Què ocorre quan et separen de la vida, de l'entorn o de la gent i t'aïllen socialment durant 3, 6, 10, 20 o 25 anys? Qui està en la presó? Què sabem dels homes i dones que compleixen condemna en el macropresó de Zaballa?

Els qui portem dècades atenent presos i preses que compleixen condemna en la presó de Zaballa volem reflexionar sobre les possibilitats que l'aplicació de la Renda Bàsica en la Comunitat Autònoma Basca pot suposar per a aquest col·lectiu.

Pensem un moment en la presó, en aquesta institució poderosa que la societat desconeix. És com un microcosmos social amb tots els problemes socials.

Considerem que els drets humans són una de les claus fonamentals a l'hora d'atendre les persones privades de llibertat, tant per ser un col·lectiu vulnerable que aglutina moltes necessitats, com per la realitat que suposa estar a la presó. Cal tenir en compte que el dret a la llibertat és un dels drets fonamentals més importants i que la seva supressió té conseqüències greus per a aquestes persones. Les penes privatives de llibertat, la resocialització i la reeducació han de tenir una doble orientació constitucional que han de prendre's com a referència, per la qual cosa els presoners haurien d'obtenir un model de compliment que prioritzi l'execució de la pena al mig obert, amb mitjans especialitzats d'atenció. Defensem un model de compliment social i que comptés amb el suport de la comunitat.

La majoria de les persones que compleixen la pena de privació de llibertat presenten dèficits i necessitats educatives, socials, formatives, sanitàries, econòmiques o emocionals, i requereixen de mitjans especialitzats per a atendre-les i la responsabilitat és de la comunitat i de les institucions públiques i socials.

A més, les persones a la presó continuen tenint necessitats bàsiques (roba, calçat, productes de neteja i higiene, trucades telefòniques, cafè o tabac...). Hi ha qui pot tenir una activitat remunerada (amb baixos salaris) o una pensió. Un percentatge elevat rep ajuda familiar amb la càrrega econòmica que suposa. Però també hi ha un grup de persones que no tenen ingressos.

Quan s'inicien els processos de sortida (amb permisos secundaris, sortides diàries en règim obert, etc.), les despeses s'incrementen amb el transport, l'alimentació, la telefonia, la cerca d'allotjament, etc. Hi ha els qui han de fer front a la responsabilitat civil pel delicte, col·laborar en la cura dels fills... Uns altres presenten grans necessitats en l'àmbit sanitari (medicació no coberta íntegrament per la Seguretat Social, pròtesi, diverses patologies odontològiques, necessitat d'ulleres, etc.).

I arriba una llibertat alhora anhelada i terrible. Com afrontar la volta a la societat des de la vulnerabilitat? La reconstrucció d'una vida a la sortida de la presó és molt costosa, emocional, social i econòmicament.

Per a aquells que han pogut mantenir llaços familiars i amistosos, el camí a recórrer no serà tan difícil. Però no és aquesta la realitat d'un sector important dels excarcerats. Hi ha persones que compleixen condemna fora dels seus llocs d'origen, són pobres, tenen problemes de salut (el consum de tòxics, a conseqüència d'una llarga condemna), les relacions familiars poden estar deteriorades, els recursos socials externs tenen cada vegada més dificultats per a atendre aquest col·lectiu i, sobretot, poden sentir-se completament sols i sense rumb.

L'existència d'una Renda Bàsica Incondicional suposaria, sens dubte, importants beneficis per a l'àmbit al qual ens referim, dignificant i empoderant a les persones.

A la presó:

- Les persones privades de llibertat podrien fer front a despeses quotidianes i habituals sense que l'economia familiar els imposi.

- Disposar d'una Renda Bàsica Incondicional milloraria la qualitat de vida a l'interior de la presó, milloraria l'autonomia, milloraria la salut mental i l'autoestima.

- La Renda Bàsica Incondicional ajudaria a reduir les desigualtats econòmiques i el poder entre els presos i preses per a reduir les actituds masclistes, racistes o simplement contra les persones més desprotegides.

- El dret a una Renda Bàsica Incondicional afavoriria l'existència de treballs en condicions anàlogues a les que es realitzen dins de la presó.

- La Renda Bàsica Incondicional permetria fer front a les responsabilitats civils, planificar la sortida de presó amb més garanties, ajudar a sufragar el cost de la cura dels fills o dels familiars al seu càrrec, etc.

- Pot preveure's un descens de l'activitat delictiva que es traduiria en un estalvi significatiu dels costos derivats dels delictes i una reducció de les conseqüències emocionals i del sofriment humà (en víctimes i victimarios).

Una vegada complerta la condemna fora de presó:

- Fora de la presó, la Renda Bàsica Incondicional es converteix en una eina imprescindible per a començar una nova vida en condicions més dignes.

- La Renda Bàsica Incondicional empodera a qui la rep perquè fomenta l'autonomia, perquè li permet fer projectes de vida, perquè pot decidir amb qui viure. Això és especialment cert en el cas de les dones víctimes de maltractament.

- La Renda Bàsica Incondicional, en pal·liar la situació de pobresa, es configurarà com un instrument eficaç per a afrontar amb major autoestima les situacions d'estigmatització i vulnerabilitat.

Per a tots els presos i ex-reclusos, però sobretot per a tots els grups de població en situació de desprotecció, la Renda Bàsica Incondicional serà la millor vacuna que els permeti integrar-se en el nou itinerari i formar part de la comunitat.

* L'article ha estat subscrit per les següents associacions:

Salhaketa d'Àlaba,

A casa,

Associació gitana Gao Lacho Rom,

Sidalava Comissió Ciutadana Anti-Sida d'Àlaba,

Associació de Suport a Presos Adap. .