Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Com combatre la ciberviolencia entre parelles adolescents

  • Les relacions tòxiques tenen el seu reflex en les xarxes socials: control, insults, amenaces, informació negativa sobre la parella, robatori de contrasenyes… Tres centres educatius de la CAPV han posat en marxa un programa pilot per a prevenir la ciberviolencia entre parelles adolescents.
Adobe Stock

21 de juny de 2022 - 13:28

La violència entre parelles o exparelles no es dona només en l'espai físic, avui dia les xarxes socials i internet ofereixen grans possibilitats a qui vol fer mal, i diversos investigadors de la UPV/EHU van detectar la necessitat d'eines per a treballar aquest tipus de violència amb joves. Així, l'equip PSIDES, format per sis psicòlegs i dos educadors socials, ha posat en marxa un projecte pilot en tres centres per a treballar el tema amb alumnes de 2n i 3r de l'ESO (13-15 anys aproximadament).

Segons expliquem en l'article de l'escala que posa de manifest les relacions tòxiques de parella, sovint caiem en el mite de l'amor romàntic i en les relacions estereotipades i idealitzades, amb les fosques conseqüències que poden derivar de les relacions mal enteses. Els responsables del programa han advertit que tot això es reflecteix també en les noves tecnologies i que la violència que es dona en el món cibernètic es propaga de manera ràpida i senzilla.

El ciberassetjament pot ser causa de falta d'autoestima, problemes psicològics, ansietat, depressió...

L'objectiu d'aquest programa pilot és educar i conscienciar sobre la violència en les relacions de parella, a través de la intel·ligència emocional, el sexisme, els rols de gènere, l'empatia, la seguretat en les xarxes socials, les formes de violència, etc., a través de jocs de rol, petits grups de discussió i anàlisi de situacions reals, entre altres.


T'interessa pel canal: Harremanak
Amics

La paraula amic té molts significats en basc. Pot ser una persona, un membre, un proïsme, una cambra, un ajudant, una parella, un amic. En definitiva, ens diuen que és un company de viatge al llarg de la vida o en moments puntuals, que ens ajuden en el camí. Acompanyament, a... [+]


El nostre fam d'amor

En la meva última col·laboració vaig parlar del mite de l'amor romàntic, de les males expectatives que fem sobre ell, de la centralitat que li donem, dels dolors i frustracions que sol portar, dels privilegis injustos que té la institució de parella. No obstant això, si... [+]


Un duel secret per a quedar-se embarassada
En una societat en la qual l'esterilitat és el tabú i l'estigma, buscant respostes a preguntes: voler quedar-se embarassada i no poder aconseguir-ho, els intents es prolonguen fins al moment, i en aquest camí hi ha cansament, solitud, culpabilitat, vergonya, por, obsessió? Com... [+]

De l'amor romàntic

Ara se sent més parlar de la qüestió de l'amor romàntic, i a més, i afortunadament, de manera crítica. Al final, hem començat a analitzar en profunditat el tema de les relacions sexuals afectives, les grans expectatives que fem sobre el que ha de ser i ha de ser una... [+]


2023-12-19 | dantzan.eus
Mari Domingi, com a indicador d'igualtat o com a garant de la norma hetero?
La nova esposa d'Olentzero fa gràcia a Itxaro Borda. Però Mari Domingi és l'amiga d'Olentzero. Fernando Oiartzun diu que Olentzero no necessita al seu costat a la dona, ja que pot ser ella. De sobte, Anuntxi Arana porta a la taula la revenja de Mari Domingi.

"Si normalitzem el ghosting, estem normalitzant el dolor i la violència"
La psicòloga Ainara Aizpurua Perez ha parlat sobre la influència del ghosting "" en la societat, especialment entre els joves.

Primers petons escrits
Crèiem que les primeres referències als petons les van escriure els hindús fa 3.500 anys, però un grup d'investigadors danesos ha anunciat en la revista Science que fa 4.500 anys van rebre les primeres referències explícites.

El PAF organitza un festival per a mirar les relacions afectives des del feminisme! associacions
Anomenat LoverDose, passa els dies 19, 20 i 21 de maig en Baiona. Xerrades, tallers, performances i concerts proposen una àmplia oferta per a abordar el tema per diferents vies. La inscripció s'obrirà el 30 d'abril.

Seroras
Guardians del patrimoni públic en el destí de les autoritats eclesiàstiques
Les seroras eren dones encarregades de la cura de les esglésies dels pobles i van ser conegudes en tot el País Basc des de l'Edat mitjana fins al segle XX. Però la seva funció no va ser la mateixa en tots els territoris, ni en tots els temps. Aquestes dones destacaven... [+]

2023-03-28 | Hiruki Larroxa
Bolcar l'escola

Presentem l'educació com a imprescindible per a la transformació social. Els nens i joves que construiran la societat del futur (transformar el present i el futur com si no estigués en mans dels adults...) és una manera d'allunyar-se dels pensaments, actituds i accions... [+]


Un pas enrere al Japó: les bodas del mateix gènere no són legals
Una sentència de Tòquio confirma el dimecres que la prohibició d'aquests matrimonis no és il·legal, ja que no entren en la definició del matrimoni. És l'únic país del G7 que no admet matrimonis entre iguals.

2022-11-22 | June Fernández
Sandra Bravo, amb anarquia relacional
“És avorrit pensar que només hi ha una manera d'organitzar les relacions”
Sandra Bravo, iniciadora de la plataforma Parlem de poliamor (Parlem de polimicidad), defensa que la sexualitat pot ser un motor d'alliberament personal i de revolució col·lectiva. La consciència feminista és la garantia d'una no-monogàmia transformadora, ja que considera... [+]

Gabriela Wiener. El crit col·lectiu des de les pròpies vivències
"Hem d'escriure sobre el que ens estreny: aquí resideix l'honestedat absoluta"
Gràcies a la novel·la Huaco retrat conec a la cronista i escriptora Gabriela Wiener, però té una llarga trajectòria periodística i literària. El seu text m'ha dit que volia "construir el present" –tirant de les paraules de l'escriptora Cristina Rivera Agró–. No hi ha... [+]

2022-03-03 | Saioa Baleztena
Lídia Manot. No monogàmia ètica
“Sense femínidos la no monogàmia ètica no és sana”
Lídia Manot (Barcelona, 1990) és il·lustradora, divulgadora i una dona darrere del projecte Open Mandarina. Treballa en l'atenció a persones que qüestionen el sistema i no se senten identificades amb la monogàmia normativa.

Eguneraketa berriak daude