Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Del dolor

  • No soc metge, ni fissió, ni psicòleg, però aquesta és la meva història, i vull compartir amb tot aquell que té ganes de llegir perquè hi ha coses que no es compten.

10 de gener de 2023 - 10:06
Última actualització: 13:41
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Segons els últims estudis realitzats a Espanya (no he trobat dades d'RD), el 20% de la població sofreix dolor crònic. Al marge dels maldecaps, són freqüents els dolors que es prolonguen al llarg dels mesos; els que, una vegada curada la lesió, tornen a aparèixer; les persones que, a pesar que les proves diagnòstiques diuen que no hi ha mal, sofreixen; les que, sent especialistes, no troben cap explicació al seu dolor.

En el meu cas particular, durant qualsevol exercici, i especialment en els dies següents, sentia dolor en els músculs de la part del cos utilitzada: sota les cames (fins que no es pot estar dempeus), en els genolls, als braços... No el dolor d'agujet, evidentment, un altre dolor molt desagradable que també va sofrir en repòs. Això, clar, va condicionar la meva vida per molt de temps, i vaig deixar de fer molts plans i esports que abans feia sense problemes, per por de les conseqüències. De fet, entre els qui hem patit un dolor crònic són molt freqüents les següents actituds: por a determinats moviments i situacions, anticipació, molt alerta als símptomes, etc. Ells alimenten el dolor i aquí tenim la roda de bruixes, la corda sense corts.

Si a l'inici dels símptomes hi hagués medico, potser algú que, seguint el manual de la medicina tradicional, m'hagués etiquetat com a “síndrome de sensibilitat central”. Avui agraeixo sincerament que no hagi arribat fins aquí, perquè la idea de cos malalt i no capaç es confirmaria en mi, allunyant-me encara més de la realitat i distorsioni totalment la idea de salut del meu cos.

Dit això, haig de reconèixer que parlar públicament del meu dolor m'ha costat molt i que la decisió de compartir aquestes línies no ha estat fàcil. Quan vivia amb dolor dissimulava el que podia ser el sofriment (especialment emocional i mental) i deixava les abelles per a casa. He estat pensant en quin era la raó. És possible que pretengui mantenir la normalitat perquè almenys el que mira fos estigués bastant bé, evitant la imatge de pacient; que no volgués mostrar-li vulnerable; o que em temés que la paraula perpetués el problema...

Una vegada que el dolor es va alleujar fins a gairebé desaparèixer, no volia deixar escletxa a l'eufòria, no m'atrevia a parlar d'això, tement que tornés de tornada en contar que tot va passar. La veritat és que a un nivell això és el que ha passat quan he començat a parlar del tema, m'ha recordat als meus “sistemes” als quals fa temps que no m'havien sentit, però ja tinc molta informació i miro el meu dolor des d'un altre lloc.

Conscient de la duresa del dolor, diria que és encara més difícil patir un dolor sense nom, o si és desconegut o estrany en nom. Perquè no hi ha raons objectives suficients per a estar malament. I potser per això, perquè no hi ha cap malaltia o lesió concreta darrere, costa parlar d'elles, perquè no pot justificar la seva queixa amb una explicació raonable. Els feedback com “És psicològic, estàs somatizando, no apareix res en les proves, és per estrès...”, posen en un mateix la responsabilitat de sentir dolor, com si de la nostra manera de vida o de ser es tractés, la CULPA, en majúscules. Si hi ha infinitat de corrents que expliquen l'origen dels dolors i les malalties, jo no discutiré això avui aquí. Però vull reivindicar que hi ha una manera de combatre el dolor: el coneixement.

En el meu cas, aquest coneixement (informació nova i útil) em va arribar de la mà del neuròleg Arturo Goicoechea. Vaig partir d'ell i vaig treballar amb l'equip d'Inés Goicoechea. Han completat la teoria de la “neurobiologia i pedagogia del dolor” i la seva pràctica corresponent, i estan obtenint molt bons resultats amb diferents tipus de dolor crònic, jo soc testimoni. És impossible explicar detalladament en aquest text els detalls d'aquesta teoria. Un, perquè és molta informació, i un altre, perquè això no vol ser un article divulgatiu. Però crec que val la pena donar un petit comentari. Estic disposat a donar més informació a qui vulgui saber més, i si no, podeu buscar-la en la xarxa. Goicoechea diu que totes les experiències doloroses són respostes cerebrals, respostes normals, resposta davant el que considera una amenaça. El dolor és en si mateix un mecanisme de protecció. No obstant això, el sistema a vegades falla, per la qual cosa el dolor no desapareix després d'un temps raonable de curació, o pitjor encara, fins i tot sense lesió. En aquestes situacions podem parlar d'un error d'avaluació. El cervell creu que encara hi ha raons per a protegir-se, per la qual cosa el dolor persisteix. I aquí és on ens encadenem els qui hem viscut moltes vegades amb dolor crònic. Es pot alliberar perquè el dolor s'aprèn i, per tant, és possible desaprendre.

Com deia al principi, l'objectiu d'aquestes línies és donar una mica de llum a aquest tema que està una mica ocult. Si algú se sent comprès, identificat o esperançat després de llegir les meves vivències, serà suficient.


