV i XV va ser normal representar a un dels tres reis com a dona. Per tant, l'aparició dels tres com a homes va ser una cosa que va succeir més tard, i encara que avui dia és rar i desconegut, en la pintura dels principals museus d'Europa es poden veure dones com a reis mags.

Adoración de mags, anònima italiana, 1400.

Creus que els símbols, els missatges i les iniciatives que utilitzem en aquestes celebracions han de ser reflex de la societat o una eina per a influir en la societat?

Han de ser instruments d'incidència social perquè si no els utilitzem, utilitzaran uns altres, però no en la direcció adequada per a nosaltres, sinó en benefici d'altres interessos.

Quins creus que són les claus per a mantenir de forma adequada els hàbits relacionats amb la celebració que té el nostre poble?

Conèixer el sentit original i el temps de les festes en la seva evolució ajuda a recuperar el control de les celebracions i impulsar-les en la direcció que considerem més adequada. La ignorància i la desídia ens porten a perdre el control de les nostres festes i tradicions, i ens condemnen a veure com les festes que eren nostres s'utilitzaven per a altres interessos.

 


T'interessa pel canal: Kultura
Olatz Salvador
Konfort gunea

Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.

------------------------------------------------

Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]


2025-03-27 | Iker Barandiaran
Faxismoari kontra beti eta bortizki

Antifa hardcore
Lee-Kore + Hoben
Autoekoizpena

---------------------------------------------------------

Tamalez ez da ohikoa Arrasaten hardcore kontzertuak egitea, bestelako musika eszenak nagusitzen direlako. Hala bada, joan den larunbatean herriko gazte batzuen... [+]


Humanismotranshumanismo...

Zero. Transhumanismoa ate-joka erdi aro berrian
Aitor Zuberogoitia
Jakin, 2024

-----------------------------------------------------------

Hasieran saiakera filosofiko-soziologikoa espero nuen, baina ez da hori liburu honetan aurkitu dudan bakarra. Izan ere, biografia... [+]


Olaia Inziarte. Animalia artean kantari
“Nire izateko manera nire ardura da, baina ez nire kulpa”

Hunkituta eta ilusioz egin dut Iruñetik Oronozerako bidea. Maite dut Olaia entzutea, baita hizketan ere. Herriko farmaziaren ondoan autoa utzi eta balkoitik agurtu naute hark eta bere zakur Arak. Grabagailua martxan jarri aurretik, bueltaxka egin dugu frontoira eta Arak... [+]


2025-03-25 | Julen Azpitarte
Kresalezko amodio birtuala

Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]


Zertaz ari garen ezer gertatzen ez denean, edo hiru idazle errealista

Anton Txekhov, Raymond Carver eta Alice Munroren ipuingintzari buruzko mahai-ingurua egin dute Iker Sancho, Harkaitz Cano eta Isabel Etxeberria idazle eta itzultzaileek, Ignacio Aldecoa zenaren ipuin literarioaren jaialdian, Gasteizen. Beñat Sarasolak gidatuta, autore... [+]


Askatu dute kolonoek jipoitu eta militarrek atxilotutako Oscar saridun palestinarra

No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.


2025-03-21 | Xalba Ramirez
Verde Prato, tropismoa eta Dolce Vita

Bizitza eztia
Verde Prato
Plan B Records, 2024

--------------------------------------------------------------

Ousmane Sembène zinemagile senegaldar ospetsuari galdetu zioten ea bere pelikulak Europan ulertzen ote ziren. Erantzuna, epikoa: “Izan gaitezen... [+]


Mona Lisaren lapurreta

Ihes plana
Agustín Ferrer Casas
Itzulpena: Miel A. Elustondo
Harriet, 2024

---------------------------------------------------------

1936ko azaroaren 16an Kondor legioko hegazkinek Madrilgo zenbait museori egin zieten eraso. Eta horixe bera da liburu honetara... [+]


Inoren Ero Ni + Lisabö
Eta eromenaren lorratzetan dantzatu ginen

Inoren Ero Ni + Lisabö
Noiz: martxoaren 14an.
Non: Gasteizko Jimmy Jazz aretoan.

----------------------------------------------------

Izotz-arriskuaren seinalea autoko pantailatxoan. Urkiola, bere mendilerro eta baso. Kontzertuetara bideko ohiko errituala: Inoren... [+]


2025-03-20 | ARGIA
“Kateekin ateak hautsi” goiburupean ospatuko da Nafarroaren Eguna apirilaren 27an

Iruñeko Zaldiko Maldiko Elkartean eta Baigorriko Bixentainean aurkeztu da aurtengo Nafarroaren Eguna, egun berean. Ohi bezala, apirileko azken igandearekin bat egingo da festa Baigorrin, eta horrez gain, apirilean hainbat ekitaldi egingo dira eskualdean.


Eguneraketa berriak daude