“Hem vingut a gust, ha estat de cinc minuts, però he tingut l'oportunitat de dir per què era aquí, perquè al principi les denúncies presentades contra mi han estat rebutjades i perquè és possible donar un tancament a la persecució política, a la repressió”, explica Txapartegi.
L'única pregunta que li fa el jutge és si accepta la condemna de sis mesos per carnets falsos. “He respost que accepto l'acord aconseguit pel meu advocat per a tancar aquest cicle d'assetjament i repressió. Però abans la meva condemna es va basar en autoinculaciones forçades sota tortura, per això vaig fugir a Suïssa per a no tornar a ser torturada i vaig haver d'utilitzar papers falsos per a protegir-me a mi i a la meva filla”.
Després de ser detingut i torturat en 1999 dins del macrosumari 18/98, es va dirigir en 2007 a Suïssa per a escapar de la pena de presó. Després de les nombroses extradicions i ordres de detenció dels Estats espanyols des de llavors, l'única condemna que ha rebut avui és la tinença de dos falsos carnets a Suïssa, que no haurà d'anar a la presó. “Hem posat fi al judici polític iniciat en 1999”, ha celebrat Txapartegi. La seva família i amics han estat a l'interior de la sala del tribunal i li han donat un aplaudiment final.
“Per desgràcia, la meva filla encara no pot recórrer el món sense papers. Però ara podem fer tranquils els desplaçaments entre Suïssa i Euskal Herria. Fins ara, encara que no estiguéssim a la presó, no podíem sortir de Suïssa. Avui hem posat fi a aquest segrest polític”. Txapartegi es mostra satisfet que l'assoliment d'avui pot facilitar el camí perquè la seva filla aconsegueixi la nacionalitat de Suïssa.
Ha assenyalat que el seu objectiu actual és “continuar lluitant fins que tots siguin lliures i lliures com jo i portar la denúncia contra la tortura a tots els llocs possibles, fins que desaparegui l'aparell de tortura i aconsegueixi el reconeixement polític col·lectiu de la tortura. El fet que sigui possible el meu ens reafirma en la necessitat de continuar lluitant per a aconseguir que tots els altres es casin”.
“En el dolor i la victòria”, assenyala que en tots dos s'ha sentit envoltat de família i amics, i celebraran el dia d'avui junts en arribar a casa.
A les 19.00 hores tindrà lloc en el Seminari de Bergara en la projecció de la pel·lícula "Bi arnasa". En la pel·lícula que mostra la relació entre el pres Iratxe Sorzabal i la seva mare, Nekane Txapartegi denúncia la seva tortura. Després de la projecció de la pel·lícula, la productora Kima Arzuaga i Nekane Txapartegi dialoguen amb ells.
Ramón Sola ha recollit en el mitjà Naiz l'excel·lent evolució de la causa de Nekane Txapartegi Neu en els jutjats. Es pot llegir aquí.
Aquí es pot llegir l'entrevista d'ARGIA al maig de 2022, després de 15 anys d'exili, quan va tornar a casa: "Jo no em guardaré ni a tancar"
Nafarroako Gobernuak ofizialki aitortu ditu gure lurraldean giza eskubideen urraketa larriak jasan zituzten Estatuaren indarkeriaren beste zazpi biktima. Horien artean, hitzez hitz “motibazio politikoko biktima gisa” aitortzen ditu Patxi Erdozain, Eneko Compains,... [+]
Joan den asteartean La Vanguardia-n argitaratutako artikuluan egin zuen proposamena Txema Montero abokatu bizkaitarrak. 30 urtez Deia egunkariko kolaboratzailea izan da eta lehenik hara bidali zuen bere artikulua, baina egunkariak ez zion argitaratu.
31 urteko emakume kolonbiarra osasun zentrora eraman ordez ertzain etxera eramatean agenteek "akatsa" egin zutela aitortu du Segurtasun sailburuak, baina azpimarratu du ez zuela "jipoirik" jaso.
Martxoak 8a heltzear da beste urtebetez, eta nahiz eta zenbaitek erabiltzen duten urtean behin beren irudia morez margotzeko soilik, feministek kaleak aldarriz betetzeko baliatzen dute egun seinalatu hau. 2020an, duela bost urte, milaka emakumek elkarrekin oihukatu zuten euren... [+]
Martxoaren 3ko Memoriala hornitzeko erabiliko dira bildutako objektuak. Ekimena ahalik eta jende gehienarengana iristeko asmoz, jardunaldiak antolatuko ditu Martxoak 3 elkarteak Gasteizko auzoetan.
"Gasteiztik egin ezean, ez da egingo", adierazi du PSNren bozeramaile Ramón Alzorrizek. Kontra azaldu dira Geroa Bai, UPN eta PP.
Iratxeren Bidasoaldeko Lagunak ekimenak deituta, dozenaka lagun kalera atera ziren atzo Iratxe Sorzabal preso politiko irundarraren absoluzioa eskatzeko eta behingoz etxera ekartzeko, torturak salatzeaz gain.
Ikerketa bat egin dute Alemanian, hauteskundeen atarian: kontuak sortu dituzte TikToken, X-n eta Instagramen, eta aztertu egin dute algoritmoak zer nolako edukiak erakusten dituen. Guztietan, algoritmoak eskuinera eta eskuin muturrera jotzen du gehien, TikToken nabarmen.
Ekitaldian, Mileik motozerra bat oparitu dio Muski, murrizketa sozialen sinbolo eta aldarri gisa.
Karen Daniela Ágredok dioenez, zortzi bat ordu eman zituen ziegako zoruan etzanda Ertzaintzak ospitalera eraman aurretik. Segurtasun sailburu Bingen Zupiriak berak eskatu du Eusko Legebiltzarrean agerraldia egitea.
Sozialdemokratek inoizko emaitzarik kaskarrenak lortu dituzten arren, litekeena da demokristau kontserbadoreekin elkartzea eta gobernua osatzea. Botoen %28,5 jaso ditu CDUk, eskuin muturreko AfDk %20,7 eta SPDk %16,4.
Euskorpora elkartearen eta Euskorpus proiektuaren abiatzeak hautsak harrotu ditu. Pello Otxandiano EH Bilduko Eusko Legebiltzarreko oposizio buruak Euskorpusena akatsa dela uste du, "ezjakintasuna edo estrategia klientelarra". EH Bilduk galdera sorta egin du... [+]
LGTBIQ+ banderaren itzalpean eta mezu eta doinu antifaxistez inguratuta jarri du karpa Voxek.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]