"El meu desig era ser mare amb o sense parella"
- Jo soc Pili Villena, el meu fill es diu Izadi, i el vaig tenir sense parella. Ser mare és la millor decisió que he pres tota la meva vida. Sempre he pensat que la vida és per a gaudir i he fet el que he volgut i pogut en tot moment. Des que era jove he tingut la passió de tenir un fill, vaig tenir una parella durant quinze anys, i quan aquesta relació va acabar tenia la mateixa idea al meu cap. El meu desig era ser mare amb o sense parella.
Amb el pas dels anys la idea continuava al meu cap. La meva primera opció va ser l'adopció. Però vaig tenir molts problemes per a aconseguir-ho, i em vaig posar a la segona opció de la fecundació in vitro. També en això vaig tenir dificultats. Vaig fer molts intents.
Al principi vaig fer cinc intents, vaig anar a Logronyo (Espanya) a visitar al meu germà i allí vaig fer un altre intent, però no el vaig aconseguir. Durant sis mesos vaig estar tranquil i vaig decidir no insistir més. Estava molt sensible perquè tenia moltes hormones en el meu cos, i el millor era fer una neteja. Després vaig tornar a intentar-ho, perquè necessitava ser mare. Vaig fer altres dos intents, i al final ho vaig aconseguir.
Entretant, se'm va ocórrer rendir-me. No podia creure-ho quan em van dir que estava embarassada, va ser terrible. Tenia dos nens dins, els bessons. Però quan vaig ser al metge per primera vegada em van produir un avortament i vaig perdre un fill. Per això, encara que vaig fer tot el que vaig fer fins llavors en Quirón, l'embaràs el van controlar Osakidetza i Quirón, als quals acudia per por de perdre al meu fill.
Sé que a la gent li resultarà dur tenir un fill sol, passar tot aquest procés sol i educar al nen sol. Però mai m'he sentit només. Quan va néixer Izadi vaig estar amb un amic, així que en el part també estava protegit. Quan m'ho van posar entre els braços no vaig fer més que plorar. Sempre he tingut a gent al meu costat, m'han volgut i han volgut a Izadi.
L'avi d'Izadi és per a ell el seu pare, ja que viu amb ell. Em va preguntar per què no tenia pare com els altres nois, però només una vegada, tot el que li vaig explicar adaptat a la seva edat, i es va quedar tranquil. El nen, de quatre anys, és feliç. No ser parella pot ser un obstacle perquè el nen sempre ha d'estar amb tu, perquè no pots comptar amb una altra persona per a fer-se càrrec del bebè. Però jo tinc el suport d'amics i familiars i així estic molt bé.
Vaig tornar a casa dels meus pares quan es va trencar la relació amb la parella. Els vaig explicar els meus plans i al principi no van comprendre. Són majors i m'han vist durant molts anys en una relació sense tenir fills, va ser una cosa que no esperaven. Però, per fi, van comprendre. I amb la seva protecció tot és més fàcil.
Mai oblidaré el que la gent m'ha ensenyat aquests anys. En aquella època treballava a casa d'una dona adulta, en la qual la dona no tenia parella. Li vaig dir que volia ser un nen, i un dia, en arribar a casa, hi havia sobre la taula un sobre amb el meu nom. Era els diners necessaris per a anar al metge i fecundar-lo. Volia que jo fes el que ell no va poder fer. Li ho agrairé tota la vida.
Segueixo endavant amb l'ajuda econòmica que em donen per ser mare sense parella. Ara la meva prioritat és cuidar d'Izadi, quan més diners necessito, em poso a treballar. Com estem molt bé, no necessitem més.
Avui dia viu amb els meus pares, Izadi és la seva alegria, i per al nen també són un refugi. No puc queixar-me de res. Vull passar amb el meu fill el temps que pugui. Ell és el centre de la meva vida i ell em fa feliç. Sé que també ell és feliç i no hi ha res millor que veure els seus somriures. Per això, animaria a les dones que volen tenir un fill i no tenen parella a fer el que jo he fet. Els diria que no tinguin por, perquè ser mare és una cosa bella.
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Etxeko langile diren eta zaintza lanetan aritzen diren emakumeentzako etxea abian jarri dute Berriozarren. Zortzi pertsonendako lekua duen pisua gaitu dute zaintzan diharduten langileak 6-12 hilabetez espazio duin eta seguru batean bizi daitezen. SOS Arrazakeria Nafarroak eta... [+]
