Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Em sembla més fort que la renda bàsica la col·lectivització de maneres de portar la vida avanci"

  • L'economista feminista Amaia Pérez Orozco eldiario.es ha estat entrevistada pel mitjà en un programa de ràdio a Euskadi. S'ha referit als temes que estan a la pil pil en l'època del coronavirus: teletreball, renda bàsica... ha apostat per enfortir les xarxes de protecció comunitàries, reforçar el sistema públic i adoptar mesures polítiques valentes. "És el moment de baralles concretes", ha dit.

05 de abril de 2020 - 07:11

En aquesta notícia hem traduït i resumit l'entrevista realitzada per Pérez Orozco eldiario.es el 3 d'abril.

Vivim una crisi de salut pública que s'ha convertit alhora en una crisi econòmica, però també en una crisi de cures, ja que les llars estan mantenint el seu dia a dia i el seu treball. Estan relacionades les tres crisis?

"Tinc por que s'utilitzi la idea de crisi econòmica per a dirigir els recursos de tots als quals tenen el poder de dir 'l'economia soc jo'"

Caldria preguntar-se a què diem crisi econòmica i quina és la diferència respecte a la crisi de les activitats econòmiques totalment mercantilista. Però sí, totes les crisis estan lligades, perquè el que està en crisis és la vida col·lectiva i aquest procés és integral: d'una banda, la salut, per un altre, l'obtenció de recursos per a la vida i, per un altre, la cura, tot va alhora. Ja havíem dit abans que la vida estava en crisi. Temo que la idea de crisi econòmica es vagi a utilitzar, una vegada més, per a dirigir els recursos de tots als qui tenen el poder de dir "l'economia soc jo", en lloc de pensar en quin tipus d'economia ens queda feble. Hem de ser conscients que aquest gegant hiperglobalizado i hiperconectado té les seves bases de fang.

És possible pensar en nous models econòmics mentre estem treballant per a superar una gran emergència social?

"Si hi ha gent que s'està quedant sense casa, és hora que es desallotgin les cases buides"

Hi ha coses concretes que es poden pensar ara mateix. Si hi ha gent que s'està quedant sense casa i hi ha cases buides, és hora de desfer-se de les cases buides. En el cas que hagin de destinar-se recursos públics per al pagament de prestacions socials i per a garantir la renda bàsica a persones amb ingressos excessivament baixos, s'entendrà que existeix un impost major sobre el patrimoni o que haurà de revisar-se l'impost de societats. I caldrà pensar com no facilitar que les grans empreses amb beneficis no realitzin ERTO, que realitzin ajustos però encaminats a perdre els beneficis acumulats i el patrimoni. O caldrà pensar en la sobirania energètica o en la sobirania alimentària o en les formes de nacionalització de la sanitat privada, i no sols per un temps. És temps de lluites concretes i no d'introduir una possible liquiditat, que ni tan sols sabem a qui dirigir.

El Govern ha aprovat una ajuda econòmica per a empleats de llar que no podrà ser percebuda per treballadors que no es trobaven afiliats a la Seguretat Social. Això significa que aquest sistema de benestar està relacionat amb l'ocupació. La protecció social ha d'estar relacionada amb l'aportació d'aquesta persona al mercat laboral?

Una dels paranys és estar relacionat amb l'ocupació. L'ocupació és avui un treball alienat, el fas perquè necessites diners per a viure i ho fas en el marc de l'esclavitud salarial, et menges temps per a la vida, i no ho fas pel sentit social, sinó perquè és rendible per a un circuit.

"És el moment de fer una aposta ferma pels serveis públics"

És històrica la reivindicació que els drets socials es diferenciïn del treball, que els drets no poden estar lligats a una aportació econòmica anterior, sinó que han de ser drets universals de la ciutadania. Des dels feminismes hem reivindicat que els treballs sense contrapartida mai han estat acceptats com a aportació social, però en el context de precarització cada vegada es deixa fora a més gent. Si la Caixa de la Seguretat Social és una cotilla caldrà pensar en la necessitat de finançar els drets socials amb els pressupostos estatals.

Ara és el moment de pensar en la protecció social, no sols per a garantir els ingressos bàsics, sinó per a fer una aposta ferma pels serveis públics, perquè no puguem garantir les necessitats comprant-les o mercantilitzant-les.

El Govern d'Espanya està debatent sobre els ingressos bàsics, però són moltes les veus que plantegen com a solució la Renda Bàsica Universal. Quina és la seva opinió?

És el moment de la garantia d'ingressos i per això és necessari disposar d'una renda bàsica incondicional per a les persones que, mentre duri la situació, tenen ingressos insuficients o insuficients, la qual cosa no suposarà la seva supressió d'altres recursos.

"La clau no és haver de tenir una renda bàsica per a pagar la hipoteca, sinó que sigui absolutament gratuït el transport públic, la sanitat o l'educació", ha afegit.

