Després de la manifestació convocada dissabte passat pel Consell d'Euskalgintza davant l'Oldarraldia, juntament amb el basc, sota el lema “Euskaraz bat bat”, com a representant de l'Observatori de Drets Lingüístics voldria fer públiques algunes reflexions.

Parlem dels drets lingüístics i de la normalització del basc quan diem que hem d'afrontar l'agressió, però també parlem de la dignitat de les persones, de la igualtat i de la llengua dels pobles minoritzats i dels seus pobles. A algú li pot semblar una petitesa dir o reivindicar que tenim dret a viure en basc, que és un capritx, però més enllà del que ens han volgut fer creure, hi ha una realitat que es refereix fonamentalment a l'opressió lingüística, cultural i popular.

A través de la gradació dels drets dels ciutadans, s'executa també l'escalonament de les llengües, posant en marxa diferents instruments per a afirmar que el basc no pot estar en el mateix nivell que el castellà. I aquí és on situem l'actual agressió, en la mesura en què anem demanant i executant avanços i empara legal en la CAB i a Navarra, ens construeixen grans murs per a la definitiva hegemonia del castellà o francès, unes fortes limitacions per a no anar més enllà de la realitat sociolingüística actual.

Quan parlem d'agressions contra el basc, evidentment, parlem de directes i indirectes. En Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa, per exemple, sabem que no hi ha hagut sentència contra el basc perquè la pròpia Constitució francesa té un pany que no admet cap altra llengua que no sigui la francesa, però no van en contra de la normalització del basc els obstacles i les limitacions que té l'ensenyament del basc o els seus associats? Això tampoc és agressió?

Des de molts sectors de la població no es vol la normalització del basc, perquè quan parlem d'agressió judicial no estem parlant únicament de decisions d'alguns jutges. Els diferents agents, individus i professionals que es troben en la societat han buscat en els tribunals la legitimació de les seves idees i la defensa dels seus interessos individuals, alguna cosa que no ha d'anar molt lluny per a veure que està compost per accions sistemàtiques ben coordinades.

D'altra banda, sense recórrer directament a aquests discursos habituals, s'han buscat altres excuses. Entre altres qüestions, és preocupant continuar estenent a la societat la percepció que es discriminen en l'accés a l'administració pública a aquells ciutadans que no tenen acreditat el coneixement del basc. De fet, alguns han volgut posar el focus en el sistema d'acreditació, però com si hi hagués una plena igualtat entre la llengua hegemònica i les situacions del basc.

La falta d'exigència de certificats de basc en la situació actual, o la disminució progressiva d'aquests, suposaria un menor nombre d'instruments de garantia dels drets lingüístics. El nivell d'acreditació actual és l'aprovat a Europa per a les llengües, i si cal repassar això no pot perjudicar els serveis en basc.

Clar que cal oferir mitjans públics per a oferir més basc als qui menys han tingut, però això no pot difuminar les obligacions que corresponen als llocs públics, perquè els interessos o drets personals no estan per sobre dels drets dels ciutadans i del benestar col·lectiu. Finalment, voldria posar el focus d'aquesta agressió a les diferents institucions públiques, concretament a l'Ens Públic del Basc, al Govern de Navarra i al Govern Basc.

I és que, més enllà de l'agressió judicial, en altres decisions que s'adopten en el dia a dia també es condicionen o limiten els drets lingüístics i la normalització del basc, ja siguin normes diferents (per exemple, que no es vulgui imposar l'oficialitat en tota Navarra o que en la llei de consumidors i usuaris de la CAB els drets lingüístics tinguin un espai cada vegada més reduït), o menys mesures per a garantir els drets lingüístics en les zones on el coneixement del basc és menor, segons el nombre de parlants.

* Agurne Gaubeka és directora de l'Observatori de Drets Lingüístics