El 19 de juliol, a les 18.30 hores, tindrà lloc a la Casa de Cultura de Tolosa una xerrada sobre el paper de les dones en el conflicte de Nicaragua.

Què està passant a Nicaragua?

D'una banda, s'ha produït un incendi en una de les majors reserves naturals de Nicaragua: Indi Sovint en la reserva. La crema de més de 5.600 hectàrees i el fet que el Govern no hagi decretat l'estat d'emergència ha provocat l'empipament dels estudiants. La Fundació Indi Maiz, en aquest camí, ha denunciat que la construcció d'una carretera molt prop de la reserva i la possibilitat de construir un canal interoceànic també són possibles. Queda clar, per tant, quina és la causa d'aquesta falta d'interès.

La reforma de la Seguretat Social, per part seva, també ha suscitat polèmica.

Sí. Volen rebaixar les pensions un 5%, al·legant que Nicaragua està en plena crisi. Els pensionistes van sortir al carrer en contra de la reforma, i els estudiants es van sumar a les reivindicacions, el 18 d'abril. La Policia es va valer de bales de goma i, davant la indignació que es va produir, el 19 d'abril van sortir al carrer de nou, amb armes de foc, la qual cosa va provocar el primer assassinat. En 90 dies, més de 360 persones ja han estat assassinades, i només el diumenge, 20 persones han perdut la vida en 6 localitats. La violència s'ha deteriorat molt, i això és una violació més dels drets humans, en els 11 anys de govern del partit governant FSLN. Mentre diuen que hi ha falta de recursos, estan comprant munició i armes.

Què opina de la versió del govern?

És una versió maquillada. Volen fer una separació entre el poble i l'anti-poble i, sentint les seves paraules, semblen continuar vivint en la dècada de 1980: parlen de la guerra i del cop d'estat silenciós, mentre veiem una massacre a Nicaragua. I les armes les tenen ells sols, no els ciutadans que estan en primera línia en les barricades. Què han fet des del principi? Nega als morts. Desgraciadament, el govern té al seu càrrec més del 80% dels mitjans de comunicació, i la seva versió és la que més s'està estenent. La majoria dels altres mitjans de comunicació són propietat d'un empresari, i un dels fills del president té una important agència de publicitat, tots ells mantenen la seva versió oficial. No obstant això, les xarxes socials no han pogut ser controlades pel Govern de Navarra, i la ciutadania està denunciant tot el que està succeint en la zona.

El món sap el que està passant a Nicaragua?

Encara que en un primer moment la repercussió dels esdeveniments no sortia de Nicaragua, ara s'està obrint un buit en els mitjans de comunicació internacionals per a explicar el que està succeint allí. A més, s'ha creat una caravana informativa: Caravana Informativa Internacional de Solidaritat Nicaragua (Carabana Informativa de Soliradidad Internacional amb Nicaragua). Són membres del moviment juvenil i d'estudiants, i estan realitzant una gira per diverses ciutats europees. Entre altres, han acudit als ajuntaments de Donostia-Sant Sebastià i Bilbao, així com a l'Agència Basca de Cooperació per al Desenvolupament.

A Nicaragua, quina és la situació social de les dones?

En els últims 11 anys, hem vist com més policies surten al carrer per a intentar apagar les reivindicacions de les dones, com les marxes del 8 de març o el 25 de novembre. La taxa de feminització és alta i és un dels països amb més embarassos en adolescents. Aquests menors, en molts casos, es queden embarassats per abusos sexuals, i el país ha optat per no veure'ls, perquè prefereixen que se'ls reconegui com a mares joves.

Quina posició han pres en el conflicte?

Moltes d'aquestes dones estan al capdavant d'aquesta lluita, en el diàleg nacional. Molta gent pensa que el diàleg nacional no és sòlid, però en realitat és un instrument per a la democràcia del nostre poble. Hem vist al representant del Moviment Autònom de Dones, cridant pels drets de les dones i de Nicaragua; també hem vist a moltes dones en les barricades, pegant olles; i molts portaveus del moviment estudiantil són dones. I les dones han dissenyat estratègies per a garantir la seguretat en les concentracions. Fins ara, històricament, els morters han estat portats pels homes en les manifestacions, perquè són molt pesats, però ara això també ha canviat: les dones també prenen morters en primera línia. Els morters també són una eina de comunicació per a donar a conèixer l'arribada de la policia.

