Com va aconseguir el genocida Queipo de Pla apoderar-se i enriquir-se de la hisenda de Gamboga?
- La finca Gambogaz de Sevilla va ser una de les principals fonts de riquesa del general franquista, ja que va utilitzar als presoners republicans esclaus per a conrear les seves terres. Després del comerç irregular de la hisenda, el notari pamplonés Fulgencio Echaide afirma que va haver-hi documents trobats per un historiador.
Les restes del general franquista Queipo de Pla acaben de sortir de la basílica de Macarena de Sevilla. El fet que els ossos de la persona que va impulsar el genocidi a la ciutat durant la Guerra de 1936 estiguin enterrats en un lloc d'honor i surtin en un taüt a petites hores de la nit.
L'operació s'ha realitzat gairebé de forma encoberta, sabent que el pas que el moviment contra els crims del franquisme tenia sol·licitat des de fa temps sobre la base de la Llei de la Memòria anava a donar molt a parlar. Alguns familiars del Queipo de Pla han aplaudit les seves restes, però en la foscor se senten els crits de Paqui Maqueda, president de la Memòria Nostra, a favor de les víctimes i contra els assassins franquistes:
Honra Queipo de Pla genocida frankismoy menyspreu per a les víctimes. Gran @paquimaqueda pic.twitter.com/5shqge2qf5
— CeAQUA (@ce_aqua) November 3, 2022
Queipo de Pla va ser durant la Guerra de 1936, sobretot durant els primers mesos, una de les persones més importants que va estimular apassionadament les morts, els afusellaments i altres barbaritats. Va dirigir el cop d'estat a Sevilla i va ampliar la repressió, en la qual només van afusellar a més de 3.000 persones. Es va popularitzar pels missatges emesos per la ràdio Unió Ràdio Sevilla, que van utilitzar les seves paraules per a ampliar el seu terror. Els investigadors creuen que va ser responsable de 50.000 morts.
A principis de segle, Echaide es troba a Sevilla. I en esclatar la Guerra de 1936, pel que sembla, es van multiplicar els notaris al costat dels franquistes
Però a més de promoure la repressió i la barbàrie més terrible, el general es va enriquir a l'ombra del franquisme. Entre ells es va apoderar de la gran finca o mas anomenat Gambogaz, al costat del riu Guadalquivir. Una espècie de palau.
Mentre va viure allí, va utilitzar amb profusió als esclaus per a conrear 500 hectàrees de terres, per al que va investigar l'historiador José María García Márquez, per encàrrec del Governador Civil que treien presoners republicans de la presó territorial de Sevilla.
Recentment, al maig, un altre historiador, José Villa, ha pogut demostrar mitjançant un document que el Banc d'Espanya va finançar la compravenda de la finca: Li va concedir 100.000 pessetes per a posar en marxa una empresa de caràcter “benèfic-patriotico”. I per a això va comptar amb l'ajuda d'un notari pamplonés: Fulgencio Echaide Aguinaga.
Qui era Fulgencio Echaide?
A principis de segle, el pare Salvador Echaide, anticarlista i fundador de l'Asociacion Euskara, va recórrer l'ambient nacionalista de Navarra. Fulgencio era també vascófilo, el mateix trobarem en el dia de Sant Andrés donant conferències sobre el renaixement basc, o en els mítings del Nafar Buru Batzar, en Urroz, a Tafalla o en Ujué. Echaide es troba a Sevilla anys després. I en esclatar la Guerra de 1936, pel que sembla, li van proliferar els notaris al costat dels franquistes.
Ell va signar el 24 de desembre de 1937 el document de venda que lliurava a Gambogaz Queipo de Pla, i segons l'historiador va ser fonamental, fent ús de l'enginyeria jurídica, fundant específicament una fundació, per a amagar que el genocida va adquirir la finca de forma realment irregular, i no a través de les aportacions dineràries dels ciutadans per “salvar Sevilla”, com el relat franquista va explicar durant dècades.
Igual que va succeir amb el Pacífic de Meiras de Francisco Franco, en aquest cas també els grups memorial desitgen tornar amb la plataforma Gambogaz al poble de Sevilla, ocupat pel sindicat SAT en 2018, per al que s'ha obert un nou camí.
“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]
No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
La història ens ajuda a entendre el que va succeir, però també el que som avui dia. Com entendre el món actual sense conèixer l'origen dels Estats Units i el naixement de la Revolució francesa? Com entendre l'hegemonia occidental actual sense explorar les arrels del... [+]
Euskal Herriko azken 50 hamarkadetako historia soziopolitikoa eta kulturala ezagutzeko erreferente da Lazkaoko Beneditarren dokumentazio funtsa. Funtsak orotariko afixa eta pegatinez gain, euskal mugimendu politikoei edota euskal gaiei buruzko ehunka artxibo gordetzen ditu.