De cara al futur, em sembla la renda bàsica una de les claus per a una nova protecció social? Perquè segons com es construeix tot el sistema: la renda bàsica és l'ingrés que s'atorga a l'individu perquè aquest pugui dur a terme la seva vida. Em sembla més fort apostar per baixar els nivells d'ingressos i col·lectivitzar i desmercantilizar les maneres de portar la vida avanci. La clau no és haver de tenir una renda bàsica per a pagar la hipoteca, per a pagar el transport públic o una assegurança mèdica, sinó que el transport públic, la sanitat o l'educació siguin totalment gratuïtes. Si la renda a peu desvia l'atenció des d'aquest punt de vista, quins mecanismes podem posar en marxa per a treure la vida més endavant de manera col·lectiva i no basar-la en el mercat, perquè jo no apostaria per aquesta renda. Si el canvi forma part d'un procés més ampli, potser sí.

Aquesta crisi va començar amb el tancament de les escoles: els nens es van quedar a casa i molta gent es va preguntar com fer per a cuidar i treballar alhora als nens i nenes, tot en el mateix lloc. Les mateixes contradiccions s'han manifestat amb les retallades en els serveis sanitaris...

Sí, són crisis interrelacionades, perquè la vida és la mateixa en crisi. Posen de manifest la fragilitat de les adaptacions que tenim en la base de la solució de cures: l'estructura socioeconòmica s'ha traslladat als mercats i per això tenim la idea que els treballadors que necessiten els mercats són persones lliures de cures, sense responsabilitat ni necessitat. D'altra banda, les estructures col·lectives per a la resolució de la vida eren poques i s'afeblien. El sistema educatiu no era suficient, ni tan sols el sistema sanitari, i al final el matalàs de protecció, són les cases: aquí acabem portant tota la càrrega, amb grans situacions de desigualtat. Quan ha caigut un d'aquests esglaons tot s'ha esfondrat i al final el pes ha tornat a quedar en les llars, la qual cosa ha obligat a tirar endavant en una situació en la qual les dificultats han augmentat.

"El teletreball s'ha considerat una solució: això demostra que continuem pensant que el que es fa a casa no és res"

El teletreball s'ha pres com la millor solució, la qual cosa demostra que continuem pensant que el que es fa a casa no és res, no és treball, no és res, en cas contrari, com podríem pensar que és possible continuar fent el treball dins de la casa carregant també a l'exterior? El que posa de manifest és que es té per cosa pròpia que la vida transcorre, que es cuida per si mateixa, que s'arregla per si mateixa i es manté en si mateixa, com si fos màgia.

Al mateix temps, sembla que el col·lectiu torna a cobrar força: s'han creat petites iniciatives per a ajudar-se, entre els veïns o entre els quals no es coneixien. La idea del vàter sortirà reforçada d'això?

"Que la xarxa col·lectiva i la cura mútua no es dirigeixin només als sectors més precaris de la societat, com dic, qui pot paga"

El que s'evidencia és que un només no és suficient i que necessitem xarxes. Visibilitzar aquesta interdependència és molt forta. En aquesta cruïlla, aquesta situació pot reforçar les xarxes col·lectives i la cura mútua, la solidaritat real, que no torni a ser present en les dones i en la divisió del treball en funció del sexe, i que no sols es dirigeixi als sectors més precaris de la societat, com dic, qui pot paga i el que no pot se sustenta en aquesta xarxa. Això no pot substituir a la publicitat, però el sistema públic tampoc pot empassar-la. Hi ha un altre impuls, el feixisme dels balcons, és una espècie de policia de barri. Hem d'aconseguir crear un refugi per al barri i no una vaquilla per al barri.

 


T'interessa pel canal: Covid-19 eta erantzun soziala
2022-02-15 | Estitxu Eizagirre
Pediatrek ikastetxe barruetan maskarak kentzea eskatu dute, modu progresiboan

Katalunian Societat Catalana de Pediatria elkarteak pandemia kontrolatzeko ikastetxeetan aplikatzen diren neurriak bertan behera uzteko eskatu du, neurri horiek haurrengan dituzten ondorio kaltegarriak argudiatuz. Tartean dago gela barruetan maskararen erabilera kentzea, modu... [+]


Vida

Com tants uns altres, vam anar a la manifestació convocada a Bilbao contra el pas de COVID. Em va alegrar molt veure quantes persones hi havia en ella de diferents edats, colors, vestits i llenguatges, i vaig trobar entre ells a amics de batalles de la universitat o a... [+]


2022-02-01 | Estitxu Eizagirre
Covid pasaportearen auzia Zarauzko Udaleko osoko bilkurara eraman dute hainbat herritarrek

Zarauzko Udaleko urtarrileko osoko bilkuran, galdera erantzunen txandan sei herritarrek hartu zuten hitza, eta Covid pasaporteak eragindako diskriminazioa eta beren bizipenak azaldu zituzten; tartean, pasaporterik gabe kiroldegira sartzeagatik atxilotuta bukatu zuen... [+]


2022-01-24 | Garazi Zabaleta
Lurre Hurre
Migratzaileak nekazaritzan trebatzeko proiektua Bermeon

Bermeon jaiotako eta bertara etorritako herritarren artean hilean behin egiten zuten tertulia dago Lurre Hurre proiektuaren oinarrian. Elkar ezagutu zuen herritar talde horren harremanetik abiatuta, eta konfinamendu garaian migratzaile askok bizi zuten egoeraz jabetuta, egitasmo... [+]


