Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Com revitalitzar la fira local? L'experiència de Bergara

  • En Bergara s'ha posat en marxa la Mesa d'Alimentació, des de la qual s'estan duent a terme diverses accions per a reforçar el mercat local i treballar el relleu dels baserritarras. Formen part de la Mesa d'Alimentació l'horticultor Jon Ruiz d'Egino, membre del projecte Eskubaratz. I la botiguera Aitziber Plazaola, membre de la cooperativa Ereindajan. En Egonarria han explicat les iniciatives que s'han posat en marxa.

19 de juny de 2024 - 16:26
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa tres o quatre anys es va posar en marxa la Mesa d'Alimentació de Bergara, entre diversos agents del municipi: Ajuntament, Associació de Desenvolupament Rural, cooperativa Ereindajan, productors, projecte Eskubaratz, particulars... La Sra. Plazaola explica que des del primer moment es va prendre com a objectiu "desenvolupar l'estratègia alimentària de Bergara, prenent l'agroecologia com a rumb".

Van compartir les seves pròpies percepcions i inquietuds i van crear dos grups de treball per a donar resposta a les mancances existents al poble: El grup de treball Azoka i el grup de treball Relleu.

Com potenciar els mercats en declivi?

En Bergara es distingeixen dues fires: una és l'edifici, que està obert tots els dies, i una altra setmanal.

Aquesta periodicitat setmanal es realitzava els primers dissabtes, però des de fa set o vuit anys es realitza els dimecres a la tarda. Segons ha explicat Jon Ruiz d'Egino, "en un diagnòstic vam veure que a les fires s'acostava sobretot gent gran, ja que a l'ésser el matí del dissabte potser la gent jove no tenia costum d'acostar-se al mercat. Es va intentar atreure a un altre públic, fet els dimecres a la tarda. En 2014 o comencem, i bo, no diré que tingui una estirada de crist, però ha creat i es manté un costum".

No obstant això, la taula d'alimentació s'ha incorporat a l'edifici del mercat. Ruiz d'Egino: "Al llarg de la setmana s'observava que l'edifici estava buit, en l'actualitat només hi ha una carnisseria, una gelateria i una bugaderia, la qual cosa no respon a la necessitat d'aconseguir aliments en el dia a dia". Van començar a treballar per a fer un volt a l'edifici Azoka, segons ha explicat Plazaola: "Els llocs estaven a dos costats i una pila d'ells buida, i es va pensar a tirar els llocs d'un costat i crear un espai comú... A partir d'aquí, l'Ajuntament es va dedicar a la construcció de l'edifici, ja que era una qüestió d'infraestructura. Però d'altra banda, comencem a parlar del contingut del projecte. I comencem a reinventar una mica la idea de les fires: construir un pont entre productors i consumidors, sense ànim de lucre o que es plantegi com una mediació ètica, i oferir productes de molts petits productors en un espai comú, amb un horari flexible i tenint com a objectiu posar a la disposició de la ciutadania productes i aliments de qualitat...". Els projectes resultants són la botiga i la cuina.

Plazaola assenyala que els mercats estan en declivi en la major part dels llocs i que davant això s'estan adoptant diferents tendències en cadascun d'ells: "En alguns llocs, especialment en els nuclis urbans, les fires s'estan dirigint al turisme, en altres llocs més com a espai d'oci, l'alimentació descentralitzada i una mica romàntica idea de mercat... En el camí que nosaltres hem pres la central és l'alimentació". "També el sector primari", afegeix Ruiz d'Egino.

Quina gent comprarà a la fira?

Eli Pagola pregunta en el programa Egonarria sobre el perfil dels quals compraran a la fira. Ruiz d'Egino respon: "Hi ha diferents perfils: gent conscienciada, que creu que és la funció de la fira, que creu que és el lloc on aconseguir el producte local... hi ha un altre perfil que ha anat i continua comprant per costum durant tota la vida. Hi ha un altre perfil, el de les dones viudes, que surten a dissabte a la compra i busquen aliments barats o almenys assequibles. També hi ha un altre perfil de pares nounats, que s'han acostumat a venir a la fira de sobte perquè donen importància a l'alimentació a casa... Però quant a l'edat, sí, són sobretot els que van una mica més enllà de l'edat".

