Primer, Jalil Ahmed Breh és el teu oncle i va desaparèixer fa 10 anys.
Sí, va ser detingut al gener de 2009 per militars algerians i des de llavors a penes hem sabut res d'ell.
Si és el cas és familiar, però és conegut per més gent al poble sahrauí, per què?
Jalil, nascut en 1956, es va llicenciar en filosofia, teologia, antropologia i ciències polítiques. Durant la seva estada en la Universitat va començar a militar en el Front Polisario i es va dedicar a la clandestinitat.
Va ser detingut en 1976 per les autoritats marroquines i va fugir a l'any següent.
En 1978 es va traslladar a Tindouf, on va exercir importants responsabilitats en el Polisario; va ser director de la Ràdio Nacional, empleat del Ministeri d'Educació o de la Presidència de la República Sahrauí, entre altres.
No obstant això, va tenir problemes amb les autoritats del Polisario.
Sí, Jalil és una persona molt crítica i honrada i les seves diferències amb les persones del Polisario eren evidents. Té un gran compromís amb el poble sahrauí i explica les coses tal com són. A conseqüència d'això, va ser detingut durant 6 mesos i posteriorment posat en llibertat en mancar de proves en contra seva, segons la mateixa font.
Què va fer després?
Després de la detenció, Miguel Strogoff va decidir abandonar la vida pública en la qual es trobava actualment. Va començar a estudiar de nou i va començar a escriure les seves memòries.
Això va provocar les alarmes de molta gent. De fet, Jalil també va tenir responsabilitats en els serveis de seguretat de la República Sahrauí i comptava amb una gran quantitat i rellevància d'informació. Molts poderosos del Polisario i de l'Estat algerià no veien amb bons ulls la redacció d'aquest llibre.
En qualsevol cas, li van oferir noves responsabilitats.
Sí, la República Sahrauí li va proposar ser Assessor de Drets Humans dels Territoris Ocupats. Jalil tenia un gran interès en aquest camp i el va acceptar, però en realitat no li van oferir el lloc només per les seves capacitats. I és que volien tenir a Jalil controlat i a prop.
Per a poder dur a terme el seu treball de manera satisfactòria, Jalil va demanar que a Algèria es disposés d'una oficina amb els mitjans mínims, com el telèfon, per a complir amb les seves responsabilitats i desenvolupar les seves relacions.
Això va ser en 2007 i va desaparèixer en 2009.
Què va succeir quan va desaparèixer?
Va desaparèixer d'un dia per a un altre. Els familiars van començar a buscar-li i, després de tres mesos, els militars algerians van manifestar que ho havien detingut per a ser interrogat i que ho havien interrogat. Després de 10 anys, encara no se sap el que se l'acusa, no ha tingut un judici -almenys, el públic- ni ha tingut un advocat conegut.
Ni tan sols té permís per a veure a la seva família i durant tot aquest temps només li han vist una vegada. La visita, que va tenir lloc en 2009, va ser supervisada per funcionaris d'alt nivell del Polisario. En aquesta visita sembla que Jalil estava bé, però no hem sabut res més. Alguns creuen que ho han utilitzat per a entrenar als militars d'Algèria, ja que és una persona molt preparada.
No heu tornat a saber res més des de llavors?
L'organització Human Rights Watch va preguntar als governs d'Algèria i el Sàhara sobre Jalil i tots dos van declarar que no sabien res. Jalil té dona i 7 fills i no sabem si està viu.
Heu posat en marxa la iniciativa, almenys per a saber on es troba.
Sí, darrere de la seva desaparició hi ha raons polítiques, però nosaltres hem començat a reivindicar la llibertat de Jalil des del punt de vista dels drets humans. Ens és igual per què ho han portat, volem que aparegui, o almenys que sapiguem on està. Hi ha molts rumors i alguns creuen que Jalil ha mort.
Ja s'han realitzat mobilitzacions al Sàhara i a Europa s'està estenent la campanya. Polisario té una gran responsabilitat en aquest cas, ja que va ser detingut mentre Jalil complia les seves funcions.
Aquesta entrevista ha estat publicada per Aiaraldea.eus i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Arazo burokratikoengatik ezin izan zuten ekainaren 28an iritsi eta oraindik ere ez dakite noiz iritsiko diren. Oporrak Bakean programaren baitan, berez bi hilabete pasa behar dituzte haur sahararrek Euskal Herriko hainbat lekutan.
Hirurogei urte pasa dira Parisen gertaturiko sarraskiaz geroztik. 20.000 eta 40.000 aljeriar artean atera ziren karrikara, modu baketsuan, Frantziaren kolonia zen Aljeriaren independentzia aldarrikatzeko eta aljeriarrei bideraturiko etxeratze-aginduaren bukaera galdetzeko... [+]
Aljeriako Gobernuak amazigera hezkuntza sistematik kanpo uztea erabaki ostean hasi dira protestak.
Errefuxiatu kanpamendu ugaritara iristen ari dira aurrerapen teknologikoak. Herriaren erresistentzian izan ditzaketen ondorioek beldurtzen dituzte asko, behin behineko kanpamenduak biziarteko bihurtzearen beldurra dute eldiario.es egunkariak erreportaje batean jaso duenez.
Nils Andersson suediarrarekin solasaldia luzea izan zen, emankorra oso. Berarekin solastatu ondoren –udaberrian–, jihadistek Frantzian atentatu odoltsu gehiago egin dute.
Idazle, itzultzaile eta editore frantziarra ezinbesteko erreferentzia izan zen 1960ko hamarkadako militanteentzat, bere argitaletxean publikatutako liburuengatik.