Soc un basc que viu a Euskal Herria i a Europa.

Tenint en compte la situació geopolítica d'Europa, malgrat el conflicte iniciat en 2014, la guerra que els mitjans oficials occidentals denominen la guerra d'Ucraïna va començar al febrer de 2022 i acaba d'entrar ja en el tercer any. És sabut que des del principi l'OTAN està immersa en aquesta guerra i que a més està sent promoguda.

Des de l'inici d'aquesta guerra, quan les autoritats de l'OTAN, els EUA, el Regne Unit i la Unió Europea declaraven que no havien de realitzar determinades accions, les realitzaven a curt termini. La utilització d'aquesta estratègia ha estat constant. Així, a tall d'exemple, en algunes declaracions inicials es va afirmar que els tancs Leopard no anaven a ser enviats a Ucraïna, sinó que s'havien superat i enviat. Van dir que no havien d'enviar els avions F16 a Ucraïna, van tornar a superar aquesta frontera i els van enviar… Així, moltes vegades.

Fa pocs dies, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, acaba de celebrar la conferència de seguretat de febrer de 2024 a Munic, ha parlat de la possible necessitat d'enviar i difondre tropes a Ucraïna, argumentant que Rússia no pot guanyar la guerra d'Ucraïna. Així, a pesar que les autoritats dels altres països que componen l'OTAN van dir immediatament que no –i el propi Macron ha volgut desvirtuar el que s'ha dit en la seva tercera compareixença sobre aquest tema–, ha deixat sobre la taula una “bomba”. Això provocaria, de facto, una guerra oberta, la NAT versus Rússia, que obligaria a Euskal Herria. A la vista dels antecedents, de l'auge de les manifestacions guerreres que fan dia a dia i de l'estratègia esmentada, es pot pensar que a partir d'ara qualsevol cosa pot passar. Per tant, es pot concloure que Euskal Herria també va cap a una situació molt greu. Si una guerra esclatés a Europa, és el nostre cas.

Els agents atlàntics, valent-se dels mitjans de comunicació, insisteixen en la intenció de Rússia d'envair un país europeu. Aprofitant aquest fet, els Estats afirmen que les despeses militars han de pujar almenys al 2% del PIB, reforçaran la indústria armamentística i, com si fos poc, les autoritats d'alguns països de la Unió Europea, inclosos els alemanys, estan obrint el fantasma del servei militar obligatori, entre altres. Sembla que ve el llop, s'està tornant a aprofitar la por per a combatre'l i el model social de l'economia bèl·lica en marxa.

Arribats a Euskal Herria, cal recordar, d'una banda, que el 12 de març de 1986, Euskal Herria es va negar a entrar en l'OTAN en l'únic referèndum que s'ha celebrat. D'altra banda, és important destacar els antecedents antimilitaristes d'alguns partits polítics que formen EH Bildu i de la joventut basca.

Tenint en compte tot l'anterior, la coalició EH Bildu, al març de 2024, ha de reconèixer que té alguna cosa a dir en relació amb tot això, com un dels agents socials més importants a Euskal Herria; és més, si se situa políticament a l'esquerra i, en conseqüència, posa en el centre i defensa els drets dels ciutadans. Davant la perillosa i greu situació geopolítica europea que posaria en perill el futur de la societat basca, ara i no més tard, EH Bildu ha d'abordar inevitablement el tema. Per això, ha de posar sobre la taula i fer pública la situació del conflicte a Europa. Per exemple, ha de difondre en la societat la informació del que està passant. D'altra banda, ha de crear i promoure un debat honest, al marge dels mitjans de comunicació que depenen de l'OTAN i dels fons d'inversió. Sí o sí, ha de mostrar la bandera de l'antimilitarisme i convertir-se en un gran promotor de la pau. En això no es pot negar la responsabilitat d'EH Bildu.

Encara que el tema és “nuclear” per a Euskal Herria, desgraciadament EH Bildu no ha donat la importància que mereix al tema, sembla que l'ha obviat. Si s'actua amb responsabilitat i honestedat cap a la societat basca, ha arribat el moment d'influir i impulsar.

Per tant, tenint en compte la responsabilitat que té EH Bildu en relació amb tot això, d'una banda perquè EH Bildu està tractant de governar i liderar la CAB i, per un altre, perquè les eleccions autonòmiques se celebraran a l'abril i juny a Europa, els demano:

No mirar per a un altre costat, deixar de costat els càlculs electoralistes i, necessàriament, convertir-se en promotor del que s'ha dit i abordar aquest repte. En definitiva, ser un veritable defensor dels drets naturals de la comunitat basca i dels seus ciutadans.

Si no ho fes, quedaria clar que EH Bildu no defensa els interessos de la ciutadania basca, de la gent corrent, de la classe treballadora basca. I en el seu lloc, declararia que està en defensa d'altres interessos o d'uns altres.

És el moment de posar en marxa una conducció real!

No et perdis l'oportunitat, millor tard que mai.

Rafa Beloki Zapirain