Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Jornades NEE/TEN, un veritable Pla Energètic per a Navarra

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El passat 3 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de Navarra l'anunci pel qual el Govern de Navarra fa pública l'actualització del Pla Energètic de Navarra. Això hauria de ser un pas important per al futur de la nostra comunitat, tenint en compte la importància de l'energia i el seu ús per a la sostenibilitat de la nostra societat.

El procés participatiu està passant gairebé desapercebut. Com a mostra de l'interès que això genera, es pot fer un repàs de les notícies publicades des de llavors pel Departament d'Indústria i Transició Ecològica. El conseller Irujo no ha fet més que esmentar el pla energètic i actualitzar-lo un parell de vegades.

No obstant això, no hem d'oblidar que la producció i el consum d'energia tenen un impacte decisiu en temes com el canvi climàtic, la pèrdua d'ecosistemes i espècies de fauna i flora, l'escassetat progressiva de recursos materials... Els governs de tot el món semblen estar "implicats" en el que es coneix com a "transició energètica", però les dades científiques i tècnics sobre la seva evolució no semblen molt satisfactoris.

Per exemple, analitzant la documentació de la nova versió del Pla Energètic de Navarra, es constata que des de fa més de 10 anys el consum energètic a Navarra va en augment, incloent-hi el dels combustibles fòssils, que suposa el 79,31% del total d'energia primària consumida a Navarra, segons el Pla. El mateix ocorre amb les emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle, que en 2021 s'han incrementat fins a 6,9 milions de Tn CO2-eq, molt prop del màxim obtingut en 2005 (7,1 milions). L'evolució és preocupant, en contra del que es pretén aconseguir mitjançant la Transició Energètica i la Llei de Canvi Climàtic, precisament les que han de tractar de reduir emissions i fer front a l'emergència climàtica.

No és d'estranyar, si tenim en compte que el consum d'electricitat a Navarra tampoc progressarà , i que segueix en tendència descendent des de 2008. I hem de tenir en compte que gairebé totes les energies renovables es produeixen en forma d'electricitat. Com volem augmentar les renovables i disminuir la dependència fòssil si no augmenta el consum d'electricitat?

És evident la necessitat d'un Decreixement ordenat i planificat, concepte que no apareix en el Pla Energètic presentat des del Departament d'Indústria i Transició Ecològica

Totes dues situacions, l'augment del consum fòssil i la disminució de l'electricitat, tenen lloc a Navarra, que és considerada com un centre d'instal·lacions renovables de tot l'Estat espanyol i una de les comunitats que es presenta com a model en el camp de les energies renovables. Es pot dir que aquest és un dels molts símptomes de l'anomenada "transició energètica" que no està funcionant. A més, el creixement de la producció d'energies renovables s'està sumant al creixement de les energies fòssils. I això és encara més evident a nivell mundial, ja que és a aquest nivell on cal avaluar aquests aspectes, ja que és l'única biosfera que estem atacant i abasta tot el planeta Terra.

Per tant, es pot afirmar que la suposada "transició energètica" no està donant un canvi qualitatiu en els nostres models de producció i consum. I cosa que és més greu, és possible que els processos de generació d'infraestructures necessàries per a l'obtenció d'energia renovable contribueixin a incrementar aquest problema. Se sap que la mineria de les matèries primeres ha d'estendre's molt per a obtenir el liti, el coure, les terres rares i altres materials sobre els quals s'assenteixi aquesta transició.

Aquests fets no estan recollits en la nova versió del Pla Energètic del Govern de Navarra, i ens preguntem si val la pena participar en el debat. Perquè els textos presentats no fan referència a aquests problemes. I tot això, encara que les seves causes, el creixement dels consums en general, estan recollides en els textos del Pla.

Ja tenim clar que sense reduir el consum d'energia i materials que s'ha de produir en les societats d'aquest primer món global en el qual estem a Navarra, és impossible afrontar els problemes als quals ens enfrontem. És evident la necessitat d'un Decreixement ordenat i planificat, concepte que no apareix en el Pla Energètic presentat des del Departament d'Indústria i Transició Ecològica.

Per això, creiem que el veritable debat del Pla Energètic de Navarra es produirà en les 3a Jornades de NEE/TEN: -Creu-me en el desert, que ningú t'ha dit. Molts autors, la majoria del món acadèmic i de compromís social, analitzaran la realitat actual de la situació energètica, amb propostes per a una veritable transició, també a Navarra.

Del 21 al 24 d'octubre a Pamplona, en el Civivox Conestable, tindrem a Ivanka Puigdueta, doctora en Ciències Agroalimentàries, Julen Rekondo, Premi Nacional de Medi Ambient, Luis González Reyes, doctor en Ciències Químiques i June Sant Millán, llicenciada en Dret. Els ponents analitzaran des de diferents aspectes metodològics la necessitat de reduir els consums. I des de la fundació Sustrai Erakuntza “Què fer davant la Decreixement? El Quadern de Propostes per a la Societat Navarresa de les pròximes dècades“, intentarem aprofundir en les propostes que vam fer en el document de debat Plazara! En el Centre Social a través d'un taller participatiu.

Allí podrem participar de veritat en la definició del futur de Navarra i en la gestió de l'energia, plantejant vies i experiències alternatives. El Pla Energètic del Govern, com hem vist, no respon als reptes que tenim per davant. T'esperem en les jornades sobre Decreixement de NEE/TEN!

Jule Goñi i Martín Zelaia, membres de la Fundació Sustrai Erakuntza.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


2024-11-11 | Patxi Azparren
Procés constituent basc

Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]


L'any de la plataforma popular Meaka-Irimo
A vegades necessitem una amenaça per a saber la importància del que està en perill. I la magnitud d'aquesta amenaça depèn de la força que sentim dins de nosaltres per a respondre a una possible agressió. Quan t'adones, et veus a tu mateix treballant intensament per a... [+]

Eguneraketa berriak daude