Negociació: motiu per a plorar
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en la qual totes les parts es posin d'acord sobre la base de la confiança i la generositat per a aconseguir un objectiu concret. En aquest cas, l'actitud del Departament d'Educació no ajuda a aconseguir l'objectiu: no compleixen amb el que diuen verbalment, són parcials les propostes que envien, a més les envien tard, i el que ofereixen és insultant per a tot aquell que vulgui que l'Escola Pública Basca sigui un referent.
Al gener diversos col·lectius d'Educació Pública vam posar en marxa dinàmiques de mobilització amb una àmplia majoria sindical. Tots els col·lectius junts, cadascun amb el seu espai: professorat, educadors i treballadors del consorci Haurreskolak, i cuiners netejadors. Cada col·lectiu ha tingut el seu propi recorregut, i ara com ara l'única cosa que queda per resoldre és el conflicte laboral del professorat.
El sindicat STEILAS està disposat a negociar, però també a lluitar. Tenim clar que el professorat de l'Escola Pública Basca necessita un conveni nou i actualitzat
En el sector del professorat els sindicats hem mantingut diversos contactes amb el Departament d'Educació. Al gener i febrer els sindicats STEILAS, LAB, ELA i CCOO acordem i executem les vagues amb l'objectiu de resoldre el conflicte laboral, ja que és evident que les vagues són l'única eina que mobilitza a l'administració. Gràcies a aquestes vagues, la negociació ha adoptat una forma de marxa que no ha existit en els últims quinze anys. Podríem dir que el punt de partida real i material va ser el que es va oferir a les poques hores del 25 de març, encara que de matinada el Departament d'Educació va trencar unilateralment la negociació. A les vagues massives de gener i febrer, sumem cinc reeixides jornades de vaga al març, i a més, els membres de la comunitat de l'escola pública basca han donat un ampli suport a les nostres reivindicacions.
Amb l'última oferta del Departament d'Educació, en tots els blocs de la negociació hi ha mancances i excentricitats: retrocessos en el pla de rejoveniment, pujades salarials condicionades, escassetat de recursos en tots els llocs; en general, la sopa del gos!
El sindicat STEILAS assumeix amb total responsabilitat la negociació de l'Acord de Treball del professorat d'Educació Pública, ja que la mateixa situació el requereix. A pesar que treballem des de la generositat i la confiança, des del Departament d'Educació tenim la sensació que el sindicat que som la primera força en el sector no es pren de debò i riu.
La negociació ens enfronta als veritables motius per a plorar. La ràbia i la impossibilitat de seguir endavant donen pas al dolor, d'una banda, a aquestes llàgrimes, i per un altre, a la passió i la força de dur a terme noves dinàmiques de lluita: al maig hem convocat als professors a una vaga de tota la setmana. El sindicat STEILAS està disposat a negociar, però també a lluitar. Tenim clar que el professorat de l'Escola Pública Basca necessita un conveni nou i actualitzat, no un conveni que estigui caducat fa quinze anys. Ja tenen les seves reivindicacions concretes i ensopides. Per això, el que els falta és la voluntat de dignificar l'Escola Pública Basca. Demanem al Departament d'Educació que prengui mesures per a superar el conflicte laboral.
Yolanda Porres, Haizea Arbide i Javi Kerexazu, representants del sindicat STEILAS
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]