T'interessa pel canal: Osasuna
Aitor Cevidanes
"La paparra necessita temps per a contagiar la malaltia, excepte el mateix dia no hi ha risc"
L'investigador Aitor Cevidanes ens parla de la presència de les paparres o paparres, dels mosquits tigres d'una banda, i de les espècies presents a Euskal Herria per un altre. Li hem preguntat sobre els riscos que tenen en relació amb la salut i el medi ambient, sobre les... [+]

Sorolls corporals
"Amb el Dragon Boat recuperem la confiança que teníem en el cos"
Mercedes Ortega Barrena (Bilbao, 1967) ha practicat nombrosos esports com l'atletisme, el paddel surf i ara el rem. Pertany al grup Dragon Boat de l'escola HS2 Surf Center d'Hondarribia. Es tracta d'un grup format principalment per dones que tenen o han tingut càncer. Barrena ha... [+]

Els menors d'edat són la meitat dels quals han passat per la unitat d'identitat de gènere d'Osakidetza
La unitat d'identitat de gènere de l'hospital de Barakaldo ha atès 1.075 persones des de la seva posada en marxa en 2016. Més de la meitat dels enquestats van rebre atenció primària abans de complir la majoria d'edat. I un terç del total tenia menys de setze anys.

L'associació Salhaketa informa de la defunció d'un pres en la presó de Basauri
El pres ha estat trobat mort en la seva cel·la en la nit del dijous. El Govern Basc ha dit que té indicis d'un cas de suïcidi, segons ha informat l'Executiu basc. Es tracta de la setena persona que mor des que el Govern Basc va rebre la transferència de presons en 2021.

Materialisme histèric
Per a viure

Després d'haver treballat en temes que ningú ha esmentat durant tot el curs, m'ha portat al centre de l'actualitat, suposadament, una pneumònia, ja que he tingut una interlocució amb Osakidetza per a no saber com definir-los. I des de la primera anomenada, ai, l'emocionant... [+]


El dilluns, dia de vaga de les matrones de Bizkaia en protesta per les retallades d'estiu d'Osakidetza
El Sindicat d'Infermeria d'Euskadi, Satse, ha convocat la vaga i ha acusat a Osakidetza de no prendre mesures per a alleujar la càrrega de treball derivada de les retallades.

Absol al treballador que després de ser acomiadat per Osakidetza, va ser acusat de perforar dues rodes en una ambulància
El magistrat bilbaí ha afirmat que "no hi ha proves suficients" que demostrin que el treballador va cometre aquest delicte i que "no hi ha testimonis" que així ho demostrin. L'empresa que té adjudicat el servei d'ambulàncies ha denunciat més de 300 casos de sabotatges d'aquest... [+]

Sons corporals
"Em van realitzar nombroses intervencions quirúrgiques sense demanar permís"
L'activista intersex* i el DJ són els Free de Marikarma (Baena, Espanya, 1984). L'any 2003 es va iniciar la lluita contra el sistema psiquiàtric, i en l'actualitat segueix el mateix camí amb els del col·lectiu Insania. Al març va participar en les jornades “L'opressió... [+]

2024-06-19 | ARGIA
Falten metges i pediatres en Bortziri i Baztan
Han sortit al carrer per a denunciar la falta de metges i pediatres de Bortziri i Baztan, les llistes d'espera interminables i el retard de les cites, entre altres. “Els que vivim en el medi rural també mereixem una atenció adequada”.

Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


La petició que els centres tinguin una infermera arriba al Govern
La resposta a accidents i emergències i l'atenció a alumnes amb malalties cròniques serien, entre altres, les funcions que tindria la infermera a l'escola, que avui dia queda a càrrec del professorat en la seva major part. L'associació d'infermeres SATSE porta anys reivindicant... [+]

2024-06-12 | Ane Labaka Mayoz
Néixer en basc

La lingüista Carmen Junyent va ser la que va reivindicar fins a la seva última etapa la possibilitat de morir en català. Quan va morir, va escriure les seves vivències amb el personal sanitari i va demanar que la publiquessin després de la seva mort. D'aquesta manera va... [+]


Moviment SOS de Lekeitio
“La nostra salut no pot dependre de decisions polítiques, necessitem serveis dignes al poble”
Igual que ha succeït amb el servei de ginecologia, en Lekeitio un grup de ciutadans ha vist perillar el seu servei de pediatria i, abans de tarda, han tret al carrer el favor de comptar amb serveis sanitaris dignes. Marina Entziondo Txakartegi i Patricia Ruiz de Gopegi... [+]

ELA, LAB i CCOO critiquen que l'única solució d'Osakidetza és allargar la jornada laboral
Els sindicats rebutgen que els professionals d'Osakidetza paguin a través d'hores extres en lloc de formar una plantilla adequada. Denuncien la falta de planificació de la direcció davant els problemes que s'han repetit en els últims anys.

Demanen acabar amb la "tortura" contra les persones que sofreixen sofriment psicosocial en Iruñea
Han fet una manifestació a Pamplona organitzada per l'associació navarresa Mejorana per a visibilitzar a les persones que sofreixen sofriment psicosocial, reivindicar els seus drets i trencar amb l'estigma.  

Eguneraketa berriak daude