Els fons Next Generation han sacsejat els Pirineus donant llum verda a la telecabina Astun-Candanchú-Formigal. La Plataforma per a la Defensa dels Montes d'Aragó critica que la infraestructura manca de sentit en un escenari de canvi climàtic, reivindica la protecció de la Vall de Roya [Canal Rosegui] que ho perjudica.

Ahir encara estàvem celebrant que gràcies a la paràlisi de la pandèmia aconseguim retardar l'Overshoot Day, el dia que marca que el planeta esgota els recursos que pot generar en un any i que el consum és excessiu. I l'endemà trobem els fons Next Generation de la Unió Europea reforçant l'expansionisme capitalista, base de la nostra economia.

Ja ha aparegut un dels primers projectes que pretén unir les estacions d'esquí d'Astun, Candanchú i Formigal als Pirineus d'Osca amb una gran telecabina, amb una inversió de 26 milions d'euros, que defineix “un projecte absurd” als membres de la Plataforma de Defensa dels Montes d'Aragó, Paco Iturbe. En total, la nova infraestructura de vuit quilòmetres travessarà l'emblemàtica Vall de Roya, a pesar que els grups ecologistes han qüestionat que les intencions coincideixin amb els criteris de sostenibilitat establerts per la Unió Europea: “Amb quin objectiu es planteja ara aquesta telecabina quan realment hauríem d'estudiar com remodelar totes les estacions d'esquí, perquè no hi haurà neu en un parell de dècades?”.

Els Pirineus aragonesos, així com moltes estacions espanyoles [i europees], ofereixen en els últims temps una superfície esquiable que no supera el 30% de la superfície total. Per exemple, Formigal ha obert el 2 de desembre amb només 30 quilòmetres, amb un total de 137 quilòmetres. A més, l'empresa mixta Aramón, que gestiona als Pirineus Formigal i Cerler i Teruel Javalambre i Valdelinares, explica en el seu web que les pistes d'esquí estan obertes gràcies a 1.250 canons de neu, adaptats artificialment a més de 115 quilòmetres.

Però a més és un altre motiu per a qüestionar el nou projecte. De fet, encara que Formigal és de propietat mixta (participada a parts iguals pel Govern d'Aragó i Ibercaja), Astun i Candanchu són privats. Iturbe ha denunciat que “és decebedor veure que en aquestes regions no hi ha diners per a serveis, com a escoles, però sí que estan disposats a destinar milions d'euros públics a beneficis privats”.

Quant a la propietat, Candanchu ha passat per moltes mans (algunes porten els cognoms Alierta o Yarza, els mateixos cognoms que l'ex president executiu de Telefónica i l'editor d'Herald d'Aragó, curiosament) i s'ha analitzat la possibilitat de tornar a les mans de la companyia mixta Aramón. En el cas dels pesats, la majoria dels accionistes (95,60%) pertanyen a l'empresa Parc Residencial Miraflores, basada en inversions immobiliàries i obres públiques. Destacaria en el consell d'administració de l'Estació Hivernal Vall d'Astún com es repeteix el mateix cognom: el president és Jesús Santacruz Guajardo, el vicepresident Construccions Santacruz i els consellers Rafael Santacruz Blanco, Antonio Santacruz Hedo i María Pilar Santacruz Guajardo. Quant a l'activitat dels pesats, crida l'atenció la seva última evolució en el mercat, que va aconseguir els 7,5 milions d'euros en 2020 i els 3 milions en 2021.

Hi ha mercat per a més infraestructures?

Si es vol entendre per què aquesta nova inversió es planteja abans de l'anàlisi de mercat d'un sector que ja no s'està expandint, ja que Aramón ha reconegut que el nombre d'esquiadors de les últimes temporades s'ha estabilitzat en 1,2 milions, val la pena mirar un petit però influent camp de la política aragonesa, el PARELL Partit Aragonès. És cert que les administracions promotores de telecabina, la Mancomunitat de l'Alta Vall d'Aragó i la Diputació d'Osca, estan en mans del PSOE, però la veritat és que qualsevol grandesa que circuli per la Comunitat Autònoma d'Aragó sempre té el sabor de partit PARELL. Gràcies a ser un partit clau que sàpiga governar com un amb l'altre i a voler qualsevol pelotazo de diners públics, l'aportació del PARELL a la política autonòmica mai és fiscalitzar els principals partits com el PP o el PSOE, sinó llançar encara més gasolina a qualsevol suri.

Apunteu el nom de l'actual president de PARELL, Arturo Aliaga. La consellera d'Indústria, Comerç i Turisme, quan l'executiu de Marcelino Iglesias va tractar d'impulsar la Gran Escala [macroprojecte d'oci], bogeria projectada en Monegros que suposadament havia d'abandonar Las Vegas petites. A més, Aliaga és l'alma mater de l'empresa pública Motorland: la construcció d'aquest circuit de velocitat d'Alcanyís va costar 80 milions d'euros i en l'actualitat la seva principal missió és organitzar una única competició d'un cert prestigi, el Gran Premi d'Aragó de motociclisme… que a l'abril de 2022 va demanar 25 milions d'euros més de diners públics per a garantir edicions fins a 2026. En l'actualitat, Arturo Aliaga és vicepresident del govern autonòmic aragonès i membre del consell d'administració de la companyia mixta d'Aramón després de les maniobres realitzades a l'agost de 2020 per a ocupar la cadira de José Luis Soro de la Chunta Aragonesista.

Les recents declaracions d'Aliaga sobre la telecabina posen de manifest l'essència d'aquest propòsit faraònic. Turisme d'Aragó va assenyalar en una nota que l'objectiu és que la xarxa de pistes d'esquí d'Aragó competeixi amb zones europees d'alt nivell. Si fins ara ha viscut el sector de la neu dels Pirineus aragonesos a l'empara del Grandvalira del Principat d'Andorra, la major pista d'esquí del sud d'Europa, amb més de 300 quilòmetres esquiables. Alguns somien que si el projecte de connexió entre Astun, Candanchú i Formigal tirés endavant, els Pirineus d'Osca haurien superat la fama de Grandvalira, equiparant-se als Alps.

Històricament, PARELL i la Chunta Aragonesista, ara socis del govern autonòmic, s'han enfrontat a la voluntat de reforçar el turisme de neu. El president de Chunta, Joaquín Palacín, ha afirmat que el seu partit està en contra d'aquesta mena de projectes: “Hauríem de demanar que es reparteixin millor les ajudes europees, perquè és inacceptable que dels 33 milions que rebrà Aragó dels fons Next Generation, 26 es destinin a aquesta obra faraònica i insuportable”. Palacín també ha assenyalat que “en el context del canvi climàtic aquest projecte no té cap sentit”. I demana que s'orientin les inversions turístiques a la progressiva reconversió del sector de la neu. D'altra banda, tant ell com Iturbe han reivindicat la gran dimensió ambiental i paisatgística de la Vall de Roya, avui pràcticament intacta. De fet, tots els que s'oposen a la telecabina demanden la regulació i protecció d'aquesta regió, rebent una demanda que prové dels anys de transició.

Avantatges i casualitats del telecabina

Un projecte d'aquest tipus no troba cap problema presentant-lo en un medi rural sense oportunitats laborals. Crearà riquesa i ocupació, així ho han dit reiteradament. A més de la Diputació d'Osca i la Mancomunitat de l'Alta Vall d'Aragó promotores del projecte, la infraestructura ja ha rebut el suport d'algun dels ajuntaments afectats, el de Canfrance. En declaracions realitzades en Radi Huesca, l'alcalde Fernando Sánchez indicava que es tractava de “una grandíssima notícia”. En la denominada economia de la neu, les estacions d'esquí d'Aragó (incloent Javalambre i Valdelinares de Terol) ocupen directament a prop de 1.200 persones i a uns 13.000 indirectament. Això sí, més de la meitat dels contractes de treball són provisionals i només cobreixen, en el millor, el període de novembre a abril.

En aquesta mena de zones restringides que han sofert una llarga exclusió per part del poder, és difícil gestionar projectes en els quals els diners, el treball i el poder territorial són importants. De moment, el debat s'ha tibat amb un dels quals semblen haver succeït per casualitat en les obres públiques espanyoles. El dimarts 13 i el dimarts 13 de desembre, la Plataforma per a la Defensa dels Montes d'Aragó, en contra del projecte, va introduir en el registre una carta al ministre Reyes Maroto, el mateix dia, en poder dels quals també van ser propietaris de Candanchú, va anunciar amb gran titular que una estació d'esquí s'adjudicaria a principis de 2023. Precisament aquests dies.