Com veu enguany la companyia Jaizkibel?

Cada any som una companyia més gran, senyal que és una companyia sana i viva, que reuneix cada vegada més gent. I la companyia no és només la que anem dins, sinó la que està fora, i en els assajos d'enguany hem vist que el carrer està viu, preveiem el 8 de setembre.

Des de la parenceria tradicional sorgeix tant la proposta de l'associació Parenceria de Tots com la proposta del grup Saindua sol·licitant la participació de les dones en la parenceria.

Veiem que des de cada vegada més llocs diferents arribem a la mateixa conclusió: les dones han de participar en les festes com els homes. Sempre són positives aquestes aportacions, encara que tenim discrepàncies amb les propostes presentades, però són la base per a canalitzar el diàleg que des de fa temps exigim en la solució i crear un espai compartit. S'observa que tot aquell que reflexiona sobre el tema és conscient de la realitat: les dones no podem participar en igualtat i cal posar fi a ella.

Heu vist menyspreada la companyia Jaizkibel en els plantejaments del Sant?

És evident que no és una proposta sorgida de Jaizkibel, sinó que ha estat creada per persones que han pogut estar en posicions oposades a Jaizkibel, però no ho sentim en contra de Jaizkibel, ja que es reconeix a Jaizkibel com un agent d'interlocució. Com deia, la proposta permet dialogar, donar cabuda a diferents opinions, i el més important, fer veure que l'opinió monolítica que alguns han cregut està canviant també entre elles.

Però “entre ells” la Fundació Parenceria s'ha negat rotundament a aquestes opinions que estan canviant…

És una clau important: qui són els que governen? Qui ha decidit donar-los legitimitat per a explicar-los com a representants de tot el poble entorn de la parenceria, quan és l'opinió d'uns pocs? Qui són ells per a parlar en nom de tot el poble sobre el patrimoni comú? És un petit grup que mereix un reconeixement més o menys intens, però un petit grup. Jaizkibel és molt més democràtic en aquest sentit, treballem en assemblea, amb transparència, els nostres espais sempre han estat oberts… I a l'altre costat hi ha molta opacitat.

Per això creiem que el procés de diàleg i el lideratge correspon a l'ajuntament, perquè les festes són del poble i perquè si algú ens representa legítimament és l'ajuntament. Enguany hem lliurat el Premi Hondarribia Berdintasuna Hiria a la Parenceria d'Antzuola, en el qual es comenta que en Antzuola les dones no participaven i que per a solucionar el conflicte van acudir a Eusko Ikaskuntza per a realitzar un procés. Destaquen que la participació ciutadana va ser clau important. Què seran aquí, unes deu persones? Tenim un problema, la transparència i la participació adequada hauria de ser garantida per l'ajuntament.

Per contra, l'Ajuntament d'Hondarribia no ha abordat el tema durant anys.

Han estat fent d'estruç, o més ben dit, s'han posicionat clarament a favor de la Fundació Parenceria, encara que han volgut donar una imatge de neutralitat. A una part li han donat tota la legitimitat i el poder. Enguany comptem amb un nou ajuntament [Abotsanitz] que ha posat sobre la taula diversos gestos, com per exemple en el programa de festes apareix Jaizkibel, la foto final del programa tots junts és molt significativa. Això sí, una vegada finalitzades les festes, cal posar en marxa un procés a la recerca d'una solució; el propi alcalde ha assenyalat la necessitat d'un procés de diàleg.

En aquest sentit, hem parlat del poder de la Fundació Parenceria, i una de les excuses dels últims anys per a no tirar endavant el procés de diàleg ha estat que no volen asseure's, perquè ens asseurem els que volem, que tenim molts ciutadans i agents que tenim alguna cosa a dir sobre la parenceria, que no sigui un obstacle que no vulguem asseure'ls per a portar endavant el procés.

El diputat general de Guipúscoa, Eider Mendoza, ha anunciat aquest dimarts que rebrà a la parenceria tradicional i a la companyia Jaizkibel. Els anteriors diputats generals del PNB no s'acostaven a Hondarribia.

És un error posar les dues realitats al mateix nivell quan estem vivint un conflicte. Igual que han fet fins ara Emakunde o l'Ararteko, caldria situar també a la diputació en favor de la igualtat [els representants d'Emakunde i de l'Ararteko s'acosten tots els anys a fer costat a Jaizkibel], perquè la posició del diputat general trenca amb la idea que comparteixen molt pocs ciutadans, la idea de les dues parenceries, la idea de dues opcions possibles i legítimes, i no aquí no hi ha dues parenceries, nosaltres no som una parenceria, sinó una companyia que vol participar.