Activistes de diversos països europeus han iniciat una recollida de signatures per a presentar en les institucions de la Unió Europea la seva proposta de renda bàsica universal, segons ha informat El Salt. Amb un milió de signatures es pretenen aportar garanties perquè es debati la necessitat d'una renda bàsica universal i incondicional, individual i de quantia suficient. El 25 de setembre es durà a terme una campanya perquè el debat a nivell de la Unió Europea, en els mitjans de comunicació, en l'acadèmia, als carrers i en els moviments socials, aterri en les institucions.

"Aquesta iniciativa part dels activistes que conformen la Comissió Europea per a la Renda Bàsica (CE) en diferents països europeus", ha explicat Mayte Quintanilla, membre d'Humanistes per la Renda Bàsica. Han reconegut que treballen en països com Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària, Espanya, França, Itàlia, Finlàndia i Portugal i que és "molt activa" en l'àmbit de la renda bàsica. Quintanilla creu que és el moment de pujar aquest debat a Brussel·les: "El concepte es coneix més. De fet, en els últims anys s'ha parlat més de la Renda Bàsica Incondicional”.

La Xarxa de Renda Bàsica compta amb una llarga trajectòria en l'Estat espanyol fent un esforç per aquest instrument redistributiu. L'economista i membre de la xarxa Julen Bollain considera que la introducció d'una renda bàsica a nivell europeu “seria bo per als ciutadans, bo per als estats i bo per a la institució europea”. Segons les seves hipòtesis, suposaria una redistribució de la riquesa a nivell autonòmic, "que garanteixi l'existència material dels ciutadans, i que permeti a totes les persones que aquí vivim beneficiar-se de la riquesa generada gràcies a la integració europea".

Per legitimitat

Bollaín ha considerat que es podria abordar la desigualtat "des d'una perspectiva àmplia", la qual cosa permetria una "reducció dràstica d'alguns factors migratoris a la Unió Europea en determinats països", així com evitar efectes negatius com el fenomen de la "fuga de cervells". A més, ha afegit que "pot donar legitimitat a una institució que posa en qüestió les seves posicions austeritarias" en l'àmbit laboral.

Historial de la sol·licitud

No és el primer intent d'estendre el debat a tota Europa. En 2013, per exemple, va haver-hi una altra iniciativa similar. Carlos Arias, defensor de la renda bàsica que no està adscrit a cap grup, però que està disposat a actuar amb qualsevol que impulsa la mesura, era allí. Diu que en aquella ocasió es van aconseguir més de 300.000 signatures. A continuació, seguint l'ona, es va presentar l'ILP a Espanya i es van registrar 185.000 ajudes, de les quals es necessitaven mig milió d'euros.

Tots dos intents no van aconseguir el seu objectiu quantitatiu, però Arias no veu aquests antecedents com un fracàs: la renda bàsica no era llavors molt coneguda i a més van aconseguir iniciar una xarxa europea que avui ha realitzat una petició conjunta. Després d'anys d'expansió, i amb activitats paral·leles en un segon pla, pretenen aconseguir que sigui traslladada a Europa.

Fa un parell d'anys, quan es va intensificar el debat i es van produir notícies sobre nous experiments que estaven fent el salt a l'agenda pública, va tornar a despertar l'entusiasme. Llavors va començar la segona campanya i, segons Arias, va arribar en el moment oportú: a la precarietat general se li van afegir altres factors, com els problemes en la gestió de la Renda Mínima de Vida. Això ha posat sobre la taula els límits de la condicionalitat, que s'han intensificat en l'emergència sanitària. D'altra banda, ha reconegut que la recollida de signatures, en general, és molt més fàcil de dur a terme.

Condicions d'audiència

"La COVID ha catalitzat amb força la incoherència d'un sistema inhumà que posa el valor material per sobre de les persones i permet apropiar-se injustament dels béns que són de tots", ha dit. Després d'aquesta constatació, s'estima que es mobilitzin un milió de signatures, almenys de set països europeus, superant un mínim per cada país. En aquest cas, la Comissió i el Parlament Europeu hauran de donar audiència als interlocutors que promoguin la mesura i pronunciar-se sobre aquesta. En cas positiu, hauran d'especificar les mesures que s'adoptaran. Ara bé, res té un caràcter vinculant en aquest procés.

Xifres de desprotecció

Segons Eurostat, gairebé el 17% dels europeus estan en risc d'exclusió i pobresa. En l'Estat espanyol, segons l'últim informe AROPE, abans de l'emergència econòmica pel coronavirus, aquesta xifra aconseguia el 26% de la població. La població indefensa és àmplia: gairebé una de cada cinc persones a Europa i més d'una de cada quatre en l'Estat espanyol.