Serà Olentzero Zanpantzar?
- Mikel Aranburu Urtasun ha destacat les similituds que es donen entre els personatges Zanpantzar que es cremen en moltes localitats d'Iparralde en els carnestoltes i l'Olentzero que apareix en Nadal. Revista Soinuberri 14 (pàg. 409-435) Ha rebut diverses històries sobre Olentzero, i suggereix que no són els mateixos personatges Olentzero i Zanpantzar.
Per a començar, ha subratllat que la festa d'Olentzero no és la dels nens, sinó la dels joves, una festa per a organitzar-se i gaudir amb una certa autonomia. Al final diu el mateix en Zanpantzar.
Olentzero tronc i home
Aranburu assenyala que entorn del solstici d'hivern hi ha moltes característiques universals, com l'excés de menjar o els ritus al voltant del foc de casa. El més estès i que ha durat fins als nostres dies és el del tronc de Nadal: sukilero, la tronca, el tió, la toza, el tronc, la xoca, la rabasa... Les denominacions més utilitzades en basca han estat subilero, sukilero, baztarre, tronc d'Olentzero o un pic d'Onantzaro. La connexió del tronc amb l'Olentzero és notable.
D'altra banda, els vells testimoniatges de l'Olentzero antropomorf o humanoide apareixen en el nord-oest de Navarra: Lesaka, Goizueta, Larraun, Arakil... i a Guipúscoa entre Zarautz i Irun.
I Zanpantzar?
Aranburu fa un repàs a les descripcions de l'Olentzero realitzades per Pío Baroja. Assenyala que la identitat primitiva d'Olentzero és anterior al cristianisme i crida l'atenció que Baroja tingui a França com a país d'origen de l'Olentzero. Baroja parla d'Ipar Euskal Herria i parla sobre el gegant de palla; The Golden Bough: En A Study in Magic and Religion (Banya d'Or: anàlisi de la màgia i la religió) (1890) Frazer ho va recollir en solsticis i a la primavera amb nina que crema per Europa. Les festes de Nadal i Carnestoltes estarien, per tant, vinculades al solstici d'hivern, plantejant la tensió entre l'hivern i la primavera. En aquesta època destaquen les recollides de fragments de joves, entre ells el d'Olentzero.
L'investigador folklòric Thierry Truffaut va publicar en 2011 un estudi sobre les tradicions dels carnestoltes de Lapurdi. Va recollir testimoniatges de més de 40 localitats, festes, música, i les dades dels seus vestits, acompanyats de fotografies i vídeos. Des del segle XVI es documenta que Saint-Pansard o Zanpantzar (Sant Tríptic) es passeja, jutja i condemna al foc com a símbol de la fi de l'època de prosperitat i del començament de l'abstinència, és a dir, comença la quaresma.
La responsabilitat d'organitzar la festa la tenien els nois solters, Truffaut la veu com un ritu de pas. A través de la lectura de la seva obra, Aranburu veu amb facilitat la similitud d'Olentzero i Zanpantzar tant en la forma com en la identitat.
Article: Olentzero, síntesi i suggeriment (Mikel Aranburu Urtasun, Soinuberri 14, 409-435 págs.)
Resum: Olentzero és Saint-Pansard /Zanpantzar? (Mikel Aranburu Urtasun, Euskonews núm. 756, 2020-12-17 / 2021-01-20)
Astelehen honetan hasita, astebetez, Jon Miranderen obra izango dute aztergai: besteren artean, Mirande nor zen argitzeaz eta errepasatzeaz gain, bere figurarekin zer egin hausnartuko dute, polemikoak baitira bere hainbat adierazpen eta testu.
Olatz Salvador
Noiz: martxoaren 15ean.
Non: Deustuko jaietan.
------------------------------------------------
Martxoak beti du deustuarrontzat kolore berezia; urtero ospatzen ditugu jaiak, San Jose egunaren bueltan. Bi asteburu bete festa, eta urtetik urtera Deustuko... [+]
Antifa hardcore
Lee-Kore + Hoben
Autoekoizpena
---------------------------------------------------------
Tamalez ez da ohikoa Arrasaten hardcore kontzertuak egitea, bestelako musika eszenak nagusitzen direlako. Hala bada, joan den larunbatean herriko gazte batzuen... [+]
Zero. Transhumanismoa ate-joka erdi aro berrian
Aitor Zuberogoitia
Jakin, 2024
-----------------------------------------------------------
Hasieran saiakera filosofiko-soziologikoa espero nuen, baina ez da hori liburu honetan aurkitu dudan bakarra. Izan ere, biografia... [+]
Hunkituta eta ilusioz egin dut Iruñetik Oronozerako bidea. Maite dut Olaia entzutea, baita hizketan ere. Herriko farmaziaren ondoan autoa utzi eta balkoitik agurtu naute hark eta bere zakur Arak. Grabagailua martxan jarri aurretik, bueltaxka egin dugu frontoira eta Arak... [+]
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Anton Txekhov, Raymond Carver eta Alice Munroren ipuingintzari buruzko mahai-ingurua egin dute Iker Sancho, Harkaitz Cano eta Isabel Etxeberria idazle eta itzultzaileek, Ignacio Aldecoa zenaren ipuin literarioaren jaialdian, Gasteizen. Beñat Sarasolak gidatuta, autore... [+]
No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.
Bizitza eztia
Verde Prato
Plan B Records, 2024
--------------------------------------------------------------
Ousmane Sembène zinemagile senegaldar ospetsuari galdetu zioten ea bere pelikulak Europan ulertzen ote ziren. Erantzuna, epikoa: “Izan gaitezen... [+]
Ihes plana
Agustín Ferrer Casas
Itzulpena: Miel A. Elustondo
Harriet, 2024
---------------------------------------------------------
1936ko azaroaren 16an Kondor legioko hegazkinek Madrilgo zenbait museori egin zieten eraso. Eta horixe bera da liburu honetara... [+]