Podeu veure l'entrevista completa en:

"Servei d'Ortopèdies" per a alleujar la càrrega de treball dels productors

El segon grup de treball de la Mesa de l'Alimentació de Bergara s'ocupa del relepago. Ruiz d'Egino explica que en el diagnòstic realitzat en 2022-2023 es va veure que a la vall de l'Alt Degui hi havia entre 21 i 22 anys abans i deu anys després només hi havia 11 horts professionals, "i a més la majoria dels quals quedàvem érem els que desapareixeríem en els pròxims 10 anys. No vèiem un relleu fàcil, la gent no s'acostava al sector primari".

A més d'aquest diagnòstic, van participar en l'estudi Biolur Duina, que va concloure que els horticultors tenien una càrrega de treball molt elevada i estaven greument exposats a salaris, la qual cosa en la majoria dels casos era per a no seguir endavant amb el projecte de motius.

Per a donar resposta a aquesta situació, la Mesa de l'Alimentació de Bergara ha posat en marxa aquest mes de març un servei d'ortopèdies "": s'ha contractat una persona que acudirà diàriament a un hort d'un horticultor professional de la vall per a alleujar la càrrega de treball. Ruiz d'Egino està molt a gust amb aquest servei i diu que "l'objectiu és no caure un projecte més". La contractació ha estat realitzada per l'Associació de Desenvolupament Rural, que és finançada pels ajuntaments, per la qual cosa tots els ajuntaments han vist el servei necessari.

Una altra de les línies de treball que ha posat en marxa l'equip de relleus són les escoles. Per a treure diners d'Ikasbidai, la majoria dels col·legis venen bombons, però gràcies al seu treball en Bergara, venen cistelles amb productes de la comarca. Les cistelles s'han elaborat en auzolan i s'ha treballat el tema dins de l'aula. Ruiz d'Egino valora molt positivament: "Vam ser als alumnes de 16 anys a explicar la nostra professió quan estan en l'edat de triar la professió per a demostrar que és possible fer-ho, en col·lectiu, i viure d'ella".

 


T'interessa pel canal: Elikadura burujabetza
Tècnica de "tallar i tirar"
En els boscos naturals trobem espècies que compleixen diferents estrats i funcions. Alguns sobreviuran i passaran molts segles allí. Uns altres faran els primers passos, se sacrificaran pels membres del bosc i oferiran els seus cossos corruptes al sistema. Aquestes espècies... [+]

2024-06-17 | Garazi Zabaleta
Lurbizi
Creació d'un banc de terra que garanteixi un recurs bàsic per a l'agricultura
El projecte Lurbizi es va crear a Oiartzun per a impulsar l'agricultura i fer passos cap a la sobirania alimentària, cap a l'any 2016. “Un grup de ciutadans portava temps reflexionant sobre la mala situació de l'agricultura i el sector primari al poble”, ha assenyalat Ibon... [+]

2024-06-03
Agroekoop
Projecte de recuperació de vells blat a Àlaba
El col·lectiu Agroekoop va néixer fa un parell d'anys de la col·laboració entre l'associació alabesa de bionekazaritza i la Xarxa de Llavors d'Euskadi. “Creem amb l'objectiu d'unir i enfortir les associacions de la volta a l'agroecologia alabesa i fomentar sinergies”, ha... [+]

2024-05-31 | Estitxu Eizagirre
Amillubi supera el seu primer objectiu amb 180.000 euros de ciutadans i agents
L'associació Biolur té com a objectiu l'adquisició del caseriu Amilibia de Zestoa i els seus terrenys, així com la posada en marxa de projectes agroecològics vinculats a la sobirania alimentària. Per a això, entre altres coses, va començar al desembre la campanya de... [+]