A més de la lluita al carrer, també han buscat l'apoderament de la ciutadania?

Sí, perquè volen crear una revolta popular per a crear una transformació social i ecològica a Nicaragua. Nicaragua ha de passar de ser una societat patriarcal a ser un poble amb perspectiva feminista, donant més participació a les dones i generant una veritable igualtat. Perquè s'ha dit que les dones som el 12 país en el qual vivim millor, i que tenim una llei 50/50, però aquesta llei no representa realment les necessitats de les dones: en algun alt càrrec posen a una dona, només per a ser políticament correcta, i això no serveix per a res, si després tots els projectes en aquests espais són pensats i desenvolupats pels homes. Després de la revolució de 1979, un dels projectes més importants de Nicaragua va ser el de l'alfabetització, i ara volem una altra alfabetització: sabem llegir i escriure, però no sabem deixar espais per a la participació de les dones.

En la caravana també hi ha dones.

Tres de cada quatre són dones joves que denuncien en veu alta el que està succeint a Nicaragua. Estan rebent amenaces per això, i hauran de viure la volta a Nicaragua amb molta tensió, ja que allí els esperaran. No obstant això, continuen denunciant la situació.

Com rep la gent aquesta informació?

En general, la gent acudeix amb ganes d'escoltar el que està passant. Quan van començar els assassinats rebem un gran cop, perquè sabem que tenim antecedents històrics: Va ser una lluita per la llibertat de Nicaragua i ara hem de tornar a barallar. Però, en aquest cas, volem lluitar per una revolta popular, no perquè el poble prengui les armes. Durant la Revolució, Euskal Herria va oferir a Nicaragua un gran suport per la similitud que existia entre tots dos processos; molts bascos, juntament amb els habitants d'El Salvador i Hondures, van participar en la revolució de 1979 i, posteriorment, van celebrar la victòria. No obstant això, des de llavors, molta gent no ha seguit el que ha passat a Nicaragua, i això els ha enxampat per sorpresa. A nosaltres no ens ha sorprès, perquè tots els dies veiem com augmenta la dictadura per a reforçar el règim. Així, d'una banda, està sorgint la solidaritat i, per un altre, hi ha gent que acudeix a insultar-nos perquè tenen aquesta imatge romàntica de la revolució. Repeteixen el discurs del president, Daniel Ortega, dient que les mobilitzacions són cridades per l'extrema dreta i secundades per la cia, i que la caravana d'informació ha estat finançada pel Govern d'Espanya. L'amor per la revolució de 1979 impedeix a molts tenir una visió crítica. El president Daniel Ortega i la vicepresidenta i esposa Rosario Murillo han tacat el nostre patrimoni històric: es consideren sandinistes, però en realitat estan tacant el nom de Sandino. Han creat una dictadura completa, i des d'aquesta posició volen governar.

Per a acabar, quin futur té previst per a Nicaragua?

Som optimistes, però la reconstrucció de Nicaragua serà un procés llarg. El Govern ha creat una estructura sòlida que difícilment pot fer desaparèixer tota aquesta influència, ja que ha arribat a tots els racons del planeta. Han creat una xarxa de corrupció i, per exemple, han creat Consells per al Poder Ciutadà per a aconseguir els noms i cognoms dels nicaragüencs que participen en les mobilitzacions; també han llevat l'autonomia a les universitats. No obstant això, ara la principal demanda és la dimissió d'Ortega i Murillo. Volem que es reestructuri el Consell Electoral Suprem i es nomenin nous magistrats perquè tinguem unes eleccions lliures i transparents. Després d'això, que comenci la reconstrucció de Nicaragua: jutjar bé el succeït, deixar passo a les veus crítiques, garantir la participació de les dones, acabar amb la marginació del moviment LGTBIQ i unir-se als pagesos i indígenes. Si la ciutadania ha decidit sortir al carrer, que sigui realment per a canviar d'arrel la situació.

Aquesta notícia ha estat publicada pel portal de Tolosaldea i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.