Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Noruega obre la porta a les empreses mineres per a saquejar la profunda mar de l'Àrtic

  • El Parlament noruec ha fet un pas important en l'explotació de minerals en profunditat de l'oceà, autoritzant les empreses mineres a explorar i explotar comercialment la mar profunda, l'últim lloc del món sense contacte amb l'ésser humà. Científics i ecologistes estan preocupats per les conseqüències que això pot tenir.

12 de gener de 2024 - 11:22

En el Parlament noruec, en Storting, s'ha realitzat una votació important el dimarts, amb una concentració d'activistes externs. Els parlamentaris han donat llum verda per a explotar l'immens patrimoni natural del fons marí del país. El projecte de llei ha obtingut 80 vots a favor i 20 en contra.

En la mar Àrtica, entre Noruega i Groenlàndia, la llei permetria explorar i explotar 280.000 quilòmetres, una zona més àmplia que el Regne Unit. Així, Noruega es converteix en el primer país del món fent una cosa així.

Els profunds fons marins dels oceans són a la frontera de les empreses mineres pels minerals i els recursos naturals existents. Concretament, el coure, el cobalt, el zinc i l'or són els que busquen, necessaris per a la indústria de les energies renovables, com les turbines eòliques o les bateries de cotxes elèctrics.

“No sabem què posarem en perill”

Un estudi dels estractivistas va detectar una quantitat “significativa” de metalls i minerals en l'oceà profund, propietat de Noruega. Els qui han defensat la seva explotació afirmen que permetrà un salt més ràpid a la transició energètica sense combustibles fòssils. Però els ecologistes han estat molt crítics: “És un gran salt en direcció equivocada”, explica a la cadena CNN Frode Pleym, responsable de Greenpeace a Noruega.

Segons els científics i ecologistes, és molt difícil dir com serà el mal als ecosistemes del fons marí, entre altres coses perquè no sabem el que hi ha: “No sabem què posarem en perill, perquè ni tan sols ho coneixem”, explica Pleym.

Els científics també estan preocupats pel carboni que fluirà amb els combustibles fòssils que s'utilitzaran en el procés d'extracció, així com per l'alliberament del carboni emmagatzemat en el fons marí, que pot accelerar el canvi climàtic.

Alguns experts del lobby miner, encara que Pleymen creu que pot ser una qüestió de mesos, adverteixen a la CNN que encara es necessitarà temps per a començar a extreure minerals, i que serà comercialment rendible perquè és “molt difícil” d'extreure.

Els científics també estan preocupats pel carboni que fluirà amb els combustibles fòssils que s'utilitzaran en el procés d'extracció, així com per l'alliberament del carboni emmagatzemat en el fons marí, que pot accelerar el canvi climàtic. De fet, prop de 800 científics europeus i 100 polítics han demanat moratòria al Govern de Noruega.

Noruega va aprovar el dimarts el projecte de llei que permet l'explotació de minerals en profunditat. Fotografia: Greenpeace / Will Rose

No necessitem minerals de fons marí

D'altra banda, un informe de la Fundació de Justícia Ambiental posa potes enlaire l'argument que és el pas per a fer possible la transició energètica.

Publicat el mateix dia de la votació en Storting, l'estudi conclou que combinant tecnologia, economia circular i reciclatge es pot reduir l'ús d'aquests minerals en un 58% d'aquí a 2050. “La mineria de fons de mar busca minerals innecessaris que causaran danys ecològics inacceptables”, ha assenyalat el president d'aquesta fundació, Steve Trent.

L'Autoritat Internacional de Fons Marins de les Nacions Unides va iniciar al març de l'any passat el procés d'aprovació de la normativa per a “explorar” les profunditats marines del món, com va comptar Jenofa Berhokoirigoin en la pròxima Net: “Tenim una sokatira a mort. Si guanyen els estractivistas tots serem perdedors”.


T'interessa pel canal: Ingurumena
ANÀLISI
Justícia climàtica

No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]


2025-01-13 | Garazi Zabaleta
Caseriu Urteaga-Urkulegi
Verdures, fruites i carn, diversificació com a base de la producció
Urteaga i Urkulegi són dos caserius veïns d'Itsaso (Guipúscoa), que fa anys es van unir i van posar en marxa un projecte conjunt. “Ajuntem els dos caserius i iniciem el projecte de producció, i des de l'any 2011 treball amb total dedicació”, explica Gorka Sasieta,... [+]

2025-01-13 | Jakoba Errekondo
No fer olor
El nas diu la veritat. És difícil enganyar el nas. No es pot evitar l'olfacte. L'apassionant, apassionant, apassionant estudi del camí de la connexió nasal a l'a el cervell és per a molts investigadors. Si el pont entre l'olor i la memòria no és el més ràpid, sí un dels... [+]

Bagera, nosaltres també, sempre contents... les angules no tant.
Quan fa 180 milions d'anys el continent de Pangea es va desmembrar, l'anguila havia après a travessar la mar de Thetis. Des de llavors els continents han anat movent-se i diferenciant les espècies d'anguila. Entre les 20 espècies d'anguila que s'han distingit del seu avantpassat... [+]

Nous Mons
Deixant enrere les felicitacions mal usades i tots els bons anys que es repeteixen en el bucle, la roda torna a començar a funcionar, mai s'ha parat?, i a respirar –o una cosa així–. També en això és un avantatge ser pastor, estar immers en les labors d'ovella no ens... [+]

Per un servei públic ferroviari de qualitat per a la Ribera

En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]


Regeneració de la platja de Laga

La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.

Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]


Reducció de núvols en detriment del canvi climàtic
Els núvols estan disminuint, la qual cosa té un impacte significatiu en el canvi climàtic, segons conclou un grup d'investigadors de la nasa. L'anàlisi de les dades del satèl·lit Terra revela que en els últims 20 anys s'ha produït una disminució gradual però constant de... [+]

Los Angeles en el barranc de l'urbanisme extensiu: centenars de cases calcinades pels incendis
Los Angeles, una de les ciutats més grans dels Estats Units i del món, ha estat sorpresa pels terribles incendis i ja són 150.000 les persones desplaçades per les autoritats. L'alcalde ha declarat l'estat d'emergència, centenars de cases han estat calcinades per les flames en... [+]

2025-01-08
CONTE
Interior
“Creiem que davant l'ofensiva cultural de les distopies i de la realitat individualista i desesperada en general, hem de representar utopies per a ser més fortes mental i emocionalment”, ha repartit els premis del concurs de relats i traduccions del col·lectiu ecologista... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

Gener, el somni de la noguera
He pintat amb color morat el primer mes de l'any, amb el color de la creativitat, la imaginació, el coneixement i l'espiritualitat.

2025-01-06 | Jakoba Errekondo
La necessitat de viure l'u a l'altre
Un amic xilè m'ha contat una història del seu poble i m'ha deixat una boca plena d'implants. És d'una planta allí coneguda com “quintral”, Tristerix corimbosus. Viu en els càlids boscos del sud de Xile i l'Argentina, i la planta és molt semblant al llengüeta (Viscum... [+]

Eguneraketa berriak daude