A mi què m'importa si a la nostra muntanya desapareix aquesta bestiola?
- La nostra civilització, per la crisi de l'energia i dels materials, i per contra, amb la mirada posada a les muntanyes dels grups que acaben de crear als pobles, què ocorre amb els escarabats o ratpenats? En el carreró del bar, aquests són "excuses" o "capritxos" per a molts ciutadans.
Aitor Leiza, membre de l'associació Itsas Enara, va pronunciar el 2 de maig en Zizurkil una conferència sobre els ocells i la influència de les centrals eòliques en elles, Andatza-Ezkeltzu Bizirik! organitzat pel grup. Respon al que li diu "a mi aquesta bestiola cinc": "Sabem com afecta a les plantes aquesta bestiola en perill d'extinció? Per exemple, ho veiem clar amb les abelles: les abelles estan desapareixent i si les abelles desapareixen es perdrà la pol·linització i no tindrem tants fruits. Si no sabem què pot causar una bestiola, no hauríem de deixar-lo perdre, sabent que està en perill".
La biòloga Aitziber Sarobe també va oferir una conferència a l'abril en Zizurkil en la qual va assenyalar que "no s'ha mesurat l'impacte ambiental que tindria el desenvolupament integral del Pla Territorial Sectorial (PTS) del Govern encara no aprovat. S'analitza si es concedeix o no l'autorització ambiental a cada projecte, però no hi ha una mirada general. Encara que el PTS s'executés íntegrament, amb més de 70 centrals eòliques en la CAPV, només aportaríem el 40% del consum energètic actual. I per a això estem fent un atac enorme a la naturalesa. La sortida de la crisi energètica no pot suposar una pèrdua de biodiversitat i patrimoni natural, la qual cosa ens portarà a una major crisi. Això és el que ens ensenya el COVID-19. Nosaltres no som éssers vius independents de la naturalesa, nosaltres som part del sistema viu. Depenem del nostre entorn natural i no sabem fins a on. No sabem quantes peces podem eliminar d'aquest medi natural sense qüestionar la nostra supervivència com a animal. El que sabem és que tots els éssers vius que avui vivim en aquest planeta hem evolucionat junts. Tots hem arribat a aquesta època en contacte. I no coneixem aquestes relacions. Hem passat moltes hores investigant però no arribem a la comprensió d'aquest sistema, la vida és un sistema molt complex".
Les centrals eòliques maten a més de 8.900 ocells a Navarra
Aquí, breument, algunes dades recollides per Sustrai Fundazioa en la seva informe Biodiversitat a Navarra, un recurs vital en perill d'extinció.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
