Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Renda bàsica i privades de llibertat


07 de octubre de 2021 - 07:18
Última actualització: 09:38

Què ocorre quan et separen de la vida, de l'entorn o de la gent i t'aïllen socialment durant 3, 6, 10, 20 o 25 anys? Qui està en la presó? Què sabem dels homes i dones que compleixen condemna en el macropresó de Zaballa?

Els qui portem dècades atenent presos i preses que compleixen condemna en la presó de Zaballa volem reflexionar sobre les possibilitats que l'aplicació de la Renda Bàsica en la Comunitat Autònoma Basca pot suposar per a aquest col·lectiu.

Pensem un moment en la presó, en aquesta institució poderosa que la societat desconeix. És com un microcosmos social amb tots els problemes socials.

Considerem que els drets humans són una de les claus fonamentals a l'hora d'atendre les persones privades de llibertat, tant per ser un col·lectiu vulnerable que aglutina moltes necessitats, com per la realitat que suposa estar a la presó. Cal tenir en compte que el dret a la llibertat és un dels drets fonamentals més importants i que la seva supressió té conseqüències greus per a aquestes persones. Les penes privatives de llibertat, la resocialització i la reeducació han de tenir una doble orientació constitucional que han de prendre's com a referència, per la qual cosa els presoners haurien d'obtenir un model de compliment que prioritzi l'execució de la pena al mig obert, amb mitjans especialitzats d'atenció. Defensem un model de compliment social i que comptés amb el suport de la comunitat.

"Com fer front a la volta a la societat des de la vulnerabilitat? La reconstrucció d'una vida a la sortida de la presó és molt cara emocional, social i econòmicament"

La majoria de les persones que compleixen la pena de privació de llibertat presenten dèficits i necessitats educatives, socials, formatives, sanitàries, econòmiques o emocionals, i requereixen de mitjans especialitzats per a atendre-les i la responsabilitat és de la comunitat i de les institucions públiques i socials.

A més, les persones a la presó continuen tenint necessitats bàsiques (roba, calçat, productes de neteja i higiene, trucades telefòniques, cafè o tabac...). Hi ha qui pot tenir una activitat remunerada (amb baixos salaris) o una pensió. Un percentatge elevat rep ajuda familiar amb la càrrega econòmica que suposa. Però també hi ha un grup de persones que no tenen ingressos.

Quan s'inicien els processos de sortida (amb permisos secundaris, sortides diàries en règim obert, etc.), les despeses s'incrementen amb el transport, l'alimentació, la telefonia, la cerca d'allotjament, etc. Hi ha els qui han de fer front a la responsabilitat civil pel delicte, col·laborar en la cura dels fills... Uns altres presenten grans necessitats en l'àmbit sanitari (medicació no coberta íntegrament per la Seguretat Social, pròtesi, diverses patologies odontològiques, necessitat d'ulleres, etc.).

I arriba una llibertat alhora anhelada i terrible. Com afrontar la volta a la societat des de la vulnerabilitat? La reconstrucció d'una vida a la sortida de la presó és molt costosa, emocional, social i econòmicament.

Per a aquells que han pogut mantenir llaços familiars i amistosos, el camí a recórrer no serà tan difícil. Però no és aquesta la realitat d'un sector important dels excarcerats. Hi ha persones que compleixen condemna fora dels seus llocs d'origen, són pobres, tenen problemes de salut (el consum de tòxics, a conseqüència d'una llarga condemna), les relacions familiars poden estar deteriorades, els recursos socials externs tenen cada vegada més dificultats per a atendre aquest col·lectiu i, sobretot, poden sentir-se completament sols i sense rumb.

L'existència d'una Renda Bàsica Incondicional suposaria, sens dubte, importants beneficis per a l'àmbit al qual ens referim, dignificant i empoderant a les persones.

A la presó:

- Les persones privades de llibertat podrien fer front a despeses quotidianes i habituals sense que l'economia familiar els imposi.

- Disposar d'una Renda Bàsica Incondicional milloraria la qualitat de vida a l'interior de la presó, milloraria l'autonomia, milloraria la salut mental i l'autoestima.

- La Renda Bàsica Incondicional ajudaria a reduir les desigualtats econòmiques i el poder entre els presos i preses per a reduir les actituds masclistes, racistes o simplement contra les persones més desprotegides.

- El dret a una Renda Bàsica Incondicional afavoriria l'existència de treballs en condicions anàlogues a les que es realitzen dins de la presó.

- La Renda Bàsica Incondicional permetria fer front a les responsabilitats civils, planificar la sortida de presó amb més garanties, ajudar a sufragar el cost de la cura dels fills o dels familiars al seu càrrec, etc.

- Pot preveure's un descens de l'activitat delictiva que es traduiria en un estalvi significatiu dels costos derivats dels delictes i una reducció de les conseqüències emocionals i del sofriment humà (en víctimes i victimarios).

Una vegada complerta la condemna fora de presó:

"La Renda Bàsica Incondicional serà la millor vacuna que els permeti integrar-se en el nou itinerari i formar part de la comunitat"

- Fora de la presó, la Renda Bàsica Incondicional es converteix en una eina imprescindible per a començar una nova vida en condicions més dignes.

- La Renda Bàsica Incondicional empodera a qui la rep perquè fomenta l'autonomia, perquè li permet fer projectes de vida, perquè pot decidir amb qui viure. Això és especialment cert en el cas de les dones víctimes de maltractament.

- La Renda Bàsica Incondicional, en pal·liar la situació de pobresa, es configurarà com un instrument eficaç per a afrontar amb major autoestima les situacions d'estigmatització i vulnerabilitat.

Per a tots els presos i ex-reclusos, però sobretot per a tots els grups de població en situació de desprotecció, la Renda Bàsica Incondicional serà la millor vacuna que els permeti integrar-se en el nou itinerari i formar part de la comunitat.

 

* L'article ha estat subscrit per les següents associacions:

Salhaketa d'Àlaba,

A casa,

Associació gitana Gao Lacho Rom,

Sidalava Comissió Ciutadana Anti-Sida d'Àlaba,

Associació de Suport a Presos Adap. .

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-09-04 | Mikel Zurbano
Finançament diferenciat de Catalunya

Un dels motius per a la investidura de Salvador Illa com president de la Generalitat ha estat el pacte PSC-ERC. No és un pacte sobiranista en absolut, però en alguns aspectes es podrien obrir noves portes, tret que l'estratègia política de frenada del PSC-PSOE, que és... [+]


Tecnologia
Vies culturals

La regió de Mèrida (Mèxic) ha estat objecte aquest any de gran polèmica per la col·locació en una platja d'una escultura en homenatge al déu grec Posidó. Merida es troba en la península de Yukatán, on el poble de Maia tracta de preservar la seva cultura, dins de les... [+]


Materialisme histèric
No conforme(tut)

Els meus cicles comencen al setembre i acaben al juny, en realitat, (anava a posar-me, però cada vegada que utilitzo el plural em crida un nan al cap, “seran teus!”), i així ha estat en la meva vida, hi hagi o no vacances, tingui o no treball remunerat en l'horari. Ni... [+]


2024-09-04 | Mati Iturralde
Crònica d'un estiu

A l'estiu, els jubilats no solem tenir gana de vacances i podem analitzar amb calma tot el que ens envolta. Heus aquí alguns temes que m'han sorprès.

Espanya. L'Eurocopa i els Jocs Olímpics han complert tot l'estiu. Haig de dir per endavant que la competitivitat esportiva... [+]


Rius

Amb la caravana Zabalduz, a la ciutat de Bihac, a Bòsnia Hercegovina, l'activista Nihad Suljic ens va explicar que el riu Drina és la major tomba dels Balcans. Perquè no s'oblidin, s'encarrega d'identificar els cadàvers que es troben i de donar-los sepultura, amb la finalitat de... [+]


Notícies antigues

Ja no sé si estem colpejats per les onades de calor, si és una hipocresia de sempre o una lògica sistèmica, però la bretxa entre el que sabem, la qual cosa diem i el que fem, més enllà de la preocupació, em sorprèn, sobretot en un ambient estiuenc. Notícies, recerques,... [+]


Sales de recepció ràpida per a nouvinguts

Entre moltes caigudes també hi ha assoliments. Una mare jove d'uns 35 anys em preguntava l'altre dia com aconseguien a la seva escola que els companys que no havien rebut el basc a casa aprenguin i parlin tan bé com els nens i nenes que eren euskaldunes de casa. A l'escola hi... [+]


Veneçuela: més enllà de la democràcia

La situació actual requereix una anàlisi minuciosa del que hi ha darrere dels títols, les manifestacions, la difusió manipulada d'alguns fets, l'ocultació fosca d'uns altres i la propaganda disfressada d'anàlisi en la majoria dels grans mitjans de comunicació. La situació... [+]


2024-09-03 | Eihar Egaña
El treball precari en la Donostia-Sant Sebastià turistificada

Els empresaris i responsables polítics del sector ens diuen que el turisme genera riquesa i ocupació, però què és el treball turístic? Quin tipus de treball genera el turisme? I qui gana amb això?

L'entitat Sant Sebastià Turisme diu que més de 15.000 persones treballen... [+]


2024-09-02 | Markel Elortza
Pèrdua de la 'identitat' basca

La principal característica del meu equip de bàsquet és la seva personalitat. Se sol dir que això és una característica comuna entre l'equip i l'afició. No obstant això, des de l'adreça no es té en compte aquesta identitat de tots els aficionats. De fet, els aficionats... [+]


2024-08-28 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Estació d'autobusos

Les estacions de tren de moltes ciutats mostren la bellesa més alta de l'estructura de ferro del segle XIX, juntament amb l'auge de l'arribada a l'epicentre de la ciutat. És com entrar a la ciutat per la porta principal, una perla d'arquitectura i de lloc. No obstant això, en... [+]


Materialisme histèric
Sobrecomunicando

Per què no deixar-ho. El que escriu les columnes sempre segueix les apologias de la retirada a temps. Abans d'esgotar existències. Els temes, a mi, no els he pogut esgotar, perquè no soc expert en res, i mai he tingut missatges que transmetre a Euskal Herria. No em serviria... [+]


Folklore Basque

Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]


Saber marxar-se a temps

Hi ha paraules, formes, gestos i actituds que no poden entrar i sortir del cos. Els que s'introdueixen en el cos i es podreixen en ell. Perforen el cos. Descomponguin el cos. Eliminen el cos. I es va acabar. No es pot tornar a un estat anterior a un cos que s'ha descompost. No de... [+]


Eguneraketa berriak daude