2024-05-06 | Jakoba Errekondo
Begudes florals Intsusa
Preparat per a beure? Aquest portal d'estiu és idoni per a la destil·lació de begudes per a evitar l'assecat posterior en calent. El manteniment de la humitat és important per a mantenir el cos en les seves millors condicions i no hi ha res a dir amb la polpa que s'ha creat a... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
El projecte Amillubi convoca a la festa "La Terra Bategada" l'11 de maig
El projecte Amillubi pretén convertir els cultius productius en béns col·lectius. Per a això, s'estan recollint les aportacions de la ciutadania i de diferents col·lectius i entitats, i per a l'11 de maig s'ha organitzat una festa de tot el dia en Amillubi per a impulsar el... [+]

2024-04-25 | Estitxu Eizagirre
Marta Barba Gassó:
"El tomàquet hidropònic s'ha col·locat per falta de terra i la falta de terra és conseqüència del monocultiu"
Marta Barba ha realitzat una tesi sobre el tomàquet i en el programa Egonarria ha explicat en una entrevista amb Eli Pagola què és la tècnica d'hidroponia. En la seva opinió, la clau està a analitzar quan i per què es va introduir la hidroponia a Euskal Herria: "Perquè... [+]

2024-04-22 | Garazi Zabaleta
Charamel
Pasta ecològica amb hortalisses i espècies de l'horta
Izaskun Urbaneta Ocejo i Ainara Baguer González es van conèixer fa poc més de dotze anys treballant en un programa d'educació ambiental. En el seu moment, tots dos tenien ganes d'estar més prop de la terra, passar de la teoria a la pràctica i posar en marxa un projecte... [+]

2024-04-14 | Garazi Zabaleta
Teixint aliments
Construint un sistema d'alimentació local en la zona de Sangüesa
Per què tothom va de compres a Pamplona si a la nostra regió es produeixen molts aliments? Per què és tan difícil trobar els productes d'aquestes valls a les botigues d'aquestes valls?”, aquestes i altres preguntes van començar a treballar en la zona de Sangüesa fa uns... [+]

Fracassos, estudis, boscos comestibles
Quan vaig començar aquest viatge m'imaginava des d'un punt de vista romàntic els boscos comestibles: caminar entre arbres, assaborir fruits suculents, fer olor flors... però els boscos comestibles tenen moltes espines, fracassos, errates... Avui recordaré alguns d'aquests... [+]

"Treballar una senzilla horta a l'escola ens dona un context per a parlar dels problemes que tenim en el planeta"
Iratz Pou, alumna de la UPV, ha investigat les hortes dels centres d'Educació Infantil i Primària de Vitòria-Gasteiz. Quantes escoles tenen horta? Quin ús li donen, amb quins objectius i amb quin ànim? Treuen profit pedagògic i didàctic a l'hort? Hem treballat amb Pou i... [+]

2024-04-03 | Estitxu Eizagirre
Juanma Intxaurrandieta, antiga professora d'economia i gestora de l'INTIA
"En el mercat global el preu dels aliments és molt fràgil, més estable comprant-lo directament"
Per què han pujat tant els preus dels aliments? Com es fixen els preus? Juanma Intxaurrandieta és actualment jubilada professora d'economia de la Universitat de Navarra i antiga gestora de l'INTIA. En la seva entrevista amb Egonarria, Eli Pagola explica en llenguatge ordinari i... [+]

1.300 anys treballant junts i vivint la terra
A la vall de Valdegovía, al costat del poble de Tobillas, es troba una parcel·la agrícola anomenada Serna. Però no és només una horta: la història i l'arqueologia afirmen que aquesta zona té una vida de 1.300 anys. A més de ser el resultat d'un treball col·lectiu de la... [+]

2024-03-03 | Garazi Zabaleta
Azoka
Treball i vida en l'Auró pirinenc: botiga i projecte de consum pròxim
En la localitat d'Urdirotz, al Pirineu navarrès, en Artzibar, el 24 de febrer ha obert les seves portes un nou projecte. Txabi Bados Ruiz i Rita Perandrés Martínez diuen "Fira" a la petita botiga que han obert sota les seves cases. El nou projecte és una de les branques del... [+]

Eguneraketa berriak daude