És la continuació d'una llarga tradició de l'Estat francès, que alguns agents han denunciat en veu baixa per nombrosos alts i funcionaris, i que veuen perillar. La gestió dels boscos públics és a càrrec de la Societat Pública Forestal ONF des de 1965, després d'haver estat heretada per altres entitats denominades anteriorment. En els últims mesos, diverses associacions de defensa ambiental i sindicats de treballadors i treballadores de l'ONF també denuncien la vaga de privatització de la gestió. En l'oficina de Sohüta, en 2002, hi havia dinou funcionaris, en l'actualitat són deu. En l'àmbit estatal, el 60% dels empleats són funcionaris i la resta són de règim privat, mentre que des de l'any passat ja no s'admeten nous funcionaris.

El portaveu del departament del sindicat majoritari de l'organització Snupfen Solidaires, Ramuntxo Teletxea, resumeix la situació: “L'ONF suporta el moviment neoliberal plenament en les últimes dècades”. És el mateix que ocorre en la sanitat o en l'ensenyament en les seves pròpies oracions, “El neoliberalisme és això: Un Estat realment ràpid, que tot el tracta, reduint el nombre de funcionaris i posant a les gents en competència a tots els nivells, provocant la precarització de l'ofici”.

Servei públic forestal

La gestió dels boscos públics està en mans de l'ONF, ja siguin boscos d'Estat, dels pobles, o com en Zuberoa, de les institucions interpueblos, com és el cas del Símptoma de Zuberoa. L'entitat gestiona el 27% dels boscos de tot el territori francès. Té tres missions principals que complir històricament: la venda de la fusta, la conservació de la biodiversitat i l'assegurament de la informació del públic.

En el departament, si la producció de fusta és “gran” segons Teletxea: 110.000 metres cúbics per any. El representant del sindicat dona una pista, dins de les missions que té ONF, per a donar a entendre el servei públic que certifica: “Existeix una antinòmia entre la producció i la protecció de la biodiversitat, però som aquí per a gestionar aquesta paradoxa”. Encara que no esmenti la privatització de la selva, veu que s'ha dificultat la conservació de la biodiversitat: “el fet que cada vegada hi hagi menys treballadors i treballadores en un camp tan ampli fa difícil que tot el treball segueixi bé”.

Quan cada funcionari tingui diferents boscos sota la seva custòdia, gestionats en col·laboració amb pobles o institucions públiques. La gestió de la selva depèn dels plans sostenibles com l'arbre que s'embeni, que marquen perquè el comprador sàpiga el que ha de tallar. Els funcionaris asseguren el control després del tall. “Aquí hi ha l'os, la gran tetra i tota la fauna i la micro fauna són presents en la manera de treballar i gestionar la selva”, relata Teletxea.

Camí de privatització

El portaveu del sindicat considera que l'orientació que ha rebut l'ONF des de 2002, per les diferents reformes, “es basa en quantitats” i “això impulsa de manera automàtica l'orientació a la producció i a la industrialització de la selva. L'orientació és proporcionada”. Les conseqüències d'aquesta nova orientació no es deixen veure en els relats de Teletxea, ja que els temps de la selva són llargs. El que ara es fa tindrà conseqüències en 30 o 40 anys. Però té clar que els danys seran: “El neoliberalisme és una lògica a curt termini i molt perjudicial per al medi ambient”.

Des de fa temps, ONF ha col·laborat amb els diferents pobles i entitats públiques propietàries dels boscos públics: els aconsella com gestionar la selva i, una vegada acceptats els avanços, duu a terme diferents obres. “Si hi ha molta confiança”, en paraules dels treballadors. Però aquest tipus de gestió té un cost de 200 milions d'euros a França, ja que les despeses de la gestió forestal general són superiors als beneficis de la venda de fusta.

La participació econòmica de l'Estat, la “compensació”, s'ha anat reduint. A més, un poble amb boscos públics ha de pagar una nova graveta per a cobrir les despeses de l'ONF: dos euros per hectàrea a l'any. Teletreball: “Alguns pobles estan cansats de pagar, uns altres són més ràpids i prefereixen retenir-los com a gestors de la seva selva. Però a nivell de França, alguns pobles han preguntat per obrir la gestió de la seva selva a les empreses privades”, es queixava Teletxea.

Fins ara l'Estat només reconeix a l'ONF per a la gestió dels boscos públics, però les diverses organitzacions de vigilància ambiental sospiten que això pot canviar. Durant una manifestació en defensa de l'ONF a la ciutat de Saint-Bonnet-Tronçais, el manifest signat per vint organitzacions va afirmar: “Les vies de privatització i industrialització que ha adoptat l'ONF hauran de repensar-se tenint en compte el que està en joc per a la societat actual en la selva (clima, biodiversitat, ocupació i economia)”.