Sé que molts viuen com un mal somni, temps que encara no estem lluny, i també sé que estan esperant una cosa nova. Que estem en un parèntesi.
Deia un parèntesi i representava perfectament la situació actual. La major part dels principals problemes que s'han intentat silenciar i amagar aquí i allà, quan ens enfrontem dempeus i viu.
Ningú pot dir que aquestes llargues dècades les hem malgastat, perquè no és cert, però si que tenim els mateixos problemes que abans. Per tant, poc orgull.
No hi ha dubte que el problema més apressant abans i després del franquisme era i és que la relació entre les nacionalitats i l'Autonomia era tan complicada com complicada. Quan es parla d'autonomia posem els Estatuts damunt de la taula, i amb això, la seva utilitat. Aquesta és la clau.
Fins ara he demostrat que tots els governs espanyols no tenen intenció de “complir” l'Estatut, els que no volen escoltar-lo, l'Estatut és la seva única eina per a avançar. Això sí, sabent que tot el que porten de Madrid ho porten per una cosa important. Després explicaré per què.
"El nostre poble està disposat a exercir els seus drets i llibertats. Vol ser amo de si mateix i decidir sense intervenció de ningú"
Per a molts altres –jo entre ells–, l'Estatut d'Autonomia no és més que un pas més d'un llarg recorregut per la llibertat d'Euskal Herria. Perquè el dret original d'Euskal Herria mai s'esgotarà amb alguna cosa que ens donin de Madrid i de manera voluntària. El nostre dret necessita un ventre més productiu.
Hi ha molta feina per davant, sobretot veient què i per què està passant, la qual cosa està passant. I en aquest treball no ajuda res que se sembli molt a un Poble desintegrat en l'històric, el sociològic o el cultural. I no sols a nivell administratiu.
En qualsevol cas, és innegable que per sobre d'aquesta desintegració existeix una voluntat d'integració. I això no sols es nota en les eleccions, sinó també en les ganes d'ajuntar-se en una certa comunitat i de posar en marxa els camins necessaris. Però com en l'època de Franco, el que ens passa és que “encara” coneixem la nostra història contant pels altres.
Era un bonic treball al qual encara ningú li havia manat la mà amb honradesa.
Avui dia, demostrant que els espanyols aposten per un camí “únic”, la integració que ofereixen el PSOE i els seus afins és impossible, no és possible, no és possible, sense que tots els que vulguin integrar-se tinguin una tasca. En cas contrari no és integració, sinó colonització. A més, impulsen la integració espanyola i, si no m'equivoco, els resultats de les eleccions diuen que la majoria dels bascos no estan d'acord, que volen una altra cosa.
Per tant, coneixem als missatgers i també al missatge. La convivència és l'objectiu innegable que es reivindica, val, val. També el poder de decisió, si potser, però per a decidir què, la qual cosa volen els “nacionalistes” espanyols, la qual cosa volem els nacionalistes bascos. Obligant a ser espanyols, imposant-nos? Això és la convivència?
És veritat que els passos donats fins ara han donat resultats, però cal reconèixer que, efectivament, ens està resultant més dur, però que l'Estatut és un regal verinós que l'Estat espanyol dedica a aquest país. Resulta molt difícil demostrar que en el procés d'alliberament nacional el poder dominador ha utilitzat l'autonomia com a antídot de la independència. Després d'haver fracassat tots els instruments anteriors, per descomptat.
Pel mateix camí ve avui el federalisme que el PSOE, després d'haver ajudat a entrar en la Moncloa, pretén impulsar. Pot ser per a bé, però també pot ser un pas més, sense sobirania, més que un pas intermedi, que pot ser un parany mortal, de cara a la possibilitat de llibertat en aquest país.
No hi ha dubte que aquest projecte que tots volem, –al meu entendre– no serà sense confrontació, si és un projecte de la comunitat basca. Però si es tracta d'integrar la província com a espanyola, renunciant a totes les marques d'identitat fins ara, “difícilment ningú” portarà normalització i pau a aquest país. I em temo que alguns polítics bascos van per aquest camí.
En compliment de la paraula de l'apartat 5: No hi ha dubte que la raó principal per a mantenir l'Estatut és: Estatut + PNB + X = Ajuria Enea.
Aquesta equació, per a entrar en Ajuria Enea, ha demostrat al llarg dels anys una garantia innegable, però aquesta via també ens ha ensenyat que Euskal Herria es converteix en el principal obstacle en el seu camí cap a la construcció d'una Euskal Herria lliure, independent, més que un pas intermedi.
Les dècades a les quals em referia al principi són les que demostren que ja ha arribat el moment d'actuar, que és el moment que els actors reals pugin l'escenari. Que estem a les portes dels parèntesis de la transició i que per a passar d'una realitat a una altra hem de donar canvis qualitatius en el camí de la república basca.
No podem defraudar als qui durant tants anys han cregut en el futur en una “transició”, en un parèntesi tremend. Pel que jo sé, sempre estan llestos.
Per tant, el nostre poble està disposat a exercir els seus drets. Vol ser amo de si mateix i decidir sense la intervenció de ningú. El nostre poble vol que es respecti aquesta decisió democràtica lliurement expressada.
No sé si la veuré, però el meu país serà lliure.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Ez dut beti ulertzen nola aritzen ahal diren lur planeta honetako zati okitu, zuri, gizakoi eta kapitalistako aho zabal mediatikoak, beraiena, hots, gurea, zibilizazioa dela espantuka. Berriak irakurtzen baldin baditugu, alta, aise ohartuko gara, jendetasuna baino, barbaria dela... [+]
Administrazioko hainbat gai, LGTBI+ kolektiboko kideen beharrizanak, segurtasun subjektiboa, klima aldaketa, gentrifikazioa, ikus-entzunezkoak erabiltzeko modu berriak, audientzia-datuak jasotzeko moduak, dislexia, ikuspegi pedagogiko aktibo eta irisgarriak, literatur... [+]
Auzitan jar ez daitekeen baieztapen orokor eta eztabaidaezinaren gisan saldu digute hizkuntzak jakitea printzipioz ona dela, baina baditu bere "ñabardurak", edo esanahi ezkutuagokoak. Hemengo ustezko elebitasun kontzeptuaren azpian dagoen baina kamuflatzen den... [+]
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]
Desgaitasun fisikoa duen arkitekto baten alabaren etxea bisitatu ondoren idazten dut honako hau.
Desgaitasun fisikoa duten pertsonen taldeek ez dute arkitektoa maite, beraien bizitza zailtzen duen gaizkile bat kontsideratzen baitute. Gorrotoa ulerkorra da: arkitektoaren lanak... [+]
Ortutik itzuli berritan erabaki nuen Twitterretik alde egitea, oraindik Twitter zenean. Auzolan batera joan nintzen, brokoliak eta azaloreak landatzera, eta mindfulness efektua zapuztu zidan algoritmoak, idazle feminista transgorrotatzaile baten txioak jaurtitzearekin... [+]
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]