La doctora Esther Sainz ens explica l'oferta existent en el sistema públic de salut bucodental. És el Cap de Salut Bucodental d'Osasunbidea i entre els projectes que gestiona el Govern de Navarra destaca la importància del servei Padi: “La prevenció és molt important perquè si els nens aprenen des de petits, quan són adults tindran menys problemes de salut bucodental”.
El projecte Padi es va iniciar a Navarra en 1991 i està dirigit a nens i joves d'entre 6 i 15 anys. L'objectiu és prendre mesures preventives i treballar la conscienciació. “L'important és mostrar hàbits de salut i prendre mesures preventives des de la infància, ja que d'aquesta manera interioritzen la importància de la cura dental”, explica Sainz. Per a això, ha destacat la importància d'una bona higiene dental i una bona alimentació: “Els dolços han de consumir-se amb moderació i després rentar les dents, a més és important no menjar entre menjars”.
A més de la prevenció, la major part del servei que es presta en aquest període d'edat és gratuït, per la qual cosa el sistema sanitari públic inclou revisions periòdiques, atenció en urgències bucodentals, tractament de càries quan no són dents de llet i rentades bucals, entre altres. “Excepte l'atenció relacionada amb les ortodòncies i els tractaments de conservació de les dents de llet, tot és gratuït”, ha assenyalat.
A més del servei públic infantil, existeixen altres mesures per a joves i adults majors de 16 anys, encara que Sainz assenyala que està “molt privatitzada” i que “poques coses són gratuïtes”: “Només s'inclouen revisions, lesions muco-membranes i intervencions de desdentat”.
La resta de l'atenció es presta en clíniques privades: “L'odontologia és especialment privada i genera conflictes d'interessos”. Afegeix que el pressupost és “escàs” i que “impossible” fer front a tota l'oferta i competir amb el sistema privat.
Així mateix, destaca que els “recursos escassos” influeixen en la llista d'espera: “La llista d'espera per a fer coses rutinàries és d'una setmana, però les operacions són molt llargues”. Tenen quinze minuts per als comptes habituals amb cada usuari i diu que és “suficient” per a oferir un bon servei. Les intervencions requereixen més d'una hora: “A l'ésser altre ritme de treball, influeix en la llista d'espera”. No obstant això, assenyala que en general el servei és “bo”.
Pazienteek Donostiara joan behar dute arreta jasotzeko. Osasun Bidasoa plataforma herritarrak salatu du itxierak “are gehiago hondatuko” duela eskualdeko osasun publikoa.
EAEn BAMEa (famili medikuen formazioa) lau urtetik hiru urtetara jaistea eskatu du Jaurlaritzak. Osakidetzaren "larritasunaren" erantzukizuna Ministerioari bota dio Jaurlaritzako Osasun sailburu Alberto Martinezek: "Ez digute egiten uzten, eta haiek ez dute ezer... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Berrogei urte dira Euskal Herrian autismoaren inguruko lehen azterketak eta zerbitzuak hasi zirela. Urte hauetan asko aldatu da autismoaz dakiguna. Uste baino heterogeneoagoa da. Uste baino ohikoagoa. Normalagoa.
Itxaron zerrendak gutxitzeko Osasunbideak hartutako estrategiak gaitzetsi ditu Plataformak
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.