En cap titular apareix el que el Govern va marcar fosforescent en aquest començament del nou curs polític. Urkullu ens comprometia a centrar-se en la "millora contínua" dels serveis públics, en la política d'habitatge i en la igualtat, i a fomentar l'ocupació de “qualitat”. Els periodistes li van animar amb la situació política d'Espanya, i el Lehendakari, amb més o menys intencions, va posar el punt en l'assumpte amb la següent lectura: Perquè el nou Govern d'Espanya compti amb la garantia de governabilitat, els partits nacionalistes i nacionalistes hauran de començar i secundar al final, des de la investidura, fins a l'elaboració de pressupostos i el debat i, si és possible, aprovació de les iniciatives legals més importants per a Moncloa. El joc de l'abstenció o les negatives dels uns i els altres ja no té sentit, tots hauran de dir sempre que sí. Per això, aprofitant l'ocasió, Urkullu suggereix que Espanya necessita un “nou model d'Estat”.

Més que dins de casa, la majoria dels agents estan mirant cap a Espanya. I després de veure com està la taula de joc a Espanya, es realitzen les anàlisis de cara a l'interior de la llar. S'espera que tant el PNB com EH Bildu facin costat al candidat del PSOE a Madrid, però una dels majors dubtes és a qui beneficia això, qui és capaç de pressionar i negociar millor amb el PSOE i, per descomptat, destacar-ho.

La diferència entre nacionalistes i sobiranistes ve marcada per la Llei d'Habitatge, que marcarà la distància en les polítiques domèstiques que marcaran el guió, ja que estan en el punt de mira les eleccions al Parlament de Vitòria que encara no tenen data. El PNB ha estat durant molts anys “la veu d'Euskadi a Madrid”, agent de transferències de competències, però ha argumentat que la llei d'habitatge “vulnera les competències pròpies”, encara que la Generalitat utilitzarà la normativa de “reforç”, i quan els catalans poden estar a punt d'aconseguir la transferència de tot el servei ferroviari de Renfe, la ciutadania està cada vegada més desesperada que el tren de Renfe funcioni amb retard, sobretot pel mer ompliment, i per no poder suportar el buit i el pas del cotxe. El full de ruta per a transferir la competència del tren de rodalia al Govern ha quedat obsoleta i crec que ja ningú es recorda de l'època en la qual ens van vendre “es pot fer en la reunió de demà” i similars.

Un any polític complicat en aquesta part del món. No es preveuen solucions reals d'Osakidetza, la societat ha reconegut amb desesperació llestes d'espera infinites i moltes vegades insostenibles, habitatges inaccessibles i grans pèrdues de poder adquisitiu. A veure en quin Parlament es poden resoldre aquests últims assumptes. Potser per això ningú ha marcat fosforescent les "tasques d'enguany" que Urkullu i els seus gabinets volien destacar.