2022-01-11 | Joseph Andras
Pase poliziakoa: ezkerraren amore emate bat

Joseph Andras (Le Havre, Frantzia, 1984) idazlea da. 2016an lehen eleberriagatik "Goncourt" sari famatua eman zioten, baina berak uko egin zion epaimahaiari esanda “lehia, konkurrentzia eta norgehiagoka arrotzak zaizkiela idazketari eta sorkuntzari”... [+]


2022-01-05 | ARGIA
Osasun arloko sindikatuak kalera aterako dira 23an Jaurlaritzaren osasun baliabide eza salatzeko

Lehen mailako arretak “kolapso egoeran” jarraitzen duela uste dute, ospitaletako arretak bizi duen gainkarga salatu nahi dute, eta egoerari aurrea egiteko neurriak eskatzen dituzte ELA, SATSE, LAB, CCOO eta UGT sindikatuek.


2022-01-04 | Estitxu Eizagirre
Iruñean COVIDagatik Olentzerori alto, erregeei paso

Abenduaren 20an eman zuen jakitera Olentzeroren Lagunak elkarteak 2021ean ere ez zela Olentzero Iruñeko kalez kale ibiliko, pandemiaren egoerak horretara bultzatuta. Urtarrilaren 4an, aldiz, Iruñeko Errege Magoen Kabalkadaren Elkarteak adierazi du aurten kaleetara... [+]


2021-12-29 | Estitxu Eizagirre
Passaport COVID a canvi de:
La vacuna COVID és una opció personal, legal i que mereix el mateix respecte. No és obligatori, però l'eina de forçat està implantada en tot el País Basc: La Unió Europea va posar el passaport QR a l'estiu per a viatjar. Què aporta el passaport QR? La seva aplicabilitat... [+]

2021-12-24 | ARGIA
GKSk protestara deitu du A24an, pandemiari emandako “erantzun autoritarioa” salatzeko

Honela adierazi du Gazte Koordinadora Sozialistak zabaldu duen oharrean: "Zentzu sanitariorik gabeko neurriak hartzen jarraitzen dute politikari profesional despotikoek". Berriki hartutako hiru neurriak salatu dituzte zehazki: COVID ziurtagiriaren zabalpena, aire... [+]


Protestak herriz herri osasun etxeen aurrean
“Jaurlaritzak pandemia baliatu du Osakidetzan murrizketak egin eta herritarrak osasun publikora heltzea zailtzeko”

Osakidetzaren lehen mailako arretaren egoera "jasanezina" dela salatuz Araba, Bizkai eta Gipuzkoako osasun etxeen aurrean elkarretaratzeak egin dituzte. "Lehen olatua izan eta urte eta erdira, osasungintza urria, nekatua eta baliabiderik gabea daukagu",... [+]


2021-12-21 | LAB sindikatua
LABen irakurketa pandemiaren egungo kudeaketaz, osasun sistema publikoaz eta pasaporteaz

LAB sindikatuak honako irakurketa plazaratu du: "COVID kutsatzeen olatu berria dela eta, Eusko Jaurlaritza, Nafarroako Gobernua eta Frantziako Gobernua COVID ziurtagiriaren ezarpena erabiltzen ari dira euren kudeaketaren hutsuneak ezkutatzeko. Bost ardatzetan neurriak... [+]


2021-12-21 | ARGIA
San Tomas azokarik gabeko nekazariekiko elkartasuna antolatu dute Bilboko Konpartsek

Urtero Bilboko Konpartsek San Tomas egunaren harira argitaratzen duten egutegiaren etekinak Etxaldeko Emakumeei emango dizkiete aurten.


2021-12-20 | Estitxu Eizagirre
Milaka herritar atera da kalera Donostian COVID pasaportearen aurka, Bizitza plataformak deituta

Abenduaren 18 arratsaldean Donostian jendetzak hartu ditu kaleak, Bizitza plataformak deituta egin den manifestazioan. "COVID pasearen inposaketari ez" lemak elkartu ditu.


2021-12-15 | ARGIA
Osasun Publikoaren Aldeko Herri Ekimenak 1.000 erreklamaziotik gora aurkeztu ditu

Abenduaren 14an Osasun Publikoaren Aldeko Herri Ekimenak 1.000 erreklamaziotik gora aurkeztu ditu Donostiako Eusko Jaurlaritzako Osasun sailean, bereziki Lehen Arreta eta oro har osasungintza publikoa indartzeko eta duintzeko eskatuz: "Osasun  sistema  publiko,... [+]


2021-12-13 | Gedar
“Osasun neurri bat baino gehiago, kontrol soziala handitzen duen neurri bat da Covid ziurtagiria”

Gazte Koordinadora Sozialistak deituta, protestara jo dute ostiralean Bilbon, Donostian eta Gasteizen. 'Covid ziurtagiriari ez! Burgesiaren ofentsibari aurre egin' izan dute aldarri milatik gora lagunek.

 


Eguneraketa berriak daude