Noruega obre la porta a les empreses mineres per a saquejar la profunda mar de l'Àrtic
- El Parlament noruec ha fet un pas important en l'explotació de minerals en profunditat de l'oceà, autoritzant les empreses mineres a explorar i explotar comercialment la mar profunda, l'últim lloc del món sense contacte amb l'ésser humà. Científics i ecologistes estan preocupats per les conseqüències que això pot tenir.
En el Parlament noruec, en Storting, s'ha realitzat una votació important el dimarts, amb una concentració d'activistes externs. Els parlamentaris han donat llum verda per a explotar l'immens patrimoni natural del fons marí del país. El projecte de llei ha obtingut 80 vots a favor i 20 en contra.
En la mar Àrtica, entre Noruega i Groenlàndia, la llei permetria explorar i explotar 280.000 quilòmetres, una zona més àmplia que el Regne Unit. Així, Noruega es converteix en el primer país del món fent una cosa així.
Els profunds fons marins dels oceans són a la frontera de les empreses mineres pels minerals i els recursos naturals existents. Concretament, el coure, el cobalt, el zinc i l'or són els que busquen, necessaris per a la indústria de les energies renovables, com les turbines eòliques o les bateries de cotxes elèctrics.
“No sabem què posarem en perill”
Un estudi dels estractivistas va detectar una quantitat “significativa” de metalls i minerals en l'oceà profund, propietat de Noruega. Els qui han defensat la seva explotació afirmen que permetrà un salt més ràpid a la transició energètica sense combustibles fòssils. Però els ecologistes han estat molt crítics: “És un gran salt en direcció equivocada”, explica a la cadena CNN Frode Pleym, responsable de Greenpeace a Noruega.
Segons els científics i ecologistes, és molt difícil dir com serà el mal als ecosistemes del fons marí, entre altres coses perquè no sabem el que hi ha: “No sabem què posarem en perill, perquè ni tan sols ho coneixem”, explica Pleym.
Els científics també estan preocupats pel carboni que fluirà amb els combustibles fòssils que s'utilitzaran en el procés d'extracció, així com per l'alliberament del carboni emmagatzemat en el fons marí, que pot accelerar el canvi climàtic.
Alguns experts del lobby miner, encara que Pleymen creu que pot ser una qüestió de mesos, adverteixen a la CNN que encara es necessitarà temps per a començar a extreure minerals, i que serà comercialment rendible perquè és “molt difícil” d'extreure.
Els científics també estan preocupats pel carboni que fluirà amb els combustibles fòssils que s'utilitzaran en el procés d'extracció, així com per l'alliberament del carboni emmagatzemat en el fons marí, que pot accelerar el canvi climàtic. De fet, prop de 800 científics europeus i 100 polítics han demanat moratòria al Govern de Noruega.
No necessitem minerals de fons marí
D'altra banda, un informe de la Fundació de Justícia Ambiental posa potes enlaire l'argument que és el pas per a fer possible la transició energètica.
Publicat el mateix dia de la votació en Storting, l'estudi conclou que combinant tecnologia, economia circular i reciclatge es pot reduir l'ús d'aquests minerals en un 58% d'aquí a 2050. “La mineria de fons de mar busca minerals innecessaris que causaran danys ecològics inacceptables”, ha assenyalat el president d'aquesta fundació, Steve Trent.
L'Autoritat Internacional de Fons Marins de les Nacions Unides va iniciar al març de l'any passat el procés d'aprovació de la normativa per a “explorar” les profunditats marines del món, com va comptar Jenofa Berhokoirigoin en la pròxima Net: “Tenim una sokatira a mort. Si guanyen els estractivistas tots serem perdedors”.
Martxoaren 19an amaitu zen proiektua aurkezteko epea, baina Errioxako PSOEk adierazi du Forestalia enpresak "interesa baztertu" duela. Enpresak bi parke eoliko eraiki nahi zituen Aragoiko lurretan, baina oraindik ez ditu lortu baimenak eta hori dute egitasmoa... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
EH Bilduk galdera sorta bat erregistratu zuen Eusko Legebiltzarrean Donostiako Metroaren igarobideko lanen gainkostua argitzeko. Informazio hori atzo jakinarazi zuen Susana Garcia Chueca Mugikortasun sailburu sozialistak.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Gaur, martxoak 27, ARGIA komunikabidearen egoitzan aurkeztu dugu Bizi Baratzea Orria, urtaro bakoitzean zabalduko den aldizkari berria. Horrekin batera ospatu dugu ARGIAren Bizi Baratzea proiektuak 10 urte betetzen dituela aurten. Bizi Baratzeako kolaboratzaileak eta ARGIAko... [+]
.jpg)
EAE, Akitania Berria eta Nafarroak osatutako euroeskualdearen batzarra egin dute Iruñean martxoaren 25ean. AHT izan dute topaketaren ondoko agerraldiko aipagai nagusien artean eta Akitania Berriko ardatza Hego Euskal Herriko trenbidearekin lotzeko konpromiso politikoa... [+]
Energiaren Nazioarteko Agentziak (IEA) astelehenean argitaratutako txostenaren arabera, %2,2 igo da energia eskaria 2024an aurreko urtearekin alderatuta, besteak beste, egiturazko arrazoi hauengatik: beroari aurre egiteko argindar gehiago erabili beharra, industriaren kontsumoa... [+]
Zer esango zenioke Palestinako aktibista bati aurrez aurre izango bazenu? Ni mutu geratu nintzen Iman Hammouri nire herrian bertan aurkeztu zidatenean. Eskerrak andre nagusi bat gerturatu zitzaigula eta solaskide roletik itzultzailearenera pasa nintzela.
Palestinako Popular... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.