Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Renda bàsica i privades de llibertat


07 de octubre de 2021 - 07:18
Última actualització: 09:38
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Què ocorre quan et separen de la vida, de l'entorn o de la gent i t'aïllen socialment durant 3, 6, 10, 20 o 25 anys? Qui està en la presó? Què sabem dels homes i dones que compleixen condemna en el macropresó de Zaballa?

Els qui portem dècades atenent presos i preses que compleixen condemna en la presó de Zaballa volem reflexionar sobre les possibilitats que l'aplicació de la Renda Bàsica en la Comunitat Autònoma Basca pot suposar per a aquest col·lectiu.

Pensem un moment en la presó, en aquesta institució poderosa que la societat desconeix. És com un microcosmos social amb tots els problemes socials.

Considerem que els drets humans són una de les claus fonamentals a l'hora d'atendre les persones privades de llibertat, tant per ser un col·lectiu vulnerable que aglutina moltes necessitats, com per la realitat que suposa estar a la presó. Cal tenir en compte que el dret a la llibertat és un dels drets fonamentals més importants i que la seva supressió té conseqüències greus per a aquestes persones. Les penes privatives de llibertat, la resocialització i la reeducació han de tenir una doble orientació constitucional que han de prendre's com a referència, per la qual cosa els presoners haurien d'obtenir un model de compliment que prioritzi l'execució de la pena al mig obert, amb mitjans especialitzats d'atenció. Defensem un model de compliment social i que comptés amb el suport de la comunitat.

"Com fer front a la volta a la societat des de la vulnerabilitat? La reconstrucció d'una vida a la sortida de la presó és molt cara emocional, social i econòmicament"

La majoria de les persones que compleixen la pena de privació de llibertat presenten dèficits i necessitats educatives, socials, formatives, sanitàries, econòmiques o emocionals, i requereixen de mitjans especialitzats per a atendre-les i la responsabilitat és de la comunitat i de les institucions públiques i socials.

A més, les persones a la presó continuen tenint necessitats bàsiques (roba, calçat, productes de neteja i higiene, trucades telefòniques, cafè o tabac...). Hi ha qui pot tenir una activitat remunerada (amb baixos salaris) o una pensió. Un percentatge elevat rep ajuda familiar amb la càrrega econòmica que suposa. Però també hi ha un grup de persones que no tenen ingressos.

Quan s'inicien els processos de sortida (amb permisos secundaris, sortides diàries en règim obert, etc.), les despeses s'incrementen amb el transport, l'alimentació, la telefonia, la cerca d'allotjament, etc. Hi ha els qui han de fer front a la responsabilitat civil pel delicte, col·laborar en la cura dels fills... Uns altres presenten grans necessitats en l'àmbit sanitari (medicació no coberta íntegrament per la Seguretat Social, pròtesi, diverses patologies odontològiques, necessitat d'ulleres, etc.).

I arriba una llibertat alhora anhelada i terrible. Com afrontar la volta a la societat des de la vulnerabilitat? La reconstrucció d'una vida a la sortida de la presó és molt costosa, emocional, social i econòmicament.

Per a aquells que han pogut mantenir llaços familiars i amistosos, el camí a recórrer no serà tan difícil. Però no és aquesta la realitat d'un sector important dels excarcerats. Hi ha persones que compleixen condemna fora dels seus llocs d'origen, són pobres, tenen problemes de salut (el consum de tòxics, a conseqüència d'una llarga condemna), les relacions familiars poden estar deteriorades, els recursos socials externs tenen cada vegada més dificultats per a atendre aquest col·lectiu i, sobretot, poden sentir-se completament sols i sense rumb.

L'existència d'una Renda Bàsica Incondicional suposaria, sens dubte, importants beneficis per a l'àmbit al qual ens referim, dignificant i empoderant a les persones.

A la presó:

- Les persones privades de llibertat podrien fer front a despeses quotidianes i habituals sense que l'economia familiar els imposi.

- Disposar d'una Renda Bàsica Incondicional milloraria la qualitat de vida a l'interior de la presó, milloraria l'autonomia, milloraria la salut mental i l'autoestima.

- La Renda Bàsica Incondicional ajudaria a reduir les desigualtats econòmiques i el poder entre els presos i preses per a reduir les actituds masclistes, racistes o simplement contra les persones més desprotegides.

- El dret a una Renda Bàsica Incondicional afavoriria l'existència de treballs en condicions anàlogues a les que es realitzen dins de la presó.

- La Renda Bàsica Incondicional permetria fer front a les responsabilitats civils, planificar la sortida de presó amb més garanties, ajudar a sufragar el cost de la cura dels fills o dels familiars al seu càrrec, etc.

- Pot preveure's un descens de l'activitat delictiva que es traduiria en un estalvi significatiu dels costos derivats dels delictes i una reducció de les conseqüències emocionals i del sofriment humà (en víctimes i victimarios).

Una vegada complerta la condemna fora de presó:

"La Renda Bàsica Incondicional serà la millor vacuna que els permeti integrar-se en el nou itinerari i formar part de la comunitat"

- Fora de la presó, la Renda Bàsica Incondicional es converteix en una eina imprescindible per a començar una nova vida en condicions més dignes.

- La Renda Bàsica Incondicional empodera a qui la rep perquè fomenta l'autonomia, perquè li permet fer projectes de vida, perquè pot decidir amb qui viure. Això és especialment cert en el cas de les dones víctimes de maltractament.

- La Renda Bàsica Incondicional, en pal·liar la situació de pobresa, es configurarà com un instrument eficaç per a afrontar amb major autoestima les situacions d'estigmatització i vulnerabilitat.

Per a tots els presos i ex-reclusos, però sobretot per a tots els grups de població en situació de desprotecció, la Renda Bàsica Incondicional serà la millor vacuna que els permeti integrar-se en el nou itinerari i formar part de la comunitat.

 

* L'article ha estat subscrit per les següents associacions:

Salhaketa d'Àlaba,

A casa,

Associació gitana Gao Lacho Rom,

Sidalava Comissió Ciutadana Anti-Sida d'Àlaba,

Associació de Suport a Presos Adap. .

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2025-03-11 | Joan Mari Beloki
Euskal Herria Europa berrian

Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]


Euskara bihotzean eta erdara ezpainean

Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]


Hezkuntzaren merkantilizazioa eta noraezaren aurrean, HezkuntzArtea sortu da!

Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]


EAEko Osasun Saila mediku euskaldun bila

Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]


Zilbor-hestea

Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.

Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


2025-03-06 | Haizea Isasa
Kasu, ez gitxu lo!

“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.

Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]


Feminista sindikalista ala sindikalista feminista

Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.


2025-03-05 | Gorka Menendez
Ordezkapen Handia

Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]


2025-03-05 | Itxaro Borda
Espantuka

Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]


C2ko ikasleei eskerrak

Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]


Elebitasunaren tranpa

Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]


2025-03-05 | Karmelo Landa
Gure esku dagoena

Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]


Eguneraketa berriak daude