A mesura que avança la pandèmia, la COVID-19 és tan eficaç que sembla que posarà fi a moltes vides i acabar amb el món. En la primera ona, el món que coneixem amb el nom de “esquerra” (és a dir, al marge de PNB i UPN, tots els altres partits) va dir poc, i no va expressar la capacitat d'expressar una veu pròpia davant les mesures adoptades pels governs d'aquí i d'allà. D'altra banda, a pesar que molts moviments socials es van quedar fora de joc, vam poder veure l'organització de les cures, que tenia com a objectiu fer front a la terrible quotidianitat. Tots vam fer el que vam poder.

Per a la segona ona esperava una altra preparació. Però, desgraciadament, i a pesar que la situació actual de la sanitat té una gran necessitat de veus i idees pròpies, aquesta necessitat segueix sense ser satisfeta, a pesar que les noves propostes són més indispensables que mai, que afronten mesures que no tenen un altre objectiu que el de reduir la llibertat.

La falta de criticitat davant la gestió de la pandèmia ha donat lloc a una imatge concreta: A Navarra, les i els joves dels partits d'esquerra han deixat a un costat les seves diferències polítiques per a poder fer front conjuntament a la COVID. Un clar gest de la fi de l'ordre polític que coneixem.

La pandèmia del coronavirus està sent també una prova d'estrès per a l'organització social, i haurem d'abordar les preguntes que se'ns plantegen. Quin és el principal repte d'aquest moment històric; quins subjectes hi ha darrere d'ell; com recuperar una política diària eficaç, crítica i digna; una reorganització de poders amb l'excusa de la sanitat...

A la generació dels nostres avis els va tocar una guerra, als nostres pares la transició i la mort de Franco, a nosaltres la pandèmia del coronavirus. Per a fer front a aquest moment històric, segurament necessitarem altres eines, altres relacions i aliances polítiques, un altre coratge. Si diem i fem el mateix que el poder, el poder ens devorarà.