Onintza Enbeita ens porta el bertsolarismo de casa, diluït en una fórmula madurada de generació en generació. Sobre l'escenari, no obstant això, és l'individu el que ha de donar la manxa al foc de la transmissió. En la final de Miribilla, escoltem a Onintza, sense pes del cognom, que porta pel cap alt alt el seu estil. El campió va reconèixer després de la sessió que els temes li havien arribat d'una grandària raonable, com si el “cosmos” s'hagués posat del seu costat.

“Tots us heu pres per bojos, però el tema en solitari era bardi deutsu”. La veritable Onintza gairebé ho és, segons va admetre ell mateix. Cantó amb naturalitat, va amuntegar punts i va acalorar al públic: “Però jo a qui haig de demanar permís ara/ Vull sortir de mi mateix, la qual cosa vaig ser”. El de Muxika també va estar molt bé en el dia d'ahir, traient el tema, contestant al seu company i traient idees molt esmolades. En canvi, Etxahun Lekue, el segon, va estar més irregular que altres vegades, i no va poder brillar.

Va ser una final igualada, així li ho havien anunciat també els pronòstics. Onintza Enbeita i Etxahun Lekue van arribar a la final, però els altres no es van quedar lluny. Més que noms, el més just seria destacar l'octet. Tercer va ser Xabat Galletebeitia, elegant i original com sempre. En quarta i cinquena posició van finalitzar empatats Jone Uria i Nerea Ibarzabal. L'objectiu era anar a dalt, però els va faltar un graó. Mirin Amuriza també és capaç de més, però en alguns exercicis va estar a l'altura dels millors, per exemple en el de la desena.

Esment a part mereixen Eneko Abasolo Abastes i Aitor Bizkarra. Van entrar en la final en l'últim moment, el de Iurreta portava sense passar de les semifinals des de 2010, i Bizkarra ja tenia la primera final. Van ser setens i vuitens, encara que alguns dels seus versos van ser més aplaudits pel públic. La qualitat de les finals no l'estableixen només els guanyadors. Si igual que el primer, el vuitè també destaca, llavors és quan l'aficionat gaudeix.

A més d'una final igualada, la de Bilbao va ser una final igualitària per quarta vegada consecutiva. Aquesta vegada sí, una dona es va posar la txapela de Bizkaia. També li ho va posar el seu oncle Jon Enbeita. Onintza ha estat campiona durant almenys dos anys i va prometre que tot l'afecte que ha rebut es tornarà de la plaça a la plaça.