L'editorial Maig estarà per tercera vegada en la Fira de Ziburu, i segons l'editora Luzien Etxezaharreta, els treballs presentats a l'inici de l'any en la Fira de Sara es traslladaran a Ziburu: "Hem d'aprofitar la fira per a presentar els nostres llibres, i el de Ziburu és especial en aquest sentit, perquè és una fira exclusivament en basca". Allí trobaran, entre altres, Supervivència de Marikita Tambourin, en els límits de l'Illa d'Itxaro Borda, o les notícies de Vasconia de Jean Louis Davant, vistes des d'Iparralde.

El lector euskaldun s'acostarà a la fira i Etxezaharreta assegura que van amb optimisme a la capital històrica de les lletres de Lapurdi. A més, diu que en la fira també seran presents altres editorials, per la qual cosa serà un punt de trobada i un clima de col·laboració: "La literatura té una gran importància per a una llengua i en aquests moments les lletres basques estan vivint una bona època".

"Hi ha fam de còmic en basc"

El dibuixant i editor Dani Fano s'encarrega de la revista Xabiroi, que va ser present en la primera edició de la Fira de Ziburu, l'any passat i en la tercera també van contents: "En la primera edició s'amantó la calor i va ser més lent, però se li veien possibilitats: bon ambient, bona organització... I en l'edició de l'any passat es van confirmar les expectatives que vam veure en la primera. Va haver-hi molt bon ambient, es va reunir molta gent i a més ho vam vendre bé". També ha aprofitat l'escolta d'un cineasta per a treure a la llum les seves sensacions: "Però què és això, escoltar tant de basc en Ziburu! ".

Diu que enguany també aniran contents, i a més amb dues novetats i quatre autors: d'una banda Arranotxu, del Cavall Boig, i per un altre, Sasi artean, cosit entre Elgeta, Koldo Izagirre, Garluk i Dani Fano.

En els últims anys el còmic basc ha viscut una bona època i Fano assegura que s'està movent bé en les fires: "Almenys hi ha fam de còmic en basc". Diu que en aquests llocs es crea una bona relació, se signen els treballs, es dibuixen davant del lector... "i l'ambient és bell". Satisfacció i esperança enguany: "L'any passat vam fer una bona venda i esperem que enguany també estigui bé".

A més de subratllar la salut del còmic basc, diu que el de Ziburu és una plaça especial per als comiceros: "Ens cuiden bé. Per descomptat, aquí estan en l'organització Adur Larrea i Ladix Arrosagarai, tots dos vinculats al món del còmic. Per tant, anirem a un bon lloc a Ziburu".

Dificultats de les discogràfiques

La discogràfica Baga-Biga va estar l'any passat en la Fira de Ziburu i enguany tornarà a ser present. Ritxi Aizpuru, de la discogràfica, ens diu que l'any passat no ho van vendre: "Va ser una mala experiència en aquest sentit, però si les discogràfiques i les editorials no donem suport a aquest tipus d'iniciatives, qui les promourà? ". Diu que la Fira de Ziburu no té res a veure amb la de Durango, però que cal estar en les fires: "La cultura necessita aquest tipus d'iniciatives. La setmana passada vam estar en la fira de discos i llibres organitzada per Sormen en Galdakao, i allí tampoc ho vam vendre, va haver-hi poca gent".

Com és conegut, la venda de CDs està sofrint una profunda decadència des de fa molt temps, "des de 2010 s'embeni menys", afirma Aizpuru. Les discogràfiques han hagut de reinventar-se a si mateixes i per això "en Baga-Big estem obligats a tenir una mirada de 360è per a oferir el millor servei possible a l'artista i al consumidor". La situació ha canviat molt i la major tasca que realitzen les discogràfiques avui dia és la gestió dels concerts: "El disc és sobretot una targeta de presentació, ni tan sols es cobreix amb les despeses".

Enguany la producció Baga-Biga portarà una novetat a Ziburu, el segon disc en solitari del cantant Pantxoa Carrereren Esperantzan. Com és d'Iparralde, va amb l'esperança que es vagi a vendre millor, "però ja veurem, l'any passat vam portar el nou disc del grup Kalakan i no es va vendre, encara que també siguin d'Iparralde".

La venda de la producció musical viu temps difícils, i també estan atents al sector per a "veure el suport cap al qual es dirigirà la música". Però no són només Ziburu o Galdakao, Aizpuru diu que és més general i, per exemple, amb les retallades de gent que es van fer l'any passat en la Fira de Durango, Aizpuru explica que la música no la va vendre, "i, no obstant això, cal estar".

Euskaltzaindia també

Entre els primers assistents a aquesta tercera edició es troba Euskaltzaindia, i Jasone Iroz, treballadora de l'oficina de l'acadèmia de Baiona, diu que van amb entusiasme: "En Iparralde només tenim dues fires, la de Sara i ara la de Ziburu, per tant, cal estar. En Iparralde, a més, Euskaltzaindia té menys prestigi que en Hegoalde i la Fira de Ziburu ens ajudarà a donar a conèixer els nostres productes. No soc segur, però tal vegada aquest mercat té un públic més jove que el de Sara i, per tant, serà complementari al de Sara. El de Ziburu també és només en basc, i això cal posar-ho en valor".

Segons Iroz, no presentaran res nou, perquè això ho van fer recentment en la Fira de Sara. No presentaran, per tant, però els tres nous treballs presentats en Sara seran en Ziburu: d'una banda, el llibre de poemes de Txomin Peillen, la col·lecció d'Ena bertso / Recueil de versification. Sans rimis ni raisons.1951-2021); Blanca Trajería de Navarra, treballada per Jean-Louis Davant; i, finalment, l'Antologia de l'escriptor ganivet Jean Elizalde, obra de Jabier Kaltzakorta.

Cada vegada són més les editorials i discogràfiques que s'acosten a la Fira de Ziburu i, amb les condicions meteorològiques, el 4 de juny cal desitjar-los als productors que estiguin a gust en Ziburu, per a això és imprescindible vendre'ls ordenats. Però hi ha molt més que vendre, com un aparador d'un espai de relació, d'un pont, d'una cultura, o com diu el reportatge principal d'aquesta revista d'aquesta setmana, un dia en la república del